Jean-Jacques Karpff
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 12 febrer 1770  Colmar (França) | ||
| Mort | 24 març 1829 (59 anys) Versalles (França) | ||
| Sepultura | cementiri de Père-Lachaise, 27 Grave of Karpff (en)  | ||
| Altres noms | Casimir Karpff | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | pintor | ||
| Gènere | Retrat | ||
| Alumnes | Ferdinand Wachsmuth | ||
Jean-Jacques Karpff (Colmar, 12 de febrer de 1770 - Versalles, 24 de març de 1829) va ser un pintor, dissenyador i miniaturista francès.[1][2]
Deixeble de François Joseph Hohr a Colmar, Karpff va anar a París el 1790. Diu la llegenda que quan va aparèixer a l'estudi de Jacques-Louis David, un dels seus futurs companys de classe, en jutjar Karpff impronunciable, David li va donar el sobrenom de "Casimir". El 1795 va tornar a Colmar on va ensenyar dibuix a la nova escola de belles arts i es va especialitzar en retrats monocroms. En 1806, va ser cridat a Saint-Cloud per pintar el retrat de l' emperadriu Joséphine, fet que li va valer un cert èxit. Esdevé l'hoste convidat de la poeta Victoire Babois, on a Versalles va viure la resta de la seva vida. Karpff va ser enterrat al cementiri de Père Lachaise (27a divisió).[3]
Obres
[modifica]- Avinyó, Museu Calvet, Retrat de Madame Bigand, mare del pintor Auguste Bigand, regal d'Auguste Bigand el 1871.
- Chantilly, Museu Condé, Autoretrat de perfil, signat i datat: J.J. Casimir Karpff. / Tret de la Natura per ell mateix. / El 1806.
- Estrasburg, Gabinet d'estampes i dibuixos, Retrat de dona, miniatura sobre marfil.
Referències
[modifica]- ↑ Pantxika Béguerie, Georges Bischoff Grünewald: le maître d'Issenheim 2000 - Page 15 "Jean-Jacques Karpff (1770–1829). peintre et dessinateur, élève de David, fut à l'origine du premier "Musée national de Colmar". Après avoir dressé l'inventaire des œuvres d'art du Haut-Rhin, il les réunit afin d'assurer leur protection et leur ...
- ↑ texte, Fédération des sociétés d'histoire et d'archéologie d'Alsace Auteur du. «Revue d'Alsace» (en francès), 1856. [Consulta: 11 juny 2024].
- ↑ Bauer, Paul. Deux siècles d'histoire au Père Lachaise / Paul Bauer. Versailles: Mémoire & documents, 2006. ISBN 978-2-914611-48-0.