Jayro Bustamante
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 7 maig 1977 (46 anys) Ciutat de Guatemala |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de San Carlos de Guatemala Conservatoire libre du cinéma français (en)  Centre Experimental de Cinematografia |
| Activitat | |
| Ocupació | director de cinema, guionista, productor de cinema |
| Obra | |
Obres destacables
| |
Premis
| |
    | |
Jayro Bustamante (Ciutat de Guatemala, 7 de maig de 1977) és un director de cinema, guionista i productor de cinema guatemalenc.
Trajectòria[modifica]
Va néixer en Ciutat de Guatemala el 1977 i des de petit va viure en la comunitat maia de Sololá, a Panajachel[1] prop del llac d'Atitlan.[2] Posteriorment va estudiar comunicació i publicitat en la Universitat de San Carlos de Guatemala. Va començar la seva carrera com a director d'anuncis publicitaris a l'agència internacional de Ogilvy & Mather.[2][3]
La seva següent meta va ser París on va estudiar cinema en el Conservatori lliure del cinema francès (CLCF) i en el Centre Experimental de Cinema de Roma. Va tornar a França i va treballar com a docent en la universitat La Sorbona de París i com a creador visual en moda per a la casa Dior.[4]
En 2009 va tornar a Guatemala on va fundar un productora amb Marina Peralta, La Casa de Producción,, des d'on ha produït la majoria dels seus treballs: Usted (2009) i el documental Au détour des murs, les rostros d’une cité (2010) o Ixcanul (2015) treball amb el qual es va convertir en el primer director de cinema guatemalenc amb una pel·lícula seleccionada parell competir oficialment en el Festival de Cinema de Berlín i va aconseguir el premi Alfred Bauer.[2][3][5]
El 2015 va escriure un llibre pedagògic per a nens Cuando sea Grande, Cómo hacer un cortometraje.[4] El 2017 va fundar la Sala de Cinema al Centro Cultural Miguel Ángel Asturias, el primer espai de cinema independent de Guatemala.[1]
Els seus primers tres llargmetratges són una trilogia que s'enfronta als tres greuges més populars a Guatemala: (‘indio’, en relació amb les comunitats indígenes, ‘hueco’, emprat per als homosexuals, i ‘comunista’, per als defensors de drets i llibertats de la Humanitat.[6] Els planteja des de la militància de la defensa dels Drets Humans. Amb Ixcanul, planteja la situació de les indígenes guatemalenques. En 2019 va estrenar altres dues pel·lícules: Temblores en la que aborda l'homofòbia i el masclisme a través de la història sobre un home gai anul·lat pel seu entorn i sotmès a les anomenades 'teràpies de conversió' que practica l'església.[7] El setimbre de 2019 va estrenar a Venècia la seva tercera pel·lícula, La Llorona, emportant-se el premi de Millor director de la Giornata degli Autori. L'estrena americana va ser en el Festival internacional de Toronto. La pel·lícula va ser presentada en la Berlinale i premiada a Tolosa. En 2019 va participar en el 67 Festival de Sant Sebastià presentant aquestes dues pel·lícules en la secció d'Horitzons Llatins.[8]
En 2019 va crear la Fundació Ixcanul que té com a objectiu utilitzar el cinema com a eina d'impacte i de canvi social. Des de la fundació treballa especialment en la difusió de cinema amb contingut per a les poblacions que no tenen accés al cinema. La fundació secunda també la producció de cinema dirigit per altres autors guatemalencs.[1]
Bustamante ha estat a més jurat en diversos festivals: Berlinale 2016, Festival de Cinema de Brussel·les 2018, Festival de Biarritz 2018, Premis Platino i Premis Fénix, i Festival de Cine Los Cabos.[4]
En 2020 es va oficialitzar la selecció de la seva pel·lícula La Llorona per al lliurament oficial dels Premis Oscar de l'any 2021.
Premis i reconeixements[modifica]
- Premi Alfred Bauer amb Ixcanul.
- Os de Plata al Festival de Berlín per Ixcanul.
- Premi de Millor director de la Giornata degli Autori per La Llorona (2019).
- Premi a la Millor Pel·lícula Estrangera de la National Board of Review per La Llorona (2019).
Filmografia[modifica]
Director[modifica]
- Es cuestión de trapos (ficció)
- Usted (ficció)
- Cuande sea grande (ficció)
- Au détour des murs, les visages d’une cité HLM 93 documental.
- Semillas de cambio, sèrie de 12 mini documentals.
- 2006 : Tout est question de fringues (curt d'animació)
- 2012 : Cuando sea grande (curt de ficció)
- 2015 : Ixcanul (també productor)
- 2019 : Temblores
- 2019 : La Llorona
Premis i distincions[modifica]
| Any | Categoria | Pel·lícula | Resultat |
|---|---|---|---|
| 2014[9] | Premis Cinema en Construcció-Menció especial | Ixcanul | Guanyador |
| 2018[10] | Premi EFAD (Desarrollo América Latina-Europa) | La Llorona | Guanyador |
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Fundación IXCANUL». www.fundacionixcanul.org. [Consulta: 29 setembre 2020].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Jayro Bustamante, el primer cineasta guatemalteco premiado en festivales internacionales» (en castellà). Aprende Guatemala.com, 28-11-2016. [Consulta: 29 setembre 2020].
- ↑ 3,0 3,1 «- Jayro Bustamante» (en castellà). Cinema 23. [Consulta: 29 setembre 2020].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Jayro Bustamante / Volcano Immersive CreativeMornings/Guatemala City» (en castellà). CreativeMornings. [Consulta: 29 setembre 2020].
- ↑ «Jayro Bustamante, un cineasta contra la realidad» (en castellà). La Vanguardia, 20-09-2019. [Consulta: 29 setembre 2020].
- ↑ «La trilogía del desprecio de Jayro Bustamante» (en castellà). CdL, 18-03-2020. [Consulta: 29 setembre 2020].
- ↑ Cabrera, José M. «Jayro Bustamante: "Muchos movimientos religiosos pintan al cine como la voz del diablo"» (en castellà). Cadena SER, 17-06-2020. [Consulta: 29 setembre 2020].
- ↑ «Jayro Bustamante, un cineasta contra la realidad» (en castellà). La Vanguardia, 20-09-2019. [Consulta: 29 setembre 2020].
- ↑ Palmarés de la 62 edición del Festival de San Sebastián, 2014
- ↑ «Palmarés del Festival de San Sebastián». Festival Internacional de Cine de San Sebastián, 26-09-2020. [Consulta: 27 octubre 2020].
