Ignasi Ayné i Vila

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Ignasi Ayné)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaIgnasi Ayné i Vila
Biografia
Naixement Barcelona
Mort 1840
Activitat
Ocupació Compositor
Modifica les dades a Wikidata

Ignasi Ayné i Vila (Barcelona, ? - Barcelona?, 1840) fou un compositor i organista català de la primera meitat del segle XIX.[1]

Biografia[modifica]

Pot ser que Ignasi Ayné hagués format part o es vinculés a algun orde religiós (els trinitaris [3] tal volta) o que hagués estat organista en algun convent de Barcelona. El 1828 fundà, i dirigí fins a la mort, una cobla [4] (orquestrina) que rebé el nom de la "cobla dels Gallinaires". Aquesta denominació podria fer referència a un malnom del músic i compositor, atès que havia nascut a una casa del carrer Boters on a l'època es venien gallines per al consum. També fou contrabaix del l'orquestra del teatre de la Santa Creu de Barcelona. A finals de la dècada del 1830 i fins a la mort, Ayné fou mestre de solfeig i piano de Primitiu Pardàs a Barcelona.[5]

Va ser un autor de música sacra d'anomenada [4] amb Misses, ofertoris, rèquiems, vespres i altres composicions. Escriví obres destinades a la celebració de la Festa Major de Vilafranca del Penedès, i se sap [6] que entre 1828 i 1832 la capella de Santa Maria de Vilafranca, sota la direcció d'Agustí Blanch, va interpretar dues simfonies i altres obres de n'Ayné. Es conserven composicions manuscrites de l'autor en diversos arxius de Catalunya: al Museu de les cultures del Vi de Catalunya (Vinseum), de Vilafranca del Penedès [7] al fons de la catedral-basílica del Sant Esperit de Terrassa [8] al de l'església parroquial de Canet de Mar [9] al de Santa Maria de la Geltrú [10] a l'Arxiu Comarcal de Ripoll [11] i al de l'església parroquial de Sant Esteve d'Olot [12]

Obres[modifica]

Inèdites - selecció [13]

  • Benedictus â Duo de tiple y Bajo con Violines, Flauta, Clarinete, Corni, Figli ê Basso (1834), motet
  • Goigs a Sant Fèlix (1832), a sis veus i orquestra [6]
  • Gradual [6]
  • Himno, amb lletra d'Andreu Casanovas i Cantarell, compost en ocasió del pas per la parròquia de Sants del bisbe de Barcelona Pedro Martínez de San Martín [14]
  • Lamentación 2ª à 3 voces con Orquesta
  • Letanía a la Virgen (1834), per a dinou instruments
  • Misa a cuatro voces con Violines, Clarinete, Figli, Trompa, Flauta é Basso
  • Missa à 3 voces con Acompañamiento de Organo a dos manos (1836)
  • Missa á 3 voces con Violines, Clarinetes, Cornetines, flauta y Bajos
  • Missa á 3. vozes con violines clarinetes e basso. 
  • Missa â tres ÿ â Cuatro Vozes con Violines, Clarinete, Flauta, Figli, Corni, Clarin de Campaña (1834)
  • Missa con orquesta
  • Missa de Requiem (1836)
  • Nadala a 3 veus amb violins, flauta, buccen, cornetí i baix [11]
  • Simfonia en Do (ca. 1830) [6]
  • Simfonia en Re de l'oratori “El triunfo de Judit” (ca. 1831) [6]
  • Villancet (1826) [6]
  • Villancico al glorioso mártir San Félix (1831), també interpretat en dedicació a santa Judith [10][6]

Referències[modifica]

  1. Anglès, Higini (editor). Musici organici Iohannis Cabanilles (1644-1712). vol. I. Barcelona: Biblioteca de Cataluña, 1927, p. LIV. 
  2. Cuscó i Clarasó, Joan. Els goigs a Sant Fèlix: música, festa i tradició. Vilafranca del Penedès - Barcelona: El 3 de vuit - Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2000. ISBN 848415226X.  p. 60
  3. L'organista i frare trinitari Antoni Ricart va ser l'encarregat de cobrar els sous pels Goigs que Ayné féu per a la festa Major de Vilafranca del Penedès [2]
  4. 4,0 4,1 Costal i Fornells, Anna. Les sardanes de Pep Ventura i la música popular a Catalunya entre la restauració dels Jocs Florals i la Primera República (1859-1874) [tesi doctoral]. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, 2014, p. 448-449. 
  5. Saldoni, Baltasar. Diccionario Biográfico-Bibliográfico de Efemérides de Músicos Españoles. Madrid: Imp. Antonio Pérez Dubrull, 1880, p. 305. 
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 6,6 Cuscó Els goigs a Sant Fèlix (2000) p. 59
  7. «Seccions de l'arxiu musical del Vinseum». [Consulta: 21 desembre del 2015].
  8. Gregori i Cifré, Josep Maria. Inventaris dels fons musicals de Catalunya. Volum 1: Fons de la catedral-basílica del Sant Esperit de Terrassa. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, 2007. 
  9. Bonastre i Bertran, Francesc; Gregori i Cifré, Josep Maria; Guinart, Andreu (col·laboració). Inventaris dels fons musicals de Catalunya. Volum 2/1 i 2/2: Fons de l'església parroquial de Sant Pere i Sant Pau de Canet de Mar. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, 2009. 
  10. 10,0 10,1 Cuscó Els goigs a Sant Fèlix (2000) p. 147
  11. 11,0 11,1 «Obres musicals a l'Arxiu Comarcal de Ripoll». [Consulta: 21 desembre del 2015].
  12. Gregori i Cifré, Josep Maria; Monells i Laqué, Carme. Inventaris dels fons musicals de Catalunya. Volum 6: Fons de l'església parroquial de Sant Esteve d'Olot i Fons Teodoro Echegoyen de l'Arxiu Comarcal de la Garrotxa. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona, 2012. 
  13. «Obres d'Ignasi Ayné, a l'Inventari dels Fons Musicals de Catalunya». [Consulta: 21 desembre del 2015].
  14. Laporta, Jacinto «Un escriptor catalá». Lo Gay Saber, any III època II, núm. 10, 15-05-1880.