Jaume Ballester
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Barcelona |
| Orguener i organista a la Catedral de Barcelona | |
← Antoni Gran (1377-1382) | |
Andreu Pasqual (1379-1391) → | |
| Dades personals | |
| Religió | Cristià |
| Activitat | |
| Instrument | Orgue |
| Debut | (1378 (orguener i organista) |
Jaume Ballester (Barcelona, segle xiv) va ser orguener i organista de la Catedral de Barcelona.
Biografia[modifica]
Hi va exercir d'organista entre els anys 1378 fins a l'any 1403, succeint a Antoni Gran. Va construir i reparar l'orgue major de la catedral el any 1392.[1] A més a més, en va crear la resta a l'any 1396.[2] En els arxius de la catedral consta que el seu treball era remunerat doncs cobrava 120 sous com a salari anual pels seus serveis. Aquesta quantitat no era suficient per a mantenir un nivell de vida benestant, però l'assignació era d'acord amb el que el sistema administratiu de la Seu manava. El seu paper com a organista va perdurar entre els anys 1378 fins al 1403 per a després ser succeït per Andreu Pasqual.
Entre les seves ocupacions a la Catedral de Barcelona, Jaume Ballester va participar en molt més que la restauració i creació d'orgues. Per a compaginar el seu ofici, va participar en activitats del mateix temple com ara les representacions, les sagristies, els aniversaris, les celebracions cristianes destacades anualment, etc. En total, aquestes tasques sumaven un extra al seu sou de divuit lliures, al qual s'incloïa una paga extra per cada participació en esdeveniments. En el cas de Jaume Ballester, està documentat a Nadal era recompensat amb nou sous extres.[3]
Referències[modifica]
- ↑ Anglès, Higini. La música a Catalunya fins al segle xiii. Barcelona: Biblioteca de Catalunya, amb la col·laboració de la Universitat Autònoma de Barcelona, 1988, p. 85. ISBN 84-87006-80-9.
- ↑ Jambou, Louis. Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana. 2. Madrid: SGAE, 1999-2002, p. 113-114.
- ↑ Baucells i Reig, Josep «Les notícies més antigues sobre els orgues de la Catedral de Barcelona». Medievalia, 8, 01-10-1988, pàg. 41. DOI: 10.5565/rev/medievalia.207. ISSN: 2014-8410.