Invasió japonesa de Manxúria

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Battle icon gladii.svgInvasió japonesa de Manxúria
Japanese troops entering Tsitsihar.jpg

Tropes japoneses entrant a Mukden el 18 de setembre de 1931
Data 18 de setembre de 1931 – 27 de febrer de 1932
Localitat Manxúria, República de la Xina
Bàndols
Imperi del Japó
República de la Xina
Comandants
War flag of the Imperial Japanese Army.svg Shigeru Honjō
War flag of the Imperial Japanese Army.svg Jirō Tamon
War flag of the Imperial Japanese Army.svg Hideki Tojo[1]
War flag of the Imperial Japanese Army.svg Senjuro Hayashi
Flag of the Republic of China Army.svg Zhang Xueliang
Flag of the Republic of China Army.svg Ma Zhanshan
Flag of the Republic of China Army.svg Feng Zhanhai
Flag of the Republic of China Army.svg Ting Chao
Forces
30.000 – 60.450 homes 160.000 homes
Baixes
? ?

La Invasió japonesa de Manxúria s'inicià el 19 de setembre de 1931, quan l'Exèrcit Kwantung de l'Imperi del Japó envaí Manxúria immediatament a continuació de l'Incident de Mukden. Els japonesos van establir un estat titella anomenat Manchukuo, i la seva ocupació va durar fins al final de la Segona Guerra Mundial.

Annexió inicial[modifica]

La disputa sino-japonesa de juliol de 1931 (l'Incident de Wanpaoshan ) va ser seguit per l'Incident Mukden, el 18 de setembre de 1931. El mateix dia de l'Incident Mukden, les seus centrals imperials japoneses, les quals havien decidit sobre la política de localitzar l'incident, comunicaren la seva decisió al comandament de l'exèrcit Kwantung. El comandant en cap General Shigeru Honjō ordenà que les seves forces s'anticipessin a les operacions d'expansió al llarg de la línia del ferrocarril de Manxúria del Sud. Sota les ordres del Lloctinent General Jirō Tamon, les tropes de la Segona Divisió imperial japonesa es van desplaçar cap a la línia de ferrocarril i van capturar totes les ciutats al llarg de les 730 milles de la via en uns pocs dies, ocupantAnshan, , Haicheng, Kaiyuan, Tiehling, Fushun, Szeping-chieh, Changchun, Kuanchengtzu, Yingkou, Antung, i Penhsihu.

Probablement el 19 de setembre, en resposta a la demanda del General Honjō, l'exèrcit Chosun japonès a Corea comandat pel General Senjuro Hayashi ordenà a la 20a Divisió d'Infanteria dividir les seves forces, formant la 39a Brigada Mixta japonesa, que aquell dia va partir cap Manxúria sense l'autorització de l'Emperador Hirohito.

Entre el 20 de setembre i el 25 de setembre, les forces japoneses van prendre les poblacions de Hsiungyueh, Changtu, Liaoyang, Tungliao, Tiaonan, Kirin, Chiaoho, Huangkutun i Hsin-min. Això va assegurar el control efectiu de les províncies de Liaoning i Kirin i de la línia principal de comunicació amb ferrocarril amb Corea.

L'exèrcit japonès havia actuat sense seguir les ordres del govern central del Japó. El govern civil japonès ho va considerar una insubordinació (gekokujo), però amb les notícies d'una ràpida victòria aviat el Japó va enviar més divisions d'infanteria.

Moviments de secessió[modifica]

Després que el Govern Provincial de Liaoning va fugir de Mukden, va ser substituït per un "Comitè de Preservació dels Pobles", que va declarar la secessió de la província de Liaoning de la República de la Xina. Altres moviments secessionistes es van organitzar a la província de Kirin ocupada pels japonesos per part del general Xi Qia cap de l'Exèrcit Imperial de Manchukuo, i a Harbin, pel general Chang Ching-hui. A principis d'octubre, a les Taonan al nord-oest de la província de Liaoning, el general Chang Hai-Peng va declarar el seu districte independent de la Xina, a canvi d'un enviament d'una gran quantitat de subministraments militars per part de l'exèrcit japonès.

El 13 d'octubre, el general Chang Hai-Peng va ordenar tres regiments de l'Exèrcit Imperial de Manchukuo sota el comandament del general Xu Jinglong que anessin al nord per prendre la capital de la província de Heilongjiang, Tsitsihar. La seva avantguarda va ser atacada per les tropes del general Dou Lianfang amb grans pèrdues. Durant aquesta lluita el pont del ferrocarril Nenjiang va ser dinamitat per les tropes lleials al general Ma Zhanshan per evitar-ne el seu ús.

Resistència a la invasió japonesa[modifica]

Utilitzant la reparació del pont del riu Nen com a pretext, els japonesos van enviar un partida de reparació a principis de novembre sota la protecció de les tropes japoneses. Els combats van esclatar entre les forces japoneses i les tropes lleials al governador interí de la musulmana província de Heilongjiang, el general Ma Zhanshan, que va triar desobeir la prohibició del govern del Kuomintang sobre una major resistència a la invasió japonesa.

Malgrat el seu fracàs per mantenir el pont, el general Ma Zhanshan va convertir-se en un heroi nacional a la Xina per la seva resistència al pont de Nenjiang, que va ser àmpliament difosa a la premsa xinesa i internacional. Aquesta publicitat va inspirar a més voluntaris per allistar-se als exèrcits voluntaris anti-japonesos.

El pont reparat va fer possible el posterior avanç de les forces japoneses i els seus trens armats.

El 15 de novembre de 1931, malgrat haver més de 400 homes des del 5 de novembre, el General Ma declinà l'ultimatum japonès de rendir-se Tsitsihar. El 17 de novembre 3.500 soldats japonesos comandats pel General Jirō Tamon, van atacar i van forçar que el general Ma abandonés Tsitsihar el 19 de novembre.

Impacte extern[modifica]

Els mitjans de comunicació occidentals van informar sobre els esdeveniments relatant atrocitats com el bombardeig de la població civil, o que es disparava als supervivents traumatitzats.[2] Va emegir una considerable antipatia cap al Japó, la qual va durar fins al final de la Segona guerra mundial.[2]

Quan la Comissió Lytton va fer un informe sobre la invasió, Japó ho va considerar inacceptable i es va retirar de la Lliga de les Nacions.[3]

Notes[modifica]

  1. http://www.britannica.com/EBchecked/topic/598171/Tojo-Hideki
  2. 2,0 2,1 Meirion and Susie Harries, Soldiers of the Sun: The Rise and Fall of the Imperial Japanese Army p 161 ISBN 0-394-56935-0
  3. Meirion and Susie Harries, Soldiers of the Sun: The Rise and Fall of the Imperial Japanese Army p 163 ISBN 0-394-56935-0

Referències[modifica]

  • Coogan, Anthony. Northeast China and the Origins of the Anti-Japanese United Front. Modern China, Vol. 20, No. 3 (Jul., 1994), pp. 282-314: Sage Publications, 1994. 
  • Matsusaka, Yoshihisa Tak. The Making of Japanese Manchuria, 1904-1932. Harvard University Asia Center, 2003. isbn = 0-674-01206-2. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Invasió japonesa de Manxúria Modifica l'enllaç a Wikidata