Javier Aguirre Onaindía

(S'ha redirigit des de: Javier Aguirre)
De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaJavier Aguirre
Javier Aguirre in Moscow.jpg
Dades biogràfiques
Naixement Javier Aguirre Onaindía
1 de desembre de 1958 (1958-12-01) (59 anys)
Ciutat de Mèxic, Mèxic
Alçada 1.73 m.
Activitat professional
Ocupació Futbolista i entrenador de futbol
Esport Futbol
Posició Centrecampista (retirat)
Equip actual Al-Wahda (entrenador)
Clubs professionals
Anys Equip PJ (g)
1979-1980 Club América 7 (1)
1980 Los Angeles Aztecs 30 (4)
1981-1984 Club América 128 (31)
1984-1986 Atlante FC 31 (3)
1986-1987 CA Osasuna 13 (0)
1987-1993 CD Guadalajara 181 (17)
Selecció nacional
Anys Equip PJ (g)
1983-1992 Mèxic Mèxic 59 (14)
Equips entrenats
1995-1996 Atlante FC
1998-2001 CF Pachuca
2001-2002 Mèxic Mèxic
2002-2006 CA Osasuna
2006-2009 Atlético de Madrid
2009-2010 Mèxic Mèxic
2010-2011 Real Zaragoza
2012-2014 RCD Espanyol
2014-2015 Japó Japó
2015- Al-Wahda
Participà en
Data Activitat
Copa del Món de Futbol de 1986
Modifica dades a Wikidata

Javier Aguirre Onaindía (Ciutat de Mèxic, 1 de desembre de 1958) conegut com a El Vasco o El Vasco Aguirre, és un exfutbolista que destacà als anys 1980 i entrenador mexicà. Ha entrenat la selecció mexicana i diferents equips mexicans i espanyols.

Biografia[modifica]

Com a jugador[modifica]

Fill d'emigrants bascos a Mèxic. Va jugar al Club América, a Los Angeles Aztecs, al Club de Futbol Atlante, CA Osasuna a Espanya i al Club Deportivo Guadalajara (Chivas). Mentre jugava a Osasuna es va fracturar la tíbia i el peroné dret. Fou el 26 d'octubre de 1986. Osasuna perdia 0-1 amb l'Sporting de Gijón. El conjunt vermell buscava l'empat i va poder aconseguir-ho als 40 minuts, en una pilota en què Aguirre va guanyar la posició a la defensa asturiana. Ablanedo II va haver de jugar-se el tipus en una sortida arriscada, en la qual, mà a mà amb el migcampista mexicà, va evitar la igualada amb un contundent rebuig. En la jugada va caure lesionat el Basc, qui va tenir l'infortuni de no poder evitar l'impacte, que el va sorprendre amb el peu recolzat a la gespa. Una fractura de tíbia i peroné de la cama dreta va acabar, de forma prematura, amb la seva aventura espanyola com a futbolista.

Amb la selecció Nacional Universitària va aconseguir la medalla d'or a la Universiada de 1979, disputada a Ciutat de Mèxic. Va ser campió amb l'Amèrica la temporada 1983-1984. Fou internacional amb Mèxic, disputant el 1986 el Mundial disputat al seu país natal.

Com a entrenador[modifica]

Va ser auxiliar de Miguel Mejía Barón a la selecció Mexicana, quan tot just estava retirant-se com a jugador, ja que l'entrenador nacional el va convidar per la seva condició de líder. Va acudir com a assistent al Mundial dels Estats Units 1994. Va ser auxiliar de Guillermo Vázquez a l'equip que va representar Mèxic als Jocs Panamericans de Mar del Plata el 1995. El 1995 va començar la seva carrera d'entrenador. L'Atlante va ser el seu primer equip, al qual va aconseguir salvar del descens. Després es va retirar dos anys per estudiar a Espanya. Al seu retorn, va ser contractat pel Pachuca el 1998, equip amb el qual va obtenir el campionat del torneig d'hivern del 1999. El 2001, va ser contractat per dirigir la selecció nacional mexicana, aconseguint classificar la selecció per a la Copa del Món de Futbol 2002.

Va tornar a la lliga espanyola de la mà de l'equip on havia jugat, Osasuna. En quatre anys va aconseguir estabilitzar l'equip a Primera, el va portar a una final de la Copa del Rei i a la Copa de la UEFA, i en la temporada 2005-06, Osasuna va ser la revelació de la lliga igualant la millor classificació de la seva història, quedant en 4t lloc i classificant-se per jugar la fase prèvia de la Lliga de Campions. El mexicà Javier Aguirre, en quatre temporades a primera divisió a Pamplona, va disputar 152 partits, guanyant-ne 56, empatant-ne 41 i perdent-ne 55. En la seva quarta temporada, l'equip va ser eliminat de la Copa de la UEFA i de la Copa del Rei, però en la Lliga es va mantenir 33 jornades entre els quatre primers i només en dues va estar fora de llocs europeus. A més, va ser durant 3 jornades líder en solitari, i en altres 5 colíder al costat del Futbol Club Barcelona. El 2006 classificà l'Osasuna per a la Lliga de Campions, per primera vegada en la història del club, assoliment que li va valdre el reconeixement de la UEFA la qual el nomenà "Millor Director Tècnic de l'Any a Espanya".

El seu palmarès augmentà essent fitxat per l'Atlètic de Madrid per a la temporada 2006-2007. En el seu primer any al conjunt matalasser classificà l'equip en el 7è lloc classificant-lo per a la copa Intertoto. Fou el pas previ per classificar el club per a la Copa de la UEFA 10 anys després de la seva última participació. En el segon any l'equip d'Aguirre va aconseguir acabar 4t a la lliga classificant-se per la prèvia de la Champions. A la UEFA van ser eliminats pel Bolton en els 1/16 de la competició. En el tercer any, l'equip va aconseguir eliminar el Schalke 04 a la prèvia de la Lliga de Campions, classificant-se per aquesta competició 12 anys després de la seva darrera participació. El 3 de febrer de 2009 va ser destituït de l'Atlètic de Madrid tot i haver tingut una magnífica primera volta a la lliga.

El 3 d'abril de 2009, la Federació Mexicana de Futbol i la Direcció General de Seleccions Nacionals anunciar que Aguirre tornava a dirigir la selecció mexicana. El 16 d'abril de 2009, va ser presentat per segona vegada en la seva carrera com a nou timoner de la selecció de futbol de Mèxic, amb un contracte signat fins al 2010 i amb l'objectiu de classificar Mèxic per a la Copa del Món de Sud-àfrica 2010.

El 9 de juliol de 2009 en el partit Mèxic vs. Panamà disputat en el marc de la Copa Or, Javier Aguirre va protagonitzar un incident. Aproximadament al minut 80, es disputava una pilota sobre la banda, que finalment va sortir del camp. Mentre el jugador de Panamà Ricardo Phillips anava darrere la pilota l'entrenador mexicà li va donar una puntada intentant aturar la pilota. Es va desencadenar una greu baralla que continuà fins a la finalització del partit, mentre els seguidors llançaven objectes a la pista. En la conferència de premsa el tècnic va assegurar que anava darrere la pilota i que no va tenir mala intenció. Va ser suspès tres partits per la CONCACAF.

El 18 de novembre de 2010 fou presentat com a nou entrenador del Reial Saragossa, que en aquell moment havia caigut fins a l'última posició de la taula després d'onze jornades de lliga, rellevant a l'ex jugador saragossà José Aurelio Gay a la banqueta blanc i blava. Un any després, seria acomiadat pels mals resultats de l'equip.[1] A finals de 2012 fou nomenat entrenador del RCD Espanyol, en substitució de Mauricio Pochettino.[2] El juny de 2013 va renovar com a entrenador de l'Espanyol per una temporada més.[3]

En tota la seva trajectòria com a entrenador, Javier Aguirre ha dirigit el seu equip en 275 ocasions, guanyant 102 partits, empatant-ne 72 i perdent-ne 101.

El 2005, en la categoria d'entrenador, va ser designat guanyador del Premi Nacional d'Esports (Mèxic) per la seva trajectòria en l'esport mexicà i internacional, i el tècnic que va portar la selecció Mexicana de Futbol fins als vuitens de final al Mundial de Corea-Japó de 2002.

La controvèrsia de la Copa del Món de 2010[modifica]

La presa de decisions d'Aguirre durant l'etapa de les eliminatòries i sobretot durant la Copa del Món de Sud-àfrica 2010 foren molt controvertides. El presentador de ESPN José Ramón Fernández el va qualificar com el pitjor entrenador del Mundial després de Raymond Domenech de França.[4] En particular, la seva insistència a jugar amb el davanter sense equip Guillermo Franco, mentre mantenia a la banqueta l'atacant del Manchester United "Chicharito" Hernández, desconcertà molts seguidors i comentaristes.[5]

Palmarès[modifica]

Com a jugador[modifica]

Club América

Com a entrenador[modifica]

Pachuca CF

CA Osasuna

Atlético de Madrid

Selecció mexicana

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Javier Aguirre Onaindía Modifica l'enllaç a Wikidata