Jane Arthur
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 18 novembre 1827 Foxbar (Escòcia) (en)  |
| Mort | 25 maig 1907 (79 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | política |
| Família | |
| Cònjuge | James Arthur (en) (1847–) |
| Fills | Matthew Arthur, James Arthur (en) , Thomas Glen Arthur, Jessie Fulton Arthur (en) , Andrew Arthur (en) |
| Pare | Thomas Glen (en) |
Jane Arthur (de soltera Jane Glen, 18 de novembre del 1827 - 25 de maig del 1907) fou una filantropa feminista, sufragista i activista escocesa.[1] Fou la primera dona membre d'una junta escolar escocesa.
Biografia[modifica]
Jane Glen nasqué a Foxbar, a Renfrewshire, el 18 de novembre del 1827; sos pares eren Jessie Fulton i Thomas Glen. La seua família estava relacionada amb el fabricant de fils Group Coats. El 1847, es va casar amb James Arthur. Els Arthur venien roba a l'engròs i compraren una propietat a Barshaw. Un dels seus fills, Matthew, es va convertir en Lord Glenarthur.[2]
Les eleccions de dones a les juntes escolars s'aprovaren en la Llei d'Educació escocesa de 1872.[3] El 1873, Jane Arthur fou la primera escocesa a presentar-se i ser triada membre de la junta escolar de Paisley.[1] Una mica més tard foren triades Phoebe Blyth i Flora Stevenson per a la junta escolar d'Edimburg.[4]
Jane Arthur feu campanya a favor del sufragi femení i de la temprança, i va becar un estudiant de Renfrewshire i una estudiant de medicina.[1][2] El 1892 creà l'Arthur Fellowship per a promoure l'educació mèdica de les dones.[2] Jane Arthur també va crear la Societat Dorcas a finals de la dècada dels 1880 per a proporcionar roba als que es recuperaven en Paisley Infirmary i, amb el seu espòs, proporcionava sopa i pa a les persones sense recursos que havien sortit recentment de l'hospital.[1] El 1903 es creà el Fons Jane Arthur per a pagar la recuperació de pacients sense diners.[1] Arthur també fou vicepresidenta de l'Associació Sanitària de Dames de Paisley, que, el 1866, construí banys públics. La seua germana n'era la presidenta.[1] Ella i el seu espòs col·laboraren en la construcció de la casa d'hostes Paisley i proporcionaven te als interns de la casa.[1] Participà activament en el moviment sufragista i hi fou recolzada pels membres masculins de la seua família.[5]
Bibliografia[modifica]
The Biographical Dictionary of Scottish Women parla sobre Jane Arthur, per C. Joan McAlpine.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 «Jane Arthur | Mapping Memorials to Women in Scotland». web.archive.org, 24-06-2016. Arxivat de l'original el 2016-06-24. [Consulta: 15 abril 2023].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Scott Graham Abacus. «TheGlasgowStory: Jane Arthur». www.theglasgowstory.com. [Consulta: 15 abril 2023].
- ↑ Hall, Catherine. Defining the Victorian Nation: Class, Race, Gender and the British Reform Act of 1867. Cambridge University Press, 2000, p. 158. ISBN 9780521576536.
- ↑ Reynolds, Siân. Paris-Edinburgh: Cultural Connections in the Belle Epoque. Ashgate Publishing, 2007, p. 186. ISBN 9780754683025.
- ↑ Leneman, Leah. Guid Cause: Women's Suffrage Movement in Scotland. Mercat Press, 1995.