Institut Võro

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióInstitut Võro
lang=ca
Edifici de l'Institut Võro el 2011. Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusinstitut de recerca Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicaautoritat estatal administrada pel ministeri Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1995
Governança corporativa
Seu
Entitat matriuMinisteri de Cultura d'Estònia Modifica el valor a Wikidata

Lloc webwi.ee Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Map

Institut Võro (en võro: Võro Instituut; en estonià: Võru Instituut) és una institució estatal d'investigació i desenvolupament d'Estònia dedicada a la preservació i promoció de la llengua i la cultura Võro.

Història[modifica]

Pulga, parlant nadiu de Võro.

El võro (nativament [ˈvɤro kʲiːlʲ]) és una llengua de la branca baltofinesa de la família de les llengües uràliques.[1] Tradicionalment, s'ha considerat un dialecte de l'estonià meridional, però avui dia té la seva pròpia llengua literària[2] i està a la recerca del reconeixement oficial com a llengua regional autòctona d'Estònia.[3][4] Té aproximadament 75.000 parlants (Võros) principalment al sud-est d'Estònia, a les vuit parròquies de l'històric comtat de Võru (Karula, Harglõ, Urvastõ, Rõugõ, Kanepi, Põlva, Räpinä) i la resta de la parròquia de Vastseliina.

L'institut va ser fundat pel govern estonià l'any 1995 i es troba a la ciutat de Võru. Els directors de l'institut han estat Enn Kasak, Kaido Kama i Külli Eichenbaum. L'actual director de l'institut és Rainer Kuuba.[5] Entre els investigadors de l'institut destaquen el toponimista Evar Saar i el lexicògraf Sulev Iva.

Activitats[modifica]

L'institut es dedica a una àmplia gamma d'activitats per fer front als reptes als quals s'enfronten les llengües menys parlades, com ara l'establiment de programes escolars, la realització d'investigacions lingüístiques i regionals, la preservació dels topònims i les seves històries corresponents (principalment per Evar Saar), la publicació de llibres de text escolars i l'organització de conferències anuals d'idiomes. L'objectiu d'aquestes activitats és animar la gent Võro a parlar la seva pròpia llengua i preservar el seu estil de vida característic.

Referències[modifica]

  1. «Endangered languages in Europe and North Asia». Helsinki.fi, 13-09-1980. [Consulta: 23 agost 2014].
  2. Sulev Iva, Phd at Tartu University, (English summary pp 144–146). «Võru kirjakeele sõnamuutmissüsteem (Inflectional Morphology in the Võro Literary Language)». Dspace.utlib.ee.
  3. Koreinik, Kadri. «Maintenance of South Estonian Varieties: A Focus on Institutions». Journal on Ethnopolitics and Minority Issues in Europe, 2012. [Consulta: 9 desembre 2015].
  4. Meiorg, Marianne. «Legal and Institutional Framework Analysis: Seto and Võro languages». Working Papers in European Language Diversity 19, 2012. [Consulta: 9 desembre 2015].
  5. «Smoke sauna tradition in Võrumaa added to UNESCO Intangible Cultural Heritage List». eer.ee, 27-11-2014. [Consulta: 26 febrer 2018].