Ignasi Ayné i Vila
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Barcelona  |
| Mort | 26 abril 1842 Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor |
Ignasi Ayné i Vila (Barcelona, 1794/1795 - 26 d'abril de 1842) fou un compositor i organista català de la primera meitat del segle xix.[1]
Biografia[modifica]
Fill de Pau Ayné i Bonany, sabater d'ofici, natural de Barcelona i de Josepa Vila i Aulet de Caldes de Montbui.
Pot ser que Ignasi Ayné hagués format part o es vinculés a algun orde religiós (els trinitaris [3] tal volta) o que hagués estat organista en algun convent de Barcelona. El 1828 fundà, i dirigí fins a la mort, una cobla[4] (orquestrina) que rebé el nom de la "cobla dels Gallinaires". Aquesta denominació podria fer referència a un malnom del músic i compositor, atès que havia nascut a una casa del carrer Boters on a l'època es venien gallines per al consum. També fou contrabaix del l'orquestra del teatre de la Santa Creu de Barcelona. A finals de la dècada del 1830 i fins a la mort, Ayné fou mestre de solfeig i piano de Primitiu Pardàs a Barcelona.[5]
Va ser un autor de música sacra d'anomenada[4] amb Misses, ofertoris, rèquiems, vespres i altres composicions. Escriví obres destinades a la celebració de la Festa Major de Vilafranca del Penedès, i se sap [6] que entre 1828 i 1832 la capella de Santa Maria de Vilafranca, sota la direcció d'Agustí Blanch, va interpretar dues simfonies i altres obres de n'Ayné. Es conserven composicions manuscrites de l'autor en diversos arxius de Catalunya: al Museu de les cultures del Vi de Catalunya (Vinseum), de Vilafranca del Penedès [7] al fons de la catedral-basílica del Sant Esperit de Terrassa [8] al de l'església parroquial de Canet de Mar [9] al de Santa Maria de la Geltrú [10] a l'Arxiu Comarcal de Ripoll [11] i al de l'església parroquial de Sant Esteve d'Olot [12]
Segons el registre de defunció mor el 26 d'abril de 1842 a Barcelona al carrer Sant Pau núm.95 a l'edat de 47 anys. Vidu en segones noces de Josefa Grau.[13]
Obres[modifica]
Inèdites - selecció [14]
- Benedictus â Duo de tiple y Bajo con Violines, Flauta, Clarinete, Corni, Figli ê Basso (1834), motet
- Goigs a Sant Fèlix (1832), a sis veus i orquestra[6]
- Gradual [6]
- Himno, amb lletra d'Andreu Casanovas i Cantarell, compost en ocasió del pas per la parròquia de Sants del bisbe de Barcelona Pedro Martínez de San Martín [15]
- Lamentación 2ª à 3 voces con Orquesta
- Letanía a la Virgen (1834), per a dinou instruments
- Misa a cuatro voces con Violines, Clarinete, Figli, Trompa, Flauta é Basso
- Missa à 3 voces con Acompañamiento de Organo a dos manos (1836)
- Missa á 3 voces con Violines, Clarinetes, Cornetines, flauta y Bajos
- Missa á 3. vozes con violines clarinetes e basso.
- Missa â tres ÿ â Cuatro Vozes con Violines, Clarinete, Flauta, Figli, Corni, Clarin de Campaña (1834)
- Missa con orquesta
- Missa de Requiem (1836)
- Nadala a 3 veus amb violins, flauta, buccen, cornetí i baix [11]
- Simfonia en Do (ca. 1830) [6]
- Simfonia en Re de l'oratori “El triunfo de Judit” (ca. 1831) [6]
- Villancet (1826) [6]
- Villancico al glorioso mártir San Félix (1831), també interpretat en dedicació a santa Judith[10][6]
Referències[modifica]
- ↑ Anglès, Higini (editor). Musici organici Iohannis Cabanilles (1644-1712). vol. I. Barcelona: Biblioteca de Cataluña, 1927, p. LIV.
- ↑ Cuscó i Clarasó, Joan. Els goigs a Sant Fèlix: música, festa i tradició. Vilafranca del Penedès - Barcelona: El 3 de vuit - Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2000. ISBN 848415226X. p. 60
- ↑ L'organista i frare trinitari Antoni Ricart va ser l'encarregat de cobrar els sous pels Goigs que Ayné feu per a la festa Major de Vilafranca del Penedès [2]
- ↑ 4,0 4,1 Costal i Fornells, Anna. Les sardanes de Pep Ventura i la música popular a Catalunya entre la restauració dels Jocs Florals i la Primera República (1859-1874) [tesi doctoral]. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, 2014, p. 448-449.
- ↑ Saldoni, Baltasar. Diccionario Biográfico-Bibliográfico de Efemérides de Músicos Españoles. Madrid: Imp. Antonio Pérez Dubrull, 1880, p. 305.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 6,6 Cuscó Els goigs a Sant Fèlix (2000) p. 59
- ↑ «Seccions de l'arxiu musical del Vinseum». [Consulta: 21 desembre 2015].
- ↑ Gregori i Cifré, Josep Maria. Inventaris dels fons musicals de Catalunya. Volum 1: Fons de la catedral-basílica del Sant Esperit de Terrassa. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, 2007.
- ↑ Bonastre i Bertran, Francesc; Gregori i Cifré, Josep Maria; Guinart, Andreu (col·laboració). Inventaris dels fons musicals de Catalunya. Volum 2/1 i 2/2: Fons de l'església parroquial de Sant Pere i Sant Pau de Canet de Mar. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, 2009.
- ↑ 10,0 10,1 Cuscó Els goigs a Sant Fèlix (2000) p. 147
- ↑ 11,0 11,1 «Obres musicals a l'Arxiu Comarcal de Ripoll». Arxivat de l'original el 2013-06-21. [Consulta: 21 desembre 2015].
- ↑ Gregori i Cifré, Josep Maria; Monells i Laqué, Carme. Inventaris dels fons musicals de Catalunya. Volum 6: Fons de l'església parroquial de Sant Esteve d'Olot i Fons Teodoro Echegoyen de l'Arxiu Comarcal de la Garrotxa. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona, 2012.
- ↑ Registre de defuncions. Any 1842. Registre núm.851Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
- ↑ «Obres d'Ignasi Ayné, a l'Inventari dels Fons Musicals de Catalunya». [Consulta: 21 desembre 2015].
- ↑ Laporta, Jacinto «Un escriptor catalá». Lo Gay Saber, any III època II, núm. 10, 15-05-1880.