Joan Baptista Manyà i Alcoverro

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Joan Baptista Manyà)
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaJoan Baptista Manyà i Alcoverro
Dades biogràfiques
Naixement 30 d'octubre de 1884
Gandesa
Mort 22 de desembre de 1976 (92 anys)
Tortosa
Sepultura Santuari de Fontcalda
Alma mater Pontifícia Universitat Gregoriana
Activitat professional
Ocupació Filòsof
Modifica dades a Wikidata

Joan Baptista Manyà i Alcoverro (Gandesa, 31 d'octubre de 1884 - Tortosa, 22 de desembre de 1976) fou un filòsof i teòleg català.

Biografia[modifica]

Infantesa i ensenyament primari (1884-1895)[modifica]

L'àvia materna i la mare tingueren una influència decisiva en la primera infantesa i el predisposaren a l'estudi i a la vocació sacerdotal. Ell recorda, però, amb elogis, el seu mestre en Josep Guàrdia, qui en dos cursos li donà bagatge cultural i pressionà la família de pagesos per tal que l'alumne predilecte estudiés fora del poble.

Anys de seminarista a Tortosa (1895-1901)[modifica]

Les seves preguntes subtils i fondes el fan destacar en mig d'un professorat i condeixebles de to grisenc i rutinari. Ell anomena amb agraïment el professor de Llatí del tercer curs d'Humanitats, mossèn Joaquim Gamundi. N'afirma que era un home que sabia fer estudiar i fer entendre interès per l'assignatura (...) Vaig aprendre tot allò que sé de sintaxi llatina.

Estudis filosòfics i teològics al Seminari de Tortosa (1901-1905)[modifica]

En té i en confessa una gran desil·lusió perquè faltaven al professorat qualitats didàctiques i científiques. Per això es va espavilar autàrquicament, llegint tot allò que li semblava de la biblioteca, i així pogué pensar per compte propi. Tenia aquest estil el perill típic de l'autoformació que no té visió orgànica i equilibrada de la matèria. Per això, afirma: sols a Roma vaig poder corregir o atenuar els efectes d'aquesta autoformació... encara avui en pateixo les conseqüències.

Tres cursos a Roma (1905-1909)[modifica]

A la Universitat Gregoriana es doctora en teologia i filosofia. Lluís Billot i Van Laak influeixen poderosament en la seva formació. El primer pel seu estil independent i el segon per la seva erudició.

Cau malalt i el metge li prohibeix estudiar més de mitja hora seguida. Ell reacciona positivament i concentra l'atenció en els trenta minuts que li permeten assimilar igualment les idees.

A les vacances d'estiu, a Itàlia, llegeix els set volums de la Filosophia lacensis dels jesuïtes alemanys i així coneix l'existència de Descartes, Leibniz, Christian Wolff, Kant, etc. Diu a Les meves confessions que l'autor que més ha influït en el seu estil intel·lectiu és Balmes, però en el seu ideari i en part en el seu estil foren Tomàs d'Aquino i els seus dos comentaristes Gaietà i Ferrariensis; també Suàrez i Joan de Sant Tomàs. Entre els moderns els seus professors, cardenals Billot i Franzelin.

Maduració del pensament Manyista (1909-1942)[modifica]

En tornar de Roma més que mestre es considera alumne ben preparat per a dedicar-se a estudis seriosos de Teologia i Filosofia... com home que dedicà tota la vida al treball intel·lectual essent en estat de formació perpètua dins d'un progrés intel·lectiu que no té fites.

Docència al Seminari de Tortosa (1909-1921)[modifica]

Tota ella plena de satisfaccions des de la càtedra de Teologia i Escriptura en comprovar l'avenç de l'alumnat en continguts clas i estil dialèctic. Els seus alumnes guanyen els primers llocs a les oposicions i són reconeguts pertot arreu com estudiosos ben preparats per un mestre extraordinari.

Tothom sap que la seva fidelitat ardent i indomable a la cultura i esperit català li costà la sortida del Seminari juntament amb Bellpuig, Cucala i el seu germà Joaquim.

Investigació privada. Institució Balmesiana. Guerra civil (1921-1936)[modifica]

És l'època de la major reflexió i producció psico-pedagògica que floreix en articles apareguts a Criterion, Paraula Cristiana, Llibreria Balmesiana i, sobretot, els llibres El pensament i la imatge, i El talent. I.

És l'època de l'amistat i la col·laboració amb altres sacerdots i intel·lectuals de Catalunya: Carles Cardó, Carreras, Tomàs Bellpuig, Llovera, Anglès, Ignasi Casanova, Serra, Ubach, Miquel Desplugues, etc. Destaquem l'Amistat Casanova-Manyà, els qui partint de Balmes volien fer la simbiosi joventut-filosofia.

Temps de les conferències i cercles d'estudi amb el jovent del moviment fejocista, secundat a Tortosa pel seu deixeble preferit mossèn Rafel Escuder.

Guerra civil (1936-1939)[modifica]

Són dies de persecució religiosa i ensems de reflexió espiritual. Las meditaciones marianas en las ergàstulas del S.I.M., són fruit d'aquell temps de tensió i devoció mariana. La millor font d'informació però de la seva actitud sacerdotal és el llibre Les meves confessions.

És rector de la feligresia tortosina de Ferreries i d'un annex rural, Vinallop. Vostè predica massa clar, sense retòriques, li diuen alguns senzills feligresos.

Fecunditat literària (1924-1976)[modifica]

Durant trenta-quatre anys va escriure els cinc volums de Theologumena i la resta de les obres, citades en la bibliografia, tasca que combinà amb vint anys de docència a l'Institut de Tortosa i de direcció espiritual als creients que el visitaven i li demanaven consell.

Va reviscolar el Seminari de Castelló. Volia ésser soterrat als peus de la Mare de Déu de la Fontcalda: Roma li ho concedí i hi fou sebollit, rere l'altar major.

L'obra pòstuma de Manyà és el volum sisè de Theologumena dedicat a la fe. Es conserven els inèdits en llatí si bé ens deixà un resum en català.

Bibliografia[modifica]

  1. Proposición 11. La inspiración divina no se extiende de tal manera a toda la Sagrada Escritura, que preserve de todo error todas y cada una de sus partes. Dins: Ensayo de comentario al decreto Lamentabili por los alumnos de teología y derecho canónico (curso 1906-1907) del Pontificio Colegio Español de San José de Roma. Vol. I. Roma, 1908, p. 258-280.
  2. De Authentia Vulgatae ex Concilio Tridentino. Gandesa, 1916, 48 p.
  3. Conferència inaugural de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de la Cinta, pronunciada a Tortosa el 19 de maig de 1919. Tortosa, 1919, 36 p.
  4. Discurs pronunciat en el Festival del Pomell de Joventut "Els Roquetencs" el dia 10 de maig de 1923, pel Dr. Mn. Joan Bta. Manyà, canonge Magistral de la Seu de Tortosa. Àmfora. Butlletí dels Pomells de Joventut de Catalunya. Any IV, n. 32, juliol, 1923, p. 12-18.
  5. Els drets de l'esperit. LPC, I (1925), 133-138.
  6. L'espiritisme contemponari. LPC, III (1926), 100-114; 292-303; IV (1926), 400-409.
  7. De ratione adminationis in Christo. AST, II (1926), 431-459.
  8. Oración fúnebre en el quincuagésimo aniversario de la santa muerte de la madre maría Rosa Molas y Vallvé. Tortosa, 1926. 14 p.
  9. Prosa dogmàtica. Dins: Tomàs Bellpuig: composicions eucarístiques. Barcelona, 1926, 1-11.
  10. L'art i la moral. LPC, V (1927), 229-234.
  11. El gran escàndol. LPC, VIII (1928), 388-401.
  12. Llibertat i liberalisme. LPC, IX (1929), 6-18.
  13. El talent i l'organisme segons la doctrina de Sant Tomàs. Cri, V (1929), 143-157; 436-448. (AST, VI (1930), p. 390, Tresserra).
  14. Un cas de talent adquirit? EBP, V (1929), 101-117.
  15. Les dues Romes. Perseverança, VI (1929), 942-944.
  16. Qüestions de gnoseologia. AST, VI (1930), 61-104. (Cri, VI (1930), 312-314, Tusquets; cf. ibíd., p. 325; AST, VII (1931), 476; ibíd., XXXIII (1960), 190, de Mendoza).
  17. Recensió bibliogràfica de S. Moreau-Rendu: L'idée de bonté naturelle chez J. J. Rousseau. París, 1929. AST, VI (1930), 342-344.
  18. Pietat mariana i crítica històrica. LPC, XIII (1931), 30-38. (AST, VIII (1932), 264).
  19. Pedagogia del talent. Dogmatisme o criticisme. LPC, XIII (1931), 312-319.
  20. Psicofisiologia del talent. Cri. VII (1931), 5-27.
  21. Gnoseologia i escolasticisme. Cri, VII (1931), 74-79.(AST, VIII (1932), 283, García; ibíd., XXXIII (1960), 190, de mendoza).
  22. Formació autòctona del talent. LPC, XV (1932), 213-223.
  23. El talent i la invenció. LPC, XV (1932), 304-315.
  24. Psicologia de l'atenció. Cri, VIII (1932), 113-128. (AST, 9 (1933), 391, García)
  25. Un petit problema de gnoseologia. Cri, VIII (1932), 314-332. (AST, IX (1933), 391, Raventós).
  26. Recensió bibliogràfica d'Ignasi Casanovas: Josep Finestres. Estudis biogràfics. EBP, XII (1932), 69-72.
  27. Elogi de la intel·ligència. EBP, XII (1932), 484-493.
  28. Els misteris de la intel·ligència de Jesucrist. LPC, XVIII (1933), 28-35.
  29. L'argumentació espirituralista davant els resultats de la psicologia experimental de la intel·ligència. LPC, XVII (1933), 388-402.
  30. Les varietats de la intel·ligència. Cri, IX (1933), 5-40. (AST, X (1934),305).

31. El pensament i la imatge. Cri, IX (1933), 113-161.

32. El pensament i la imatge. Explicacions filosòfiques. Cri, IX (1933), 299-326. (Romualdo Bizzarri: Si da pensiero senza imagine? Palestra del Clero, XIII/1 (1934), 338-344, article reproduït a Cri, X (1934), 142-150).

33. Daniel i els dotze Profetes menors. (La Sagrada Bíblia. Antic Testament, vol. X) Fundació Bíblica Catalana. Versió dels textos originals, introduccions i notes del Dr. Joan Bta. Manyà. REvisió del P. marc de CAstellví. Barcelona, 1934, 306 p.

34. El pensament i la imatge. Derivacions. Cri, X (1934), 5-49.

35. La idea i la imatge poden ésser perfectament coincidents? Cri, X (1934), 109-116.

36. El pensament i la imatge. Derivacions teològiques. Cri, X (1934), 189-217.

37. Actituds i procediments en l'estudi de la filosofia. Cri, X (1934), 271-283.

38. Entorn del pensament i la imatge. Cri, X (1934), 334-338 (Cri, X (1934), 332-334, Bizzarri).

39. El pensament i la imatge. Introducció filosòfica a la psicologia del talent. Barcelona, 1935, 232 p. (LPC, XXII (1935), 338-339, Sanfeliu; CRi, XI (1935), 168, Montclar).

40. L'esperit de llibertat en les universitats medievals. LPC, XXI (1935), 196-202.

41. L'intel·lectualisme cristià. LPC, XXI (1935) 388-393.

42. La personalitat filosòfica del P. Miquel d'Esplugues. Cri, XI (1935), 215-221.

43. Sant Ramon de Penyafort entre els intel·lectuals del s. XIII. EBP, XVII (1935), 123-127.

44. El talent. Estudi psicològic. Vol I. Barcelona, 1936. 248 p.

45. Rèplica al P Bizzarri Cri, XII (1936), 5-14. (L'article d'aquest, al qual Manyà replicava, és: Necessità dell'intellecto agente. Palestra del Clero, XIV (1935); per la seva banda, R. Bizzarri responia amb: L'intellecto agente, Controreplica al Dr. Manyà, Cri, XII (1936), 81-85; en aquest darrer número d'aquella revista filosòfica, també morta per la guerra del 1936-1939, hom anunciava un pròxim article del Manyà: Notes a una controvèrsia sobre l'intel·lecte agent.

46. L'estil de Balmes. Vic, 1936, 24 p.)

47. Meditaciones marianas en las orgàstulas del SIM. Barcelona, 1942, 204 + X p.

48. La psicologia de la inteligencia en Cristo y sus derivacions en la vida afectiva del Redentor. RET, III (1943), 3-30. (AST, XVII (1944), 362, A.; Pens, I (1045), 494, D.D.)

49. JHS. Un aspecto de la corredención mariana. RET, III (1943), 115-131. (AST, XVII (1944), 343, A.)

50. La causa eficiente de la justificación. RET, IV (1944), 635-654. (AST, XVIII (1945), 404; AS, II (1945), 363-364, Garcías)

51. La cooperación de Dios en el acto libre de la creatura. Corrección y valoración de los sistemas clásicos, tomismo y molinismo. RET, IV (1944), 345-365. (AST, XVIII (1945), 405; Pens AS, II (1945), 157, Garcías; Pens, II (1946), 369, Domínguez).

52. Balmes filósofo. Su estilo a travñes de las páginas de "El Criterio". Dins: Conferencias sobre "EL Criterio" de Balmes, pronunciadas en los actos conmemorativos promovidos por Balmesiana. Barcelona, 1944, 5-30. (Pens, I (1945), 143; ibíd, 494, Sauret; AST, XXXIII (1960), 210, de Mendoza)

53. Metafísica de la relación "indivinis". RET, V (1945), 249-284.

54. Theologoumena I. De Deo Cooperante (Biblioteca teológica de Balmesiana, serie II, vol. I) Barcelona, 1946, 538 p. (BOOT, LXXXVII (1946), 130-132; AS, IV (1947), 514, Vives; Estudios, IV (1948), 187-238, Alonso; Zeitschrift für Katholische Theologie, LXX (1948), 107-110, Stufler; EF; LI (1950), 101-106, Sarri)

55. Observacions sobre la definibilidad de la Asunción de María. BOOT, LXXXVII (1946), 161-170.

56. Theologoumena II. De ratione peccati poenam aeternam inducentis (Biblioteca teológica de Balmesiana, serie II, vol. II). Barcelona-Tortosa, 1947, 330 p. (Archivo Teològico Granadino, X (1947), 474, d'Aldama; La Ciencia Tomista, LXXV (1948), 129-136, Urdánoz; RET, IX (1949), 556-557, Sauras; Theological Studies, X (1949), 118-122, Huesman; Antonianum, XXIV (1949), 116-117, chiettini; Salesianum, XI (1949), 335-336, Bertetto; Estudios, VI (1950), 545-551; Nouvelle Revue Théologique, LXXII (1950), 662-663, Taymans; EF, LI (1950), 231-232, Sarri)

57. La transubstanciación. RET, VII (1947), 247-264.

58. Más sobre la definibilidad de la Asunción de María. AS, IV (1947), 414-419.

59 El Talent. Estudi psicològic. Vol. II. Tortosa, 1948. 350 p. (EF. LVI (1955), 123-124, A.B.; Estudios, VI (1950), 188-189, Leal)

60. El concepto católico de la libertad de pensamiento. San Sebastiàn, 1948. 20 p.

61. L'agonia de Jesús. Meditacions cristològiques. Barcelona, 1949. 201 p. (EF, LI (1950), 126-127, Sarri)

62. À propos de la liberté religieuse. Documentos (de las Conversaciones Católicas Internacionales), núm. 2 (1949), 153-159.

63. Présence de l'Église dans une Europe nouvelle. Documentos, núm. 3 (1949), 105-110.

64. Acotaciones al magisterio de Balmes apologista. Ausona, 4 junio 1949, p. 21. (AST, XXXIII (1960), 174, de Mendoza)

65. Los Theologoumena ante la crítica. EF, LI (1950), 273-302.

66. Aspecto religioso de la unidad europea. Documentos, núm. 6 (1950), 53-68. (Razón y Fe, CXLVIII (1951), 632-642, Guerrero)

67. El fundamento teológico de la próxima definición. Incunable núm. 25 (octubre 1950), 1 i 6.

68. Theologoumena III. De Christo beato simulque patiente. Tortosa, 1951. 310 p. (Estudios, X (1954), 73-84, Alonso)

69. La Asunción de María. Diez sermones de apologética asuncionista. Tortosa, 1951. 96 p. (AS, IX (1952), 32, Vives)

70. Maria i l'eucaristia. Tortosa, 1952. 44 p. (EF. LIV (1953), 105-106, B. de R.)

71. Contestando a un artículo de "Razón y Fe". Documentos, número 10 (1952), 63-75. (Estudios, IX (1953), 611-613, López)

72. Teología psicológica. Estudios, VIII (1952), 265-296.

73. Eucharistia menti pacem praebens. XXXV Congreso Eucarístico Internacional de Barcelona. Sesiones de Estudio I. Barcelona, 1952. 212-216.

74. ¿Hacia una revisión de la teología? EF, LIV (1953); 209-227.

75. Meditaciones marianas en las ergástulas del SIM. Segunda edición. Barcelona, 1954. 208 + X p.

76. Theologoumena IV. De visiones Dei. Tortosa, 1954. 426 p.(Estudios, XI (1955), 141-150, Alonso)

77. Per la pietat mariana de l'any 1954. I. en la festa de l'Anunciació. Tortosa, 1954. 56 p.

78. Per la pietat mariana de l'any 1954. II. En les festes de l'Ascensió i Pentecosta. Tortosa, 1954. 40 p.

79. Per la pietat mariana de l'any 1954. III. Maria corredemptora i administradora de la gràcia. Tortosa, 1954. 60 p.

80. Gobernar y enseñar. Autoridad y sujeción. Principios teològicos. Documentos, núm. 17-18 (1954), 111-126.

81. En torno a un fracaso reconocido. Sobre la enseñanza de la religión. RdE, VIII (1954); 7-11.

82. Notas a la separata "Sobre la enseñanza de la religión". RdE; VIII (1954), 101-102.

83. La vida que passa (Col·lecció Grèvol, 1). BArcelona, 1955. 144 p.

84. Cuestiones cristològicas. Estudios, XI (1955), 91-119.

85. Para una mayor eficacia de la enseñanza de la religión. EdE; X (1956), 34-36.

86. És necessari l'intel·lecte agent? Convivium, I/núm. 2 (1956), 176-189.

87. Theologoumena V. Opuscula. Tortosa, 1957. 412 p. a) Opusculum I. De theistico sancti Anselmi argumento, p. 7-46. b) Appendix. De sensu existentiali conceptuum, p. 47-54. c) Opusculum II. De entis necessarii conceptu, p. 55-121. d) Opusculum III. De relatione in divinis, p. 123-170. e) Opusculum IV. De Deo Cooperante synopsis, p. 171-291. f) Opusculum V. De essentia inspirationis biblicae, p. 293-375. g) De obstinatione damnatorum (Vol. II, cap. VII), p. 377-382. h) De igne inferni (Vol. II, Schol. n. 2), p. 382-385. i) De limbo puerorum (Vol. II; cap. VII, n. 5, D), p. 385-390. j) De quarta sancti Thomae via (S. theol. 1, 2, 3) (Vol. V, opusc. II, A), p. 391-400. k) De entibus inexistentialibus (Opusc. II B et III); p. 400-405.

88. Enllà de la mort. Teologia de l'infern i del cel. (Col·lecció Grèvol, 3) Barcelona, 1957. 284 + IV p.

89. Formación intelectual del seminarista. Dins: Actas del Congreso Nacional de perfección y apostolado, celebrado bajo la presidencia del Emmo. Sr. Cardenal Valerio Valeri, prefecto de la Sagrada Congregación de Religiosos, en madrid, del 23 de setembre al 3 d'octubre de 1956. Vol. II. Sesiones del Clero Secular. madrid (1957), p. 269-279.

90. Los catòlicos y Ortega. Gémiis, núm. 37, julio 1958, p. 1-2.

91. La teología ante la Ciencia moderna. ïndice. Núm. 129. Noviembre 1958, p. 8.

92. La teología de Unamuno. Barcelona, 1960. 208 p.

93. Epíleg a "La teología de Unamuno". Criterion, núm. 5 (1960), 43-55.

94. Prouniendis dissidentibus christianis praeviae theologicae disputationes (pro manuscripto). Tortosa, 1960. 27 fol. policopiats.

95. Prólogo. Dins: J. Pieper: Sobre la esperanza (Patmos, libros de espiritualidad, 9). Madrid, 1961. 13-23.

96. Programa sin pretensiones, Índice. Núm. 154-156. Octubre-diciembre 1961, p. V.

97. Notes d'Història de Gandesa. Tortosa (1926). 400 p.

98. Sant Vicenç Ferrer a Casp i a Perpinyà. Tarragona, 1962. 80 p. (Estudis sobre el Cisma d'Occident i les terres catalanes I. Bibliografia. Barcelona, 1979, núm. 314, J.P.E.)

99. Apologètica cristiana. Tortosa, 1962. 80 p. a) Dos conferencias apologéticas pronunciadas en la Catedral de Castellón, p. 7-49. b) Dues plàtiques doctrinals pronunciades a la Capella de Montserrat de Tortosa, p. 53-76.

100. El Bossuet català. en record d'una amistat. Dins: Miscel·lània Carles Cardó. Barcelona, 1963. 49-51.

101. Algunes qüestions -civils i eclesials- derivades de les conquestes de Ramon Berenguer IV. dins: Curso "Ramon Berenguer IV" en el VIII Centenario de su muerte. Barcelona, 1964. 81-88.

102. Les meves confessions. TOrtosa, 1965. 238p.

103. La teologia conciliar actual preformada en la història de Tortosa. Serra d'Or, VII (1965), 671-672.

104. Per una nova teologia. Valors i orientacions actuals (Col·lecció Pensament Cristià, 8) Barcelona, 1966. 192 p. (Qüestions de Vida Cristiana, n. 35 (1967) 126, Ubach)

105. Orientacions teològiques. AST, XLI (1968), 143-152.

106. L'empelt del cor. Una objecció teològica. Serra d'Or, X (1968), 385-386.

107. La simpatia del senyor Bergós. Centro Cultural Leridano. Boletín Interior Informativo, XI (1968, Suplemento al núm. 127), 129-132.

108. Homilia en el centenari del naixement del cardenal Vidal i Barraquer. Cambrils, 3 d'octubre de 1968. sup0lemento a la Hoja Dominical del Arzobispado de Tarragona. 1968. 4 p.

109. Pròleg. Dins: R. Miravall: Tortosa i els tortosins. Barcelona, 1969. 5-8.

110. Sobre la presència eucarística. Praesbyterium, núm. 8 (1970), 52-55.

111. La crisi teològica. Tortosa, 1971. 206 p.

112. Entorn d'una controvèrsia teològica actual. Praesbyterium, III (1971), 446-451.

113. Lleida i la Catalunya transibèrica. Dins: Les terres de Lleida en la geografia, en l'economia i en la cultura catalanes. Cicle de conferències (desembre 1966-maig 1967) Edició patrocinada pel Centre Comarcal Lleidatà de Barcelona (Col·lecció Pòctic, 71, núm. 2) Barcelona, 1971. 237-251.

114. Records entorn de la teologia a Catalunya (1925-1936) AST, XLV (=Miscel·Lània Bartomeu maria Xiberta) (1972), 7-14.

115. Nota preliminar. Dins: Tomàs Bellpuig: l'art d'escriure bé en català. Tortosa, 1972.

116. Discus del President (dels Jocs Florals de Barcelona. Any CXIV de llur restauració. MCMLXXII). Miscel·lània Barcinonensia, XII (1973), 44-54.

117. Discurs de gràcies del Dr. Joan Bta. Manyà en l'acte d'homenatge que se li fa el 30/09/1973 en les festes populars de Cultura Catalana Pompeu Fabra a la Casa de Cultura de Tortosa. Barcelona (1974). 5 fol. policopiats.

118. Notes de teologia eucarística. Tortosa, 1974. 157 p.

119. La Fontcalda. Notes històriques, folklòriques, teològiques i líriques. Tortosa, 1974. 144 p.

120. Entre sacerdots intel·lectuals. Dins: Miscel·lània Mossèn Muntanyola. Vilaseca-Salou, 1974. 305-306.

121. Novena en honor de la Mare de Déu de la Fontcalda. Tortosa, 1975, 78 p.

Enllaços externs[modifica]