Ignasi Esteve Bosch

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaIgnasi Esteve Bosch

Ignasi Esteve Bosch (Girona, 1963) és un pintor i paisatgista català. Des des la llicenciatura en Belles Arts, el 1986, també desenvolupa tasques docents, primer a l'Estudi d'Art Fita i més tard, a l'Escola de la Dona de la Diputació de Barcelona. Ha participat en nombroses exposicions, individuals i col·lectives, nacionals i internacionals.[1] Com a dissenyador de jardins i del paisatge, després d'obtenir el Màster d'Arquitectura del Paisatge (UPC, 2004),[2] ha dissenyat el paisatge del Molí del Mig de Torroella de Montgrí,[3] els patis de la Facultat de Dret de la Universitat de Girona i el paratge dels Desmais prop del llac de Banyoles, entre d'altres.[4]

La seva pintura figurativa s'insereix, segons el crític Eudald Camps, "en territoris  de ressonàncies arcàdiques i d’un mediterraneisme desacomplexat que troba en la figura humana el seu vehicle més genuí",[5] i segons Amat las Heras es mou en "un univers oníric, ple de suggeriments visuals, d'experiències viscudes o somniades".[6] Els seus colors blaus i taronges són molt característics.[7]Té el seu taller a Can Gustà, un casal noble del segle XIX situat a Bàscara.[8] L'Ajuntament de Girona li té obra adquirida.[9]

Exposicions[modifica]

Després de participar en diverses mostres d'art jove (Muestra de Arte Joven a Madrid[10] i concurs Art Jove de la Generalitat de Catalunya el 1987)[11] exposa en repetides ocasions a la galeria Expoart de Girona i Barcelona, així com a les fires internacionals de Niça[12] (1988), d'Arco Madrid[13][14]i Cannes[15] el 1989.

Exposicions individuals[modifica]

  • Galeria Paulus (Alemanya, 1989)[16]
  • Galeria Denise Van de Velde (Bèlgica, 1991)[17]
  • Penjant, Capella de Sant Roc de Valls, 1994.[18]
  • Fundació Planells de Blanes, 2010.[19]
  • Provinences, Fundació Valvi de Girona, 2012 (conjuntament amb Merce Ibarz).[20][21]
  • La cambra dels símbols, Fundació Fita, 2018 (conjuntament amb Gabriel)[22]

Exposicions col·lectives[modifica]

De les mostres col·lectives destaquen Fent una L (Girona, 1987), les biennals de Girona i Valls (1993),[18] Hospital 106, 4rt 1a (Barcelona, 1995),[23] Trans Art (Girona i L'Havana, 1999)[24] i la itinerant 55 urnes per la llibertat (2018),[25] entre moltes d'altres.

Referències[modifica]

  1. «Artisticus» (en català). Xavier Santos. [Consulta: 21 desembre 2019].
  2. Esteve, Ignasi «Fites andines, la serralada de sud a nord». Revista de Girona, 237, Agost 2006, pàg. 98-106.
  3. Bellmunt, Jordi [et al., dir.]. Només amb la natura. Catàleg de la III Biennal Europea de Paisatge (en català i anglès). COAC - Caja de Arquitectos, 2003. ISBN 84-96185-72-9. 
  4. Puigvert, Joaquim M. [et al]. Jardins. Diputació de Girona, 2019, p. 73 (Quaderns de la Revista de Girona, 204). ISBN 978-84-15808-81-7. 
  5. «Ignasi Esteve: La persecució de l'Arcàdia.» (en català). Eudald Camps, 2012. [Consulta: 21 desembre 2019].
  6. las Heras, Amat «Ignasi Esteve». Girona Selecció, 12, Octubre 1992, pàg. 41-44.
  7. Goday, Sebastià «Ignasi Esteve, la indòcil espontaneïtat, blaus i taronges». Revista de Girona, 2015, pàg. 104-107.
  8. «Ignasi Esteve a Can Gustà». Bòlit. Centre d'Art Contemporani. Girona, 2014. [Consulta: 21 desembre 2019].
  9. Guia/Inventari del patrimoni municipal d'art (en català). Girona: Museu d'Història de la Ciutat - Ajuntament de Girona, [1992], p. 189 (Textos i documents, 4). ISBN 84-86837-28-6. 
  10. Félix Guisasola (dir.). Muestra de Arte joven, 1987 (en castellà). Madrid: Ministerio de Cultura - Instituto de la Juventud, 1987, p. 47-49. ISBN 84-505-6010-1. 
  11. Xavier Amir. Guia Amir d'artistes plàstics. Palafrugell Art, 1987, p. 112. ISBN 84-404-0169-8. 
  12. Art Jonction International [catàleg] (en francès), 1988. 
  13. «Arco 89, camino del sosiego y la profesionalidad». La Vanguardia, 12-II-1989, pàg. 56.
  14. «Arco 89 - La oferta periférica subraya el buen momento del arte en España». El País, 12-II-1989.
  15. Frédéric Ballester i Pere Freixes (comissaris). Primera biennal internacional de pintura jove. "Humor i revolució", figuracions dels anys 80. Canes i Girona: Ajuntament de Girona / Ville de Cannes, 1989, p. 368-369.. 
  16. «Spanische Künstler stellen aus». Talgang [Albstadt], 21-X-1988.
  17. «Lucy Slock en Ignasi Esteve stellen tentoon in Galerie Van de Velde» (en neerlandès). De Voorpost, 2-VIII-1991. [Consulta: 23 desembre 2019].
  18. 18,0 18,1 «L'exposició-muntatge d'Ignasi Esteve sorprèn tots els assistents en el moment de la inauguració». El Vallenc, 21-I-1994, pàg. 24.
  19. «Agenda d'activitats» (en català). Blanes al dia, 16- IV- 2010. [Consulta: 23 desembre 2019].
  20. «El 9 de maig la Fundació Valvi inaugura Provinences d’Ignasi Esteve i Mercè Ibarz» (en català). Bonart. [Consulta: 21 desembre 2019].
  21. «Provinences, exposició d’Ignasi Esteve i Mercè Ibarz» (en català). Josep Pujol, 20-V-2012. [Consulta: 21 desembre 2019].
  22. «La cambra dels símbols. Gabriel - Ignasi Esteve». Diari de Girona, 2018. [Consulta: 21 desembre 2019].
  23. «Hospital 106, 4rt 1a». Isabel Banal, 2005. [Consulta: 23 desembre 2019].
  24. Transart [catàleg de l'exposició]. Girona: Ajuntament de Girona / Museu de l'Empordà, 1999, p. 34-35. 
  25. «Urnes d'un art lliure». El Punt Avui, 18-V-2018. [Consulta: 21 desembre 2019].

Enllaços externs[modifica]