Jean Flori

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJean Flori
Biografia
Naixement(fr) Jean Fernand Lucien Flori Modifica el valor a Wikidata
7 abril 1936 Modifica el valor a Wikidata
Lillebonne (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort18 abril 2018 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Carnac (Bretanya) Modifica el valor a Wikidata
Director de recerca del CNRS
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióProtestantisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballHistòria i medievalisme Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióhistoriador Modifica el valor a Wikidata
Premis

Jean Flori (Lillebonne, 7 d'abril de 1936 - Carnac, 18 d'abril de 2018) era un escriptor i historiador francès, doctorat en ciències humanes. Ha dedicat gran part de les seves investigacions a estudiar l'evolució de la cavalleria medieval, de les croades i guerres santes.[1] És un deixeble de Georges Duby, expert en cavalleria medieval.[2] És considerat un dels millors historiadors del segle xx de la cavalleria.[3]

Flori era director d'investigació al Centre d'Estudis Avançats de la Civilització Medieval de Poitiers.[4]

Obres[modifica]

  • Bohémond d'Antioche: chevalier d'aventure: Novel·la sobre les guerres dels Balcans. El protagonista Bohémond, destaca com a cavaller que lluita en les Guerres Santes contra els enemics de la religió catòlica. Amb el desig de tenir un territori propi per al qual lluitar i defensar-lo esdevé príncep d'Antioquia.
  • Pierre l'ermite et la première croisade: Destaca la importància de Pere l'ermità en l'origen de la primera Croada. Premi de l'Acadèmia Francesa de 2000.[5]
  • Aliénor d'Aquitaine: la reine insoumise: Flori analitza el personatge històric de Leonor d'Aquitània. Reina de França (Casada amb Lluís XVI) i d'Anglaterra (Casada amb Enric II)
  • Guerre sainte, jihad, croisade: violence et religion dans le christianisme et l'islam: Descripció i aclariment de l'inici de les Croades, guerres Santes (descripció de segles x i xi).
  • Chevaliers et chevalerie au Moyen Âge: Un llibre històric escrit pràcticament com si fos una novel·la cavalleresca.[4]
  • Richard Coeur de Lion: le roi-chevalier: Aquesta obra és una crítica a la mentalitat cavalleresca mitjançant el personatge de Ricard Cor de Lleó.
  • La croix, la tiare et l'épée: la croisade confisquée: Flori hi explica el concepte de croada, el seu origen i la seva justificació. Assaig que recull una recopilació de les diverses mentalitats i ideologies en una època d'enfrontaments entre Orient i Occident.
  • L'Islam et la fin des temps: l'interprétation prophétique des invasions musulmanes dans la chrétienté médiévale: La idea de la fi del món a l'Edat Mitjana era molt present, tant per als cristians, com per als jueus i musulmans. A les profecies es deia que en enfonsar-se l'última potència mundial (identificada amb l'Imperi Romà) començaria la fi de tots els temps. Apareixeria la figura de l'Anticrist identificada en aquell moment amb la cultura islàmica que havia conquerit ràpidament gran part dels antics territoris de L'imperi Romà. Així comencen les croades per combatre i recuperar territoris cristians que havien quedat a mans dels musulmans.[6]

Referències[modifica]

  1. «Jean Flori» (en castellà). Lecturalia. [Consulta: 23 desembre 2023].
  2. Catinchi, Philippe-Jean «L’historien médiéviste Jean Flori est mort. Après sa rencontre avec Georges Duby, il est devenu un spécialiste de l’idéal chevaleresque.» (en francès). Le Monde, 08-05-2018.
  3. Coss, Peter; Jones, Robert W. The Origins and Diffusion of Chivalry (en anglès). Cambridge: Boydell & Brewer, 2019, p. 7–38. ISBN 978-1-78744-542-0. 
  4. 4,0 4,1 Gergen, Thomas «Flori, Jean. Chevaliers et chevalerie au Mayen Age. París: Hachette, 1998.» (pdf). Medievalia, 1998, pàg. 66-69.
  5. «Jean Flori» (en francès). Académie française, 2000. [Consulta: 23 desembre 2023].
  6. Tolan, John «Book review of Jean Flori, L’Islam et la Fin des temps. L’interprétation prophétique des invasions musulmanes dans la chrétienté médiévale» (en francès). Le Moyen Age, 2007.

Bibliografia[modifica]

  • D.A.. Els ordes eqüestres militars i marítims i les marines menors de la Mediterrània durant els segles xiii-xvii. Barcelona: Edicions Universitat Barcelona, 1989, p. 126. ISBN 978-84-7528719-5. 

Enllaços externs[modifica]