Joana de Montefeltro

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJoana de Montefeltro
Biografia
Naixement1463 Modifica el valor a Wikidata
Urbino (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort1514 Modifica el valor a Wikidata (50/51 anys)
Urbino (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaBasílica de Santa Maria del Popolo Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióaristòcrata Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolDuquessa Modifica el valor a Wikidata
FamíliaMontefeltro Modifica el valor a Wikidata
CònjugeGiovanni della Rovere Modifica el valor a Wikidata
FillsFrancesco Maria I della Rovere Modifica el valor a Wikidata
ParesFederico da Montefeltro Modifica el valor a Wikidata  i Battista Sforza Modifica el valor a Wikidata
GermansFrancesco Maria I della Rovere, Guidobald I Montefeltro, Agnès de Montefeltro i Elisabetta de Montefeltro Modifica el valor a Wikidata
ParentsJuli II (cunyat)
Fabrizio Colonna (cunyat)
Vittoria Colonna (neboda) Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Joana de Montefeltro (en : ; Urbino, 1463 — Urbino, 1514) va ser una noble italiana, princesa d'Urbino i duquessa consort de Sora i Arce.

Biografia[modifica]

Era la tercera filha naixcuda del segon casament de Federico III da Montefeltro,[1] duc d'Urbino, amb Batista Sforza, filla d'Alexandre Sforza.[2]

Es van prometre el 22 d'agost del 1474 de Joan Della Rovere (Giovanni della Rovere), duc de Sora i Arce, senyor de Senigalia i vicari papal de Mondavio, que el 1475 va ser fet alcalde de Roma pel seu oncle, el Papa Sixt IV.[3]

Del matrimónio, celebrat el 10 de maig del 1478, van néixer sis fills:

  1. Maria Joana (Maria Giovanna) (1486-1538), que rs va casar en primeres núpcies amb Venanzio de la Varano, senyor de Camerino, i després amb Galeazzo Riario della Rovere Sforza, senador de Bolonya;
  2. Jerónimo (Girolamo) (1487-1492);
  3. Beatriz (Beatrice) (1488-1505), religiosa;
  4. Francisco Maria I (Francesco Maria) (1490- 1538), que es va casar amb Leonor Gonzaga, i que va heretar el Ducat de Urbino i el de Sora;
  5. Frederico (Federico) (1491-1494);
  6. Constança (Costanza) (1492-1507), religiosa.

Quan el marit va morir, la duquessa va tenir la tutela de l'hereu, Francisco Maria, i el govern dels territoris i en la correspondència diplomàtica era expressament designada amb el títol de Prefetessa.

Joana és també coneguda per haver protegit Rafael, existint una carta seva, datada de l'1 d'octubre del 1504, en la qual recomana Rafael al gonfaloneiro de Florència Piero Soderini, perquè aquest acollís en la ciutat el jove artista. Alguns historiadors aixequen la hipòtesi de, en la seva obra La Muta ("Retrato d'una Dama"), Rafael haver retratat la duquessa .[4]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • "Dynasties of the World", de John I. Morby, Oxford University Press, ISBN 0-19-860473-4
  • Fert Sangiorgi, "La Muta" di Raffaello : considerazioni storico-iconografiche, "Commentari", XXIV/1-2, 1973, pag. 90-97