Vés al contingut

Jaciment arqueològic de la Bòbila Madurell-Mas Duran

Plantilla:Infotaula indretJaciment arqueològic de la Bòbila Madurell-Mas Duran
Tipusjaciment arqueològic Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaSant Quirze del Vallès (Vallès Occidental) Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 32′ 04″ N, 2° 05′ 26″ E / 41.534334°N,2.0905°E / 41.534334; 2.0905

El jaciment de la Bòbila Madurell se situa al terme municipal de Sant Quirze del Vallès (Vallès Occidental), en els terrenys de l'encara existent Mas Duran. Tota la zona pertany a un gran paratge arqueològic que es va començar a excavar l'any 1921,[1] a causa dels treballs de construcció de la via dels Ferrocarrils Catalans. A l'any 1931 es va instal·lar a la zona una bòbila que era propietat del senyor Madurell, donant així el nom al jaciment. L’extracció d’argiles va provocar l’aparició de noves restes arqueològiques i amb les infraestructures posteriors construides a partir de l’any 1975, com l’autopista C-58 i l’edificació més endavant d’un gran centre comercial, van fer aflorar noves restes que van comportar l’endegament de noves campanyes arqueològiques als anys 90.[2][3]

L'ocupació fou reiterada, amb curts períodes d'abandó. La major part del material arqueològic correspon al neolític mitjà-recent, amb una coincidència espacial de sepultures i fosses. El neolític final ens proporciona les primeres cabanes neolítiques (grup Veraza) enfonsades descobertes a Catalunya. Les ocupacions de l'Edat del bronze, bronze final, Primera Edat del ferro corresponen a assentaments secundaris relacionats possiblement amb els poblats en altres zones d'aquest gran paratge arqueològic.[4]

Cronologia

[modifica]

Jaciment compta amb 20 datacions radiocarbòniques.[5]

  • Neolític antic
  • Neolític mitjà
  • Neolític final - Veraza
  • Bronze inicial
  • Ferro 1a

Estructures d'habitació

[modifica]
  • 2 estructures d'habitació en forma de grans depressions excavades a subsòl. Contenen bases naturals, restes lítiques i restes ceràmiques. Entre les restes faunístiques domina el Bos taurus.
  • C.11 - Planta ovalada (8 x 6,5 m, profunditat màxima 0,85 m, aprox. 5 0m²). Dos nivells de reompliment associats a dues unitats diferenciades. A cadascun dels nivells es va evidenciar una estructuració interna, composta per llars, estructures de sosteniment, fosses i agrupacions de pedres. A 50 cm d'aquesta estructura se'n va localitzar una altra de dimensions reduïdes (6m², 35 cm de fondària màxima).
  • C.1 - Forma ovalada irregular (aprox. 40 m², fondària 90 a 170 cm). Diversos reompliments.
  • Durant les campanyes 1991/1992 s'han descobert 32 enterraments, però amb les troballes posteriors, consten 80 fosses d'enterrament i 67 fosses d'emmagatzematge (sitges).[2]

Referències

[modifica]
  1. Bordas, Anna; Pou Roser; Parpal Albert; Martín Araceli. Excavacions arqueològiques 1991-1992 a la Bòbila Madurell - Mas Duran (Sant Quirze del Vallès, Vallès Occidental). Tribuna d'Arqueologia 1992-1993. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 1994, p. 31-47. ISBN 84-393-2935-0. 
  2. 2,0 2,1 «BÒBILA MADURELL | CEPAP-UAB». [Consulta: 18 juny 2023].
  3. El Vallès fa 6000 anys. Terrassa: Fundació Caixa de Terrassa, 1995. 
  4. Lluís Fernàndez i López. «Bòbila Madurell - Serrat de Can Feu». Penell de Sabadell, 28, 5-1987, pàg. 5-8.
  5. «La Base de dades rediocarbòniques de Catalunya». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 23 maig 2015].