Idiocracy
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Mike Judge |
| Protagonistes | Luke Wilson, Maya Rudolph, Terry Crews, Dax Shepard, David Herman
|
| Producció | Mike Judge  |
| Guió | Mike Judge, Etan Cohen |
| Música | Theodore Shapiro |
| Fotografia | Tim Suhrstedt |
| Muntatge | David Rennie |
| Productora | 20th Century Fox / Ternion Pictures |
| Distribuïdor | 20th Century Studios, Netflix i FandangoNow |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units |
| Estrena | 2006 |
| Durada | 81 min. |
| Idioma original | anglès |
| Rodatge | Texas |
| Color | en color |
| Format | pantalla ampla |
| Descripció | |
| Gènere | Comèdia, aventures, ciència-ficció |
| Lloc de la narració | Estats Units d'Amèrica |
            | |
Idiocracy és una comèdia del 2006 dirigida per Mike Judge.
L'estrena de la pel·lícula ha estat objecte de controvèrsies, ja que la productora no va fer publicitat i la va estrenar als Estats Units en el mínim nombre de cinemes possible. La raó d'això és molt possiblement que la pel·lícula tracti sobre la disgenèsia, enfocament que alguns titllen de racista.
Argument[modifica]
En ella, Joe Bauers, un tipus corrent, i una prostituta són hibernats per a un experiment militar. No obstant això, mai són descongelats fins que per accident es desperten 500 anys després en un món en el qual la selecció natural no ha afavorit els éssers més intel·ligents, a causa del fet que es reproduïxen més aquells de poca saviesa. Això ha resultat en una humanitat idiota, ignorant i retardada de manera que en Joe és l'home més intel·ligent del planeta.[1]
Repartiment[modifica]
- Luke Wilson: Joe Bauers
- Maya Rudolph: Rita
- Dax Shepard: Frito
- Terry Crews: President Camacho
- Anthony 'Citric' Campos: Secretari de Defensa
- David Herman: Secretari d'Estat
- Sonny Castillo: Fiscal
- Kevin McAfee: Bailiff
- Robert Musgrave: Sergent Keller
- Michael McCafferty: Oficial Collins
- Christopher Ryan: Tècni de l'hospital
- Justin Long: Doctor
- Heath Jones: Policia #1
Crítica[modifica]
- "Poques comèdies americanes recents burxen amb tanta pertinència en l'estat (i l'avenir) de la nostra cultura globalitzada."[2]