Igelströmita
Igelströmita | |
---|---|
Agregat negre de cristalls d'igelströmita lenticulars i de creixement paral·lel sobre una "serpentina" globular negra | |
Fórmula química | Fe3+(SbPb)O₄ |
Epònim | Lars Johan Igelström (en) |
Localitat tipus | Långban, Districte miner de Långban, Filipstad, Comtat de Värmland, Suècia |
Classificació | |
Categoria | òxids |
Nickel-Strunz 10a ed. | 4.JA.20 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | tetragonal |
Estructura cristal·lina | a = 8,4856(2) Å; c = 6,0450(3) Å |
Grup puntual | 4/mmm (4/m 2/m 2/m) - ditetragonal dipiramidal |
Grup espacial | p4₂/mbc |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA2021-035 |
Any d'aprovació | 2021 |
Data de publicació | 25 març 2024 |
Publicat a | European Journal of Mineralogy |
Símbol | Ig |
Referències | [1] |
La igelströmita és un mineral de la classe dels òxids que pertany al grup del mini.[2] Rep el nom del geòleg i mineralogista suec Lars Johan Igelström (1822–1897).[3]
Característiques
[modifica]La igelströmita és un òxid de fórmula química Fe3+(SbPb)O₄. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2021, i publicada en el mes de març de 2024.[3] Cristal·litza en el sistema tetragonal.
Les mostres que van servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troben conservades aa les col·leccions mineralògiques del Museu Suec d'Història Natural, situat a Estocolm (Suècia), amb el número de col·lecció: geo-nrm 19255056, i al Museu d'Història Natural de la Universitat d'Oslo, amb el número de catàleg: knr 44278.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta a Långban, una mina del districte miner de Långban, a Filipstad (Comtat de Värmland, Suècia), l'únic indret de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
Referències
[modifica]- ↑ «Igelströmite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 5 maig 2022].
- ↑ Bosi, Ferdinando; Hatert, Frédéric; Pasero, Marco; Mills, Stuart J. «IMA Commission on New Minerals, Nomenclature and Classification (CNMNC) – Newsletter 73». European Journal of Mineralogy, 35, 3, 19-06-2023, pàg. 397–402. DOI: https://doi.org/10.5194/ejm-35-397-2023 [Consulta: 4 juliol 2023].
- ↑ 3,0 3,1 Holtstam, Dan; Langhof, Jörgen; Friis, Henrik; Karlsson, Andreas; Erambert, Muriel «Igelströmite, Fe3+(Sb3+Pb2+)O4, and manganoschafarzikite, Mn2+Sb3+2O4, two new members of the newly established minium group, from the Långban Mn–Fe deposit, Värmland, Sweden». European Journal of Mineralogy, 36, 2, 25-03-2024, pàg. 311–322. DOI: https://doi.org/10.5194/ejm-36-311-2024 [Consulta: 25 març 2024].