Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Impost d'Actes Jurídics Documentats)

L'Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats (ITPAJD) és un impost d'Espanya. L'impost té tres modalitats:[1]

  • Gravamen d'Actes Jurídics Documentats (AJD) és un impost que grava els actes jurídics documentats, tant en documents notarials, com documents mercantils o documents administratius.[2]
  • Gravamen sobre les transmissions patrimonials oneroses, és incompatible amb l'IVA.
  • Gravamen sobre les operacions societàries

Jurisprudència[modifica]

El 18 d'octubre de 2018, el Suprem va establir que l'impost de les hipoteques l'havia de pagar el banc i no el client.[3]

El 20 d'octubre de 2018, el Suprem va tirar enrere i va anunciar que tornaria a estudiar qui hauria de pagar l'impost de les hipoteques.[4]

El 5 de novembre de 2018, en no arribar a un acord, el Tribunal Suprem va ajornar fins al 6 de novembre la decisió sobre el pagament de l'Impost de les hipoteques.[5]

El 6 de novembre de 2018, el Tribunal Suprem, en una votació ajustada, va decidir que el client era qui havia de pagar l'Impost d'Actes Jurídics Documentats.[6] El vot decisiu provení del president de la Sala Tercera del Tribunal Suprem, Luis María Díez-Picazo, que declarà: “Si voto a favor, empate, así que voto en contra”.[7]

La polèmica per sentar jurisprudència va quedar en va perquè el govern va aprovar un decret llei que obligava a pagar a les entitats bancàries.[8]

Documents notarials[modifica]

Pel concepte documents notarials es graven les escriptures, actes i testimoniatges notarials. Aquest impost comprèn una quota fixa i una quota variable:[9]

  • La quota fixa reflecteix la necessitat que els documents notarials s'estenguin en paper timbrat.
  • La quota variable s'aplica a les escriptures que tinguin com objecte quantitat o cosa valuable i que es puguin inscriure en els Registres de la Propietat, Mercantil o Industrial (Patents i marques) i de Béns Mobles. La meritació es produeix en el moment de la formalització del document.

Tipus de gravamen[modifica]

En la quota fixa, s'han d'abonar 0,30 euros per plec o 0,15 per foli, a elecció del fedatari. En la quota variable s'aplicarà el tipus aprovat per cada Comunitat Autònoma, subsidiàriament el 0,50 %.

Documents mercantils[modifica]

Haurà d'abonar-se aquest concepte pel deslliurament, emissió o expedició de documents mercantils que compleixin la funció de gir o incorporin un crèdit susceptible de ser endossat o transmès:[10]

  • Lletres de canvi, resguards o certificats de dipòsit transmissibles, documents que realitzin la funció de gir com a pagarés canviaris, xecs a l'ordre o siguin objecte d'endós.
  • Els pagarés, bons, obligacions i altres títols anàlegs emesos en sèrie, per termini no superior a 18 mesos, representatius de capitals aliens.

Quan el tribut s'esdevingui amb l'expedició, emissió o deslliurament del document.

Documents administratius[modifica]

  • Rehabilitació i transmissió de grandeses i títols nobiliaris per cessió o successió. Es grava mitjançant l'aplicació d'una escala.[11]
  • Anotacions preventives en els Registres Públics, quan tinguin per objecte un dret o interès valuable i no vinguin ordenades d'ofici per l'autoritat judicial

El tipus és el 0,50 per cent sobre la base imposable.

Competència reguladora de les comunitats autònomes[modifica]

Per a l'Impost sobre Transmissions Patrimonials, les comunitats autònomes poden regular el gravamen aplicable en la modalitat de lesTransmissions Patrimonials Oneroses (TPO) per a les concessions administratives, transmissions de béns (tant mobles com immobles), constitucions i cessions de drets reals i l'arrendament de béns mobles i immobles. A més, deduccions i bonificacions de la quota en relació amb els actes i els documents relacionades amb les operacions anomenades anteriorment poden ser aprovades.[12]

Per a l'Impost sobre Actes Jurídics Documentats, poden regular el gravamen dels documents notarials i poden aprovar deduccions i bonificacions en la quota per a aquests documents.[13]

Bibliografia[modifica]

  • Reial decret Legislatiu 1/1993, de 24 de setembre, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei de l'Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats.[2]
  • Caba Serra, Natàlia [et al.].. «Tema 6. Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats». A: Dret Financer i Tributari. Part Especial. Esquemes. UPF, 2009. 
  • Prats Máñez, Fernando. «Capítulo 47. La potestad tributarua de la Comunidad de Madrid. La política tributaria: especial referencia al periodo 2003-2007». A: Derecho público y administración de la Comunidad de Madrid, 1983-2008 : XXV Aniversario Comunidad de Madrid. Tomo I. Madrid: Instituto Madrileño de Administración Pública [et al], 2008, p. 1713-1758. ISBN 978-84-451-3123-7. 

Referències[modifica]

  1. ↑ Caba Serra, 2009, p. 1.
  2. ↑ 2,0 2,1 Reial decret Legislatiu 1/1993, de 24 de setembre, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei de l'Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats.
  3. ↑ ACN «El Suprem estableix que l'impost de les hipoteques l'ha de pagar el banc i no el client». VilaWeb, 18-10-2018 [Consulta: 1r abril 2019].
  4. ↑ Ángel Monreal, Ángel «El Supremo recula y anuncia que volverá a estudiar quién paga los impuestos de las hipotecas». Noticias de Navarra, 20-10-2018 [Consulta: 1r abril 2019]. Arxivat 2019-04-01 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2019-04-01. [Consulta: 6 novembre 2018].
  5. ↑ Morales, Aida «El Suprem ajorna fins avui la decisió sobre qui ha de pagar l'impost de les hipoteques». El Nacional.cat, 05-11-2018 [Consulta: 1r abril 2019].
  6. ↑ «Impuesto de las hipotecas. El Gobierno aprobará el decreto ley para que pague la banca». El País, 08-11-2018 [Consulta: 1r abril 2019].
  7. ↑ «Díez-Picazo hace ganar a la banca: “Si voto a favor, empate, así que voto en contra”». El Independiente, 07-11-2018 [Consulta: 8 novembre 2018].
  8. ↑ «El Tribunal Suprem publica la sentència que mostra la seua divisió». À Punt, novembre 2018 [Consulta: 28 novembre 2018].
  9. ↑ Alejandro Menéndez Moreno. Derecho financiero y tributario español, normas básicas. Lex Nova, setembre 2009, p. 1253–. ISBN 978-84-9898-098-1. 
  10. ↑ Carmen Fernández Muñoz. Guía del impuesto sobre transmisiones patrimoniales y actos jurídicos documentados. CISS, 2007, p. 604–. ISBN 978-84-8235-602-0. 
  11. ↑ Jose Miguel De Mayoralgo y Lodo, Con; José Miguel de Mayoralgo y Lodo (conde de los Acevedos) Historia y régimen jurídico de los títulos nobiliarios: manual de nobiliaria I. Ediciones Hidalguia, 2007, p. 190–. ISBN 978-84-89851-56-6. 
  12. ↑ Prats Máñez, 2008, p. 1740.
  13. ↑ Prats Máñez, 2008, p. 1742.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Impost_sobre_Transmissions_Patrimonials_i_Actes_Jurídics_Documentats&oldid=32520454»