Idles

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióIdles
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusgrup de rock Modifica el valor a Wikidata
Història
Lloc de constitucióBristol Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Activitat2011 Modifica el valor a Wikidata –
Segell discogràficPartisan Records Modifica el valor a Wikidata
GènerePunk rock Modifica el valor a Wikidata

Lloc webidlesband.com… Modifica el valor a Wikidata
Facebook: idlesband Twitter (X): idlesband Instagram: idlesband Youtube: UCVm7tYTZONPLVujGX0rAJdw Bandcamp: idlesband Souncloud: idles Spotify: 75mafsNqNE1WSEVxIKuY5C Musicbrainz: be465d4f-c28d-4ba1-94ab-ebaada7db8af Songkick: 1352869 Discogs: 2890530 Allmusic: mn0003550832 Deezer: 482539 Modifica el valor a Wikidata

Idles és un grup de rock anglès format a Bristol el 2009.[1][2] El seu àlbum de debut, Brutalism, va ser publicat el 2017 rebent l'aclamació de la crítica,[3][4] així com el seu segon àlbum Joy as an Act of Resistance el 2018.[5] El seu tercer àlbum, Ultra Mono, es va publicar el 2020, seguit de Crawler el 2021.

La música d'Idles s'ha associat amb el punk rock[6] i gèneres relacionats com el post-punk,[7][8] el hardcore punk i el post-hardcore.[9] El cantant Joe Talbot va rebutjar l'etiqueta punk quan el 2017, va afirmar: «No som una banda de post-punk. Suposo que tenim aquesta empenta motorik, semblant a un motor a la secció rítmica que tenen algunes bandes de post-punk, però tenim moltes cançons que no són en absolut així».[10] En un concert del 2018 a Manchester, va declarar: «Per última vegada, no som una puta banda de punk».[11]

Membres[modifica]

Discografia[modifica]

Àlbums d'estudi

  • Brutalism (2017)
  • Joy as an Act of Resistance (2018)
  • Meat / Meta (2019, recopilatori)
  • Ultra Mono (2020)
  • Crawler (2021)[12]
  • Tangk (2024)

Referències[modifica]

  1. Smith, Thomas. «Idles: Snarling punk that encapsulates the state of the nation» (en anglès americà). NME, 29-09-2017. [Consulta: 31 agost 2019].
  2. Pato, Ignacio. «Idles: feroces cuidados» (en castellà). El Salto, 07-03-2022. [Consulta: 16 maig 2023].
  3. Bassett, Jordan. «Idles – 'Joy As An Act Of Resistance' review» (en anglès americà). NME, 30-08-2018. [Consulta: 31 agost 2019].
  4. Empire, Kitty «Idles review – shout their name from the rooftops» (en anglès). , 03-11-2018 [Consulta: 31 agost 2019].
  5. «Album Review: Idles – Joy as an Act of Resistance» (en anglès). Drowned in Sound. Arxivat de l'original el 31 agost 2019. [Consulta: 31 agost 2019].
  6. Stiernberg, Bonnie. «How IDLES Used Punk Rock To Fight Through Grief» (en anglès americà), 21-08-2018. [Consulta: 16 maig 2023].
  7. Beaumont, Mark. «Idles, Joy as an Act of Resistance album review: Punk rockers place vulnerability and empathy front and centre». The Independent, 30-08-2018. [Consulta: 17 novembre 2018].
  8. Cooper, Matthew. «Who are IDLES? Bristol punk-band nominated for best breakthrough act» (en anglès), 20-02-2019. [Consulta: 16 maig 2023].
  9. Wray, Daniel Dylan. «Meet IDLES, Punk's Most Savage Good Boys». Noisey. Vice Media, 22-03-2018. [Consulta: 17 novembre 2018].
  10. «The Quietus | Features | Escape Velocity | Stendhal Syndrome: Idles Interviewed» (en anglès americà). [Consulta: 16 maig 2023].
  11. «Create Your Own Internet Radio Station» (en anglès americà). [Consulta: 16 maig 2023].
  12. Bianciotto, Jordi. «Idles, punk amb futur a Razzmatazz». El Periódico, 10-03-2022. [Consulta: 16 maig 2023].