Vés al contingut

Jesús María Amilibia Iraragorri

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Jesús María Amilibia)
Plantilla:Infotaula personaJesús María Amilibia Iraragorri
Biografia
Naixement1943 Modifica el valor a Wikidata (80/81 anys)
Bilbao (Biscaia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópresentador de televisió, periodista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorTelevisió Espanyola Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeKetty Kaufman Modifica el valor a Wikidata

Jesús María Amilibia Iraragorri[1] (Bilbao, 1943) és un periodista i escriptor basc.[2]

Premsa escrita

[modifica]

Es va iniciar en la carrera periodística en el Diari Pueblo, realitzant informacions de caràcter general. Per un dels seus articles, va ser condemnat a 6 mesos de presó per calúmnies al sacerdot d'Oiartzun, José Remigio Orcolaga, del qual va publicar que havia realitzat homilies subversives.[3]

Posteriorment, ha escrit en altres periòdics com El Imparcial, Informaciones i ABC. Especialitzat en crònica social, ha estat col·laborador habitual en les revistes d'aquest gènere destacant ¡Hola!, Semana, Diez Minutos, encara que també ha escrit a Interviú i en publicacions satíriques com La Codorniz o Hermano Lobo. En l'actualitat escriu al diari La Razón.

Ràdio

[modifica]

Amilibia va ser un dels periodistes que va inaugurar la programació de la cadena Antena 3 Radio i al costat de Felipe Navarro (Yale) va presentar el magazín diari Gente simpática (1982-1984),[4] que es converteix en un dels programes més destacats de l'emissora.

En 1988 es va incorporar a Protagonistes l'espai de Luis del Olmo, substituint Jesús Mariñas en la cobertura de la informació rosa. Només va romandre unes setmanes a causa dels seus posteriors problemes amb la Justícia.

Televisió

[modifica]

En 1981 va posar en marxa el primer programa de televisió enterament dedicat a informar sobre l'actualitat dels famosos (el que es va anomenar Premsa del cor), amb un títol que ja anunciava el que seria futur desenvolupament del periodisme del cor: Bla, bla, bla de TVE, i que va presentar amb Marisa Abad entre 1981 i 1983.

Posteriorment, el 1985 col·labora amb Pedro Macía presentant la secció de societat en el programa que s'emetia arreu d'Hispanoamèrica Punto de encuentro.

En 1997 va compartir plató amb Mayra Gómez Kemp a 7 de corazones, un programa de la TV local de Madrid Canal 7.

En els últims anys ha col·laborat en tertúlies i debat sobre crònica social en diferents programes de televisió, com Hormigas blancas (2007), de Jorge Javier Vázquez a Telecinco.

Altres dades

[modifica]
  • En 1976 va ser processat per Jutjat d'Instrucció Degà Especial de Premsa i Impremta al costat del periodista Felipe Navarro (Yale) pel seu llibre El día que perdí aquello, en el qual diferents personatges famosos narraven les seves experiències sexuals de forma explícita.[5]
  • El 28 d'octubre de 1988, com a conseqüència d'una discussió provocada per un incident automobilístic, Amilibia va disparar contra el conductor de l'altre vehicle, José María Fernández Villanueva,[6] al qual va ferir greument i finalment li va provocar la mort. El periodista va ingressar a presó i va ser condemnat per homicidi a 17 anys de presó per l'Audiència Provincial de Madrid.[7] En 1994 va sortir en règim obert.
  • És vidu de la periodista Ketty Kaufmann.

Llibres publicats

[modifica]
  • El día que perdí... aquello (1975), amb Yale.
  • Los fantasmas de barro (1975).
  • Españoles todos (1978).
  • Yo, periodista (1979).
  • La Pacheca, furcia y mártir (1982).
  • Estamos rodeados (1988).
  • El hombre atado (1990).
  • El barbero de FILESA (1993).
  • Cartas de amor a Mario Conde (1993).
  • ¡¡Gora Stalin!!, el gudari cojo (2002).
  • El gallo del franquismo (2004), sobre el periodista Emilio Romero.
  • Atados a la columna (2005).
  • El amigo de Jack Nicholson (novel·la) (2005).
  • Érase una vez un príncipe republicano (novel·la) (2012).

Referències

[modifica]