Ipso facto
Ipso facto és una llatinada que significa pel mateix acte o immediatament, sense necessitat d'un procés.[1][2]
En l'àmbit jurídic civil, es considera oposada a l'expressió ipso iure que es pot traduir com «pel dret» o de «ple dret». A més, en l'àmbit jurídic, l'expressió ipso facto serveix per a referir-se a una conseqüència jurídica que s'ha produït automàticament en virtut d'un fet o acte.
Se l'ha de distingir d'un altre automatisme jurídic ex officio que és la conseqüència d'una funció i no pas d'un acte de la persona. Exemple: el president de França és ex officio copríncep d'Andorra, quan dimiteix com president ipso facto ja no és copríncep.
Al dret canònic de l'Església catòlica[modifica]
Segons el dret canònic, la dimissió ipso facto o sense procés es produeix quan un dignitari catòlic, secular o regular, comet un acte considerat com incompatible amb la funció sacral. El cànon 694 estipula com una raó de dimissió automàtica: apostasia pública, casament, hi comprés el casament civil i comerç amb persones de sexe oposat.[3][4] Els catòlics consideren que la dimissió ipso facto és un recurs legítim per a protegir-se en foragitar els ineptes.[5] Un altre aplicació és la dissolució ipso facto del matrimoni contret per dues persones no batejades, quan un es bateja i l'altre no.[4]
D'un altre costat, el «privilegi del canon» estipula que qualsevol persona que infereix violència física a un clergue o a un religiós incore ipso facto l'excomunió.[6]
Referències[modifica]
- ↑ «Ipso facto». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «ipso facto». A: Parlament de Catalunya - Departament d'Assessorament Lingüístic. Diccionari de locucions i expressions llatines de l'àmbit parlamentari, juny 2018, p. 42.
- ↑ «Art. 3: De demissione sodalium» (llatí), Codex iuris canonici
- ↑ 4,0 4,1 Bajet, Eduard; Dalmau, Bernabé. Codi de dret canònic (en llatí, català). Barcelona: Abadia de Montserrat, 1983, p. 228, 339. ISBN 84-7202-579-9.
- ↑ «Dismissal ipso facto [Dimissió ipso facto]» (en anglès). New Catholic Dictionary, 18-07-2012. Arxivat de l'original el 2012-07-18. [Consulta: 13 novembre 2021].
- ↑ «privilegi del cànon». Cercaterm. TERMCAT, s.d. [Consulta: 12 novembre 2021].