Janez Janša
.jpg?lang=ca)
.png)
Janez Janša (Grosuplje, Eslovènia, 17 de setembre de 1958) és un polític eslovè que des de 1995 és el cap del Partit Democràtic Eslovè (Slovenska Demokratska Stranka) o SDS.
Biografia
[modifica]El 1989, Janša va ser un dels fundadors del SDZ (Unió Democràtica d'Eslovènia), el partit que per primera vegada va ser a l'oposició a la República d'Eslovènia quan seguia sent part de Iugoslàvia. Després de la victòria de la plataforma electoral DEMOS a les primeres eleccions lliures del 1990 a la República d'Eslovènia, Janša va ser nomenat ministre de Defensa del nou govern.
Va ser un càrrec molt difícil de gestionar, ja que va haver de fer front a la guerra d'independència d'Eslovènia, la voluntat centralitzadora de Iugoslàvia, i les tensions frontereres amb la nova República de Croàcia.
La SDZ es va desintegrar el 1992 (la majoria dels membres va unir-se al partit Liberal Democràcia d'Eslovènia) i Janša es va unir al Partit Socialdemòcràta d'Eslovènia (SDSS) (fundada el 1988) per Jože Pučnik. Janša va romandre com a Ministre de Defensa.
En les eleccions legislatives eslovenes de 1992, l'SDSS va patir un fort revés electoral, obtenint només el 3,4% dels vots i el partit amb prou feines va aconseguir superar el llindar mínim per entrar al Parlament. Davant els mals resultats i convençut que la formació necessitava un líder amb més empenta executiva, Pučnik va decidir fer un pas al costat i va dimitir de la presidència a favor de Janez Janša, a qui veia com el relleu ideal pel seu perfil jove i el seu gran prestigi com a ministre de Defensa durant la guerra d'independència de 1991. L'any 1994 amb l'afer Depala Vas Janša és destituït com a ministre de Defensa per un escàndol que implicava militars i civils.
A la finals de la dècada de 1990 el partit va girar cap al liberalisme econòmic, afavorint la propietat privada, les privatitzacions i l'obertura del mercat, oposades al model intervencionista de l'esquerra. La transició ideològica del partit es va consumar durant el congrés de 2003, quan la militància va aprovar el canvi de nom oficial, eliminant el terme "Socialdemòcrata" i rebatejant-se com a Partit Democràtic Eslovè (SDS).
El 2003, la SDS va canviar el seu nom pel de Partit Democràtic Eslovè. El 3 d'octubre de 2004, el SDS va guanyar les eleccions amb 29 diputats dels 90 que té el parlament eslovè, superant el partit al govern Liberal Democràcia d'Eslovènia (LDS) del primer ministre Anton Rop.
Primer ministre
[modifica]Janša fou Primer ministre d'Eslovènia del 3 desembre de 2004 al 21 novembre 2008. Durant aquest període, Eslovènia va experimentar un fort creixement econòmic i una integració europea molt reeixida adoptant l'euro en substitució del Tolar l'1 de gener de 2007, el primer país de l'ampliació de 2004 a adoptar la moneda única europea. El desembre de 2007 Eslovènia es van integrar a l'espai Schengen eliminant les fronteres internes i el primer semestre de 2008, Eslovènia va exercir per primera vegada la presidència rotatòria de la Unió Europea.[1]
Segon terme com a primer ministre
[modifica]Després de les eleccions anticipades de desembre de 2011, Janša va aconseguir articular una coalició de centredreta tot i que el seu partit, el Partit Democràtic Eslovè (SDS), havia quedat en segona posició. La coalició la van formar SDS, Llista Cívica (DL), Partit Popular Eslovè (SLS), Nova Eslovènia (NSi) i el Partit Democràtic dels Pensionistes (DeSUS).
Janša fou Primer ministre d'Eslovènia del 10 febrer de 2012 al 20 març 2013.
Empresonament
[modifica]Janša va ser acusat d'haver sol·licitat i acceptat suborns l'any 2006 durant el seu primer mandat com a primer ministre de l'empresa de defensa finlandesa Patria a canvi d'adjudicar-li un contracte multimilionari de vehicles blindats. El juny de 2013 un tribunal el va declarar culpable i gairebé un any després, l'abril de 2014, el Tribunal Superior va ratificar la sentència de dos anys de presó.[2]
El desembre de 2014, després d'haver passat prop de sis mesos empresonat, el Tribunal Constitucional d'Eslovènia en va ordenar l'alliberament provisional mentre s'estudiava el seu recurs i finalment, el mateix Tribunal Constitucional va dictaminar que s'havien vulnerat els seus drets de defensa i va ordenar repetir el judici. Com que el termini legal per fer-ho va expirar abans que es pogués celebrar la nova vista, el cas va prescriure i la condemna va quedar completament anul·lada.
Tercer terme com primer ministre
[modifica]Janša fou escollit Primer ministre d'Eslovènia en 13 de març de 2020 després de la dimissió de Marjan Šarec.[3] Les eleccions legislatives eslovenes de 2022 van resultar en una victòria aclaparadora del recentment format liberal Moviment Llibertat liderat per Robert Golob desplaçant el govern del Partit Democràtic Eslovè del primer ministre Janez Janša.
Quart terme com primer ministre
[modifica]Després de les eleccions legislatives d'Eslovènia de 2026 Zoran Stevanović va anunciar públicament que Resni.ca donaria suport extern a Janez Janša com a primer ministre, fent possible el seu quart govern de coalició de Partit Democràtic Eslovè (SDS), Nova Eslovènia (NSi), Partit Popular (SLS), Fokus i Demòcrates (D).[4]
Referències
[modifica]- ↑ «Janez Janša - Prime Minister» (en anglès). Slovenian Presidenciy of the EU 2008, 2008. [Consulta: 19 abril 2026].
- ↑ «Slovenia: Higher Court Upholds Ex-PM’s Prison Sentence for Bribery» (en anglès). OCCRP, 30-04-2014. [Consulta: 6 setembre 2026].
- ↑ Seroka, Mateusz. «Slovenia: Janša elected Prime Minister for the third time» (en anglès). OSW, 03-04-2020. [Consulta: 19 desembre 2020].
- ↑ «SDS, NSi, Demokrati, FOKUS, and SLS» (en eslovè). RTVSLO, 21 maig 2026. [Consulta: 16 juny 2026].
