Infantesa, vocació i primeres experiències d'en Giacomo Casanova

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaInfantesa, vocació i primeres experiències d'en Giacomo Casanova
Infanzia, vocazione e prime esperienze di Giacomo Casanova Veneziano
Casanovafilm.jpg
Pòster de la pel·lícula
Fitxa
DireccióLuigi Comencini
Protagonistes
Director artísticPiero Gherardi
ProduccióMega Film
Dissenyador de produccióPiero Gherardi
GuióLuigi Comencini
Suso Cecchi d'Amico,
adaptació de les memòries de Giacomo Casanova
MúsicaFiorenzo Carpi
FotografiaAiace Parolin
MuntatgeNino Baragli
VestuariMaria Baronj
Dades i xifres
País d'origenItàlia
Estrena1969
Durada125 minuts
Idioma originalitalià
Doblada al catalàSí
RodatgeVenècia
Coloren color
Descripció
Gènerehistòrica
Lloc de la narracióVenècia

IMDB: tt0064485 Filmaffinity: 236706 Allocine: 3946 Allmovie: v159364
Modifica les dades a Wikidata

Infantesa, vocació i primeres experiències d'en Giacomo Casanova (títol original en italià: Infanzia, vocazione e prime esperienze di Giacomo Casanova Veneziano) és una pel·lícula italiana de Luigi Comencini, estrenada el 1969.

Dirigida després de incompreso i abans de Les Aventures de Pinotxo Infantesa, vocació i primeres experiències d'en Giacomo Casanova s'integra dins d'aquest conjunt de pel·lícules consagrades per Luigi Comencini al món de la infantesa i de l'adolescència.

Extreta dels cinc primers capítols dels Memòries de Giacomo Casanova i de diverses cròniques escrites per memorialistes de l'època, l'obra de Comencini evoca no només la joventut de Casanova sinó també la vida quotidiana a Venècia i a Pàdua al començament del segle XVIII. Segons Jacques Lourcelles:

« Continuació d'episodis i d'anècdotes relativament ben escollits, descrits amb un to irònic i cruel, la pel·lícula posa en valor el refinament de Comencini, aristòcrata del color i de la composició »

,[1] sense desistir, tanmateix, d'un màxim de realisme i d'autenticitat històrics.Ha estat doblada al català.[2]

Argument[modifica]

La infantesa del jove venecià Giacomo Casanova amb la seva àvia, després el redescobriment dels seus pares, i una mare diverses vegades infidel. Aquests l'envien a estudiar a una miserable escola a Pàdua, on acaba, en no obstant això, en ser descobert per un sacerdot, Don Gozzi, que l'incitarà a abraçar la carrera eclesiàstic. El 1742, Casanova tornarà doncs a Venècia amb l'uniforme religiós. Però la trobada amb el vell marquès Malipiero, convertit en el seu protector, influirà, des d'aleshores, en el curs de la seva evolució. Més tard, trobar-se amb la il·lustre cortesana Millescudi acabarà de convèncer-lo d'abandonar la sotana per seguir les vies de l'elegant i mentider llibertinatge.[3]

Repartiment[modifica]

Referències[modifica]

  1. Jacques Lourcelles, Diccionari del cinema , tom 3: les pel·lícules, col·lecció Llibre, París: Robert Laffont, 1992, 1728 p.
  2. esadir.cat. Infantesa, vocació i primeres experiències d'en Giacomo Casanova (en català). esadir.cat. 
  3. «Infanzia, vocazione e prime esperienze di Giacomo Casanova Veneziano». The New York Times.