Joan Cantó i Francès
 Placa commemorativa del centenari de la música festera  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1856 Alcoi |
| Mort | 1903 (46/47 anys) Madrid |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor |
 | |
Joan Cantó i Francès (Alcoi, 1856 – Madrid, 1903) fou un compositor i pedagog musical valencià. Se'l considera l'autor de la primera peça composta especialment per a la festa de Moros i Cristians d'Alcoi.
Biografia[modifica]
Inicià la seva formació musical amb el seu pare, el músic Francesc Cantó Botella. Becat per la diputació d'Alacant, el 1876 es traslladà a Madrid, per estudiar amb Emilio Arrieta a l'Escuela Nacional de Música, on obtingué els primers premis d'harmonia, composició i piano. Posteriorment, guanyà la plaça de professor d'harmonia del mateix conservatori, càrrec on continuà fins a la mort. Dos dels seus deixebles van ser el pianista i compositor basc Francisco Cotarelo Romanos[1] el compositor i director d'orquestra Bartolomé Pérez Casas, futur catedràtic d'harmonia del Conservatori, i el compositor madrileny Vicente Arregui Garay.[2]
Va ser autor del pas-doble Mahomet, considerat l'obra més antiga feta per a les desfilades de Moros i cristians.[3] Compongué música simfònica i religiosa: un Poema sinfónico, diverses misses, i altres obres per a piano i per a banda. També fou coautor d'un mètode de solfeig editat a Madrid el 1897.
Entre els reconeixements que Cantó rebé destaquen els carrers dedicats en diverses poblacions, i el Conservatori de Música i Dansa Joan Cantó d'Alcoi, que s'estatja en l'edifici històric on havia viscut la família Cantó. L'Associació Sant Jordi d'Alcoi concedeix el premi de música festera Joan Cantó Francés, entre els diversos músics que l'han guanyat trobem Josep Vicent Egea Insa el 1998 i José Manuel Mogino Martínez el 2004.
Obres[modifica]
- Andante i polonesa (1885), per a banda (arranjament modern de Frank De Vuyst)
- Apolo (1894), vals per a piano
- Aragón y Castilla (<1900), per a orquestra
- Mahomet (1882), pas-doble fester
- Misa en Do mayor a dos voces (1899), dedicada a la monja carmelita Constancia Cantó[4]
- El olvido (ca. 1877)
- El pardalot (1886). Transcrit per a banda per Camil Pérez Laporta
- Pequeñeces (ca 1895), cançons per a piano[5]
- Poema sinfónico (1892)
- Polonesa de concierto, per a banda
- Polaka de concierto, per a piano
- La risueña (1887), masurca
- Rondó (1894), per a piano
- La rosa (1883), per a veu i piano, lletra de Carmelo Calvo i Rodríguez
- El rosal: Salutación a la Virgen, nadala amb lletra d'Esteban de Zafra
- Siempre bella (1893), polca
- El turco (1892), pas-doble per a banda
Bibliografia[modifica]
- Apolinar Brull, Ignacio Agustín Campo, Juan Cantó, José Falcó, Manuel y Tomás Fernández Grajal, Pedro Fontanilla, Francisco Javier Jiménez Delgado, Pablo Hernández, Antonio Llanos, Emilio Serrano, Antonio Sos[6] Método completo de solfeo Madrid: José Campo y Castro, 1897
- J. Cantó Un ramo de flores : Álbum de bailables (fáciles para manos pequeñas) para piano Bilbao: Sociedad Anónima Casa Dotesio, 1901[7]
Referències[modifica]
- ↑ «::: Euskonews & Media ::: Efemerideak».
- ↑ Enciclopèdia Espasa Apèndix núm. I, pàg. 876 (ISBN 84-239-4571-5)
- ↑ «www.musicafestera.com». Arxivat de l'original el 2007-04-29. [Consulta: 4 maig 2007].
- ↑ Maria Cantó i Francès, germana del compositor, fou novícia de les Carmelites de la Caritat de Begur l'any 1872 Arxivat 2007-09-27 a Wayback Machine.
- ↑ Comprèn Barcarola, Gavota, Vals para canto y piano, Una carta, Ave María, Minueto a 4 manos
- ↑ Tots, "profesores de la Escuela Nacional de Música y Declamación"
- ↑ Comprèn: El nardo - vals, La dalia - havanera, La azucena - polca, La camelia - masurca, El jazmín - "schottisch", Eliotropo - galop
Enllaços externs[modifica]
- Fotografia
- Fotografia i brevíssima biografia Arxivat 2007-09-28 a Wayback Machine. (castellà)