Jaime Mariscal de Gante Moreno
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 26 gener 1920  Madrid |
| Mort | 30 març 2005 (85 anys) Madrid |
 Jutge d'instrucció Tribunal d'Ordre Públic | |
| gener 1966 – gener 1977 | |
| Comissari de policia Brigada Político-Social | |
| 1954 – gener 1966 | |
| Dades personals | |
| Ideologia política | Franquisme |
| Activitat | |
| Ocupació | policia, jutge d'instrucció |
| Ocupador | Brigada Político-Social Tribunal d'Ordre Públic |
| Família | |
| Fills | Margarita Mariscal de Gante Mirón |
Jaime Mariscal de Gante Moreno (Madrid, 26 de gener de 1920 - Madrid, 30 de març de 2005)[1] va ser un policia i magistrat franquista espanyol, jutge d'instrucció del Tribunal d'Ordre Públic (TOP) entre 1966 i 1977.[2]
Trajectòria[modifica]
Entre 1954 i el gener de 1966, Mariscal de Gante va ser comissari de la Brigada Político-Social a Saragossa. A partir d'aleshores va deixar el seu càrrec a la policia per a convertir-se en jutge d'instrucció del Tribunal d'Ordre Públic (TOP). Al capdavant de la magistratura van exercir durant tres períodes: entre el gener de 1966 i l'octubre de 1967, entre l'octubre de 1967 i l'agost de 1972, i entre l'agost de 1972 i el gener de 1977, data en la qual el tribunal va canviar d'imatge per passar a ser l'Audiència Nacional espanyola.[3] Paral·lelament, a partir de 1974 va ser nomenat director general del Règim Jurídic de la Premsa[4] i l'any 1976 director general de premsa del Ministeri d'Informació i Turisme d'Espanya.[5]
Des del seu càrrec va jugar un destacat paper en les tasques de repressió jurisdiccional contra els mitjans de premsa i va instruir nombroses causes polítiques contra sindicalistes i activistes antifranquistes processats pel TOP.[6]
Vida privada[modifica]
Mariscal de Gante va estar casat amb Margot Mirón Landart i va ser pare de cinc fills.[7] Entre aquests s'hi troben José Manuel Mariscal de Gante Mirón, qui fou comissari en cap del districte madrileny de Ciudad Lineal i comissari de la policia espanyola a l'illa d'Eivissa, i Margarita Mariscal de Gante Mirón, ministra de justícia del primer govern d'Aznar[8] i, des de 2012, consellera de comptes de la Secció d'Enjudiciament del Tribunal de Comptes espanyol.[9] Un dels seus nets, Alejandro González Mariscal de Gante, també va formar part de la judicatura espanyola, concretament com a titular del Jutjat Contenciós-Administratiu número 2 de Palma i membre de la sala de govern del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears des de 2019.[10] Algunes de les decisions polèmiques durant el seu mandat van ser la suspensió del rescat de la concessió del Túnel de Sóller l'any 2017[11] i la prohibició de tombar el monòlit de la Feixina, el monument franquista més gros de la capital mallorquina.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Denuncien que el jutge que fa mantenir la Feixina és net d'un jutge franquista». Dbalears.cat, 29-08-2017. Arxivat de l'original el 29 de juny 2021. [Consulta: 29 juny 2021].
- ↑ Del Águila, 2020, p. 269-270.
- ↑ Sánchez Saavedra, Rebecca. «Tribunal de Orden Público (1963-1977): El mecanismo institucional de represión de los derechos y libertades» (pdf) (en castellà) p. 54. DDD.UAB.cat, 15-05-2013. [Consulta: 21 juny 2021].
- ↑ «Sobre Jaime Mariscal de Gante» (en castellà). Justicia y dictadura, 19-05-2017. [Consulta: 2 abril 2021].
- ↑ Del Águila, 2020, p. 277.
- ↑ Sánchez Soler, Mariano. Ricos por la guerra de España: el enriquecimiento de la oligarquía franquista desde 1936 hasta la transición (en castellà). Editorial Raíces, 2007. ISBN 978-84-86115-56-2.
- ↑ «Margarita Mariscal de Gante: una genovesa con antecedentes» (en castellà). ElPlural.com, 20-07-2019. [Consulta: 21 juny 2021].
- ↑ «Pablo Iglesias denuncia que el comisario que invitó a un acto oficial al torturador Billy el Niño es hijo del juez que encarceló a su padre» (en castellà). Público.es. [Consulta: 2 abril 2021].
- ↑ «Departamento Segundo de Enjuiciamiento» (en castellà). TCU.es. [Consulta: 21 juny 2021].
- ↑ Armendáriz, Felipe. «Toman posesión cuatro miembros de la sala de gobierno del Tribunal Superior de Baleares» (en castellà). DiariodeMallorca.es, 10-12-2019. [Consulta: 29 juny 2021].
- ↑ Mercè, Gabriel. «Las asociaciones de jueces arropan al magistrado que suspendió el rescate del túnel de Sóller» (en castellà). ElMundo.es, 06-09-2017. [Consulta: 29 juny 2021].
Bibliografia[modifica]
- Del Águila, Juan José. El TOP. La represión de la libertad (1963-1977) (en castellà). 2a edició. Madrid: Planeta, 2020. ISBN 978-84-7471-142-4.