Joan Casanova i Bartrolí

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaJoan Casanova i Bartrolí
Naixement 28 de juliol de 1863
Olot
Mort 9 de desembre de 1911 (48 anys)
Ocupació compositor
Gènere sardana
Modifica dades a Wikidata

Joan Casanova i Bartrolí (Olot, 28 de juliol del 1863 - 9 de desembre del 1911) va ser un músic i compositor.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

De família de músics (ho van ser el seu germà i el seu nebot), començà els seus estudis ja de ben jove. Va ser fundador i músic de les cobles Els Petits i La Lira (que amb el temps esdevindria la Principal d'Olot). Des de finals del segle XIX, i per més de vint anys (fins a la mort) dirigí la Banda Municipal d'Olot.

Les seves més de 300 sardanes beuen sovint de melodies populars, i moltes vegades estan instrumentades per als petits conjunts musicals propis de l'època, més que per a cobla completa. La seva sardana Adéu, vila d'Olot ha esdevingut[2] un himne de la capital de la Garrotxa. També estructurà o compongué les músiques d'alguns balls populars olotins: el ball de gegants (música original d'en Miquel Sisè), el de cabeçuts i el de cavallets.

El seu nebot Francesc Casanova i Estorch va ser flabiolaire, violinista i compositor de sardanes. Tant aquest, com el futur músic i compositor Pere Aubert, van ser deixebles seus. L'ajuntament d'Olot li dedicà un carrer en homenatge.

Obres[modifica | modifica el codi]

  • Ball de cabeçuts

Sardanes[modifica | modifica el codi]

  • A l'amic Rafel (1966)
  • A punta de dia (1911?)
  • Adéu, vila d'Olot (1895?), enregistrada per la Principal de la Bisbal en el DC Olot en solfa (Barcelona: Àudiovisuals de Sarrià, 1996 ref. AVS 251218). Té versió cantada, amb lletra d'una cançó del segle XVIII. Honorat Vilamanyà va fer (1952) de la sardana un poema per a cobla.
  • Ahont està la Pepa
  • Ai, pobre de mi (1895?)
  • Els contrabandistes d'aquell temps
  • Dalt la serra
  • De bon matí
  • Descans etern
  • L'enfadosa, revessa
  • L'entrada d'hivern
  • La festa d'Olot
  • La font dels pastors (1910), obligada de flabiol
  • La font pudosa
  • Una gàbia de canaris, obligada de dos flabiols
  • L'home sense cap calé (1894)
  • La lletera de la Déu
  • La llúdriga
  • Ma pobra mare
  • La mort del pubill
  • La non-non, sardana cantada
  • La pedra foguera (1911?)
  • El plor de ma filla
  • La priora
  • La pubilla marinera
  • Quan jo era petitet (1895?)
  • Record de la mare
  • Records d'Olot
  • Un refilet a joc
  • La reina de les violes
  • La zorrillista (1894?)[3]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Rafael Llongarriu i Montsaltvaje Música popular a Olot (Memòria de Joan Casanova i de Pere Aubert, músics olotins), col·laboració a Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca 14 ( 1996-1998), p. 321-372

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]