Jocs Mediterranis de 1951
| ||
| Tipus | Jocs Mediterranis  | |
|---|---|---|
| Organitzador | Comitè International dels Jocs Mediterranis | |
| Format per | ||
| Nombre de participants | 734 | |
| Localització i Dates | ||
| Localització | Estadi d'Alexandria (governació d'Alexandria) 31° 11′ 50″ N, 29° 54′ 48″ E / 31.1971°N,29.9132°E | |
| Interval de temps | 5 octubre 1951 – 20 octubre 1951 | |
| Número d'edició | 1 (1951) | |
| Inaugurat oficialment per | Faruk I | |
Els Jocs Mediterranis de 1951[1] van ser els primers Jocs Mediterranis. Es van celebrar a Alexandria (Egipte), del 5 al 20 d'octubre de 1951.[2]
Context[modifica]
Des que els exèrcits napoleònics van ocupar Egipte a finals del segle xviii va començar l'interès per la cultura antiga, es van iniciar diverses expedicions i durant les dècades següents es van fer alguns estudis acadèmics sobre les competicions esportives a l'antic Egipte. No obstant, no va ser fins a finals de la dècada del 1910 que s'elegeix un egipci, en aquest cas Angelo Bolanaki, com a membre del CIO. El Comitè Olímpic d'Egipte va ser el primer representant africà en participar en unes olimpíades, i això va ser als Jocs Olímpics d'Estocolm del 1912.[2]
Desenvolupament[modifica]
Va presidir la cerimònia inaugural el rei Farouk I, al costat dels ambaixadors de França, Gran Bretanya i els Estats Units. Taher Pachá va donar la benvinguda dient: "Avui és la primera manifestació esportiva en què participa la joventut dels països mediterranis, i l'honor de participar-hi, equival a l'alegria de vèncer".[2]
Hi van participar un total de 734 esportistes (tots homes) en representació de 10 estats mediterranis. Els estats participants van ser Grècia, Iugolsàvia, França, Itàlia, Espanya, Turquia, Líban, Malta, Egipte i Síria. En total es disputaren 91 competicions repartides en 14 esports: atletisme, boxa, lluita, natació i waterpolo, gimnàstica, pesos i halters, esgrima, rem, bàsquet i tir.[2]
Llegat[modifica]
El Comitè dels Jocs Mediterranis es va crear durant els jocs. A la primera reunió, on entre altres hi havia Santiago Güell i López, es va decidir que la segona edició seria a Barcelona l'any 1955 i van elegir a Mohammed Taher Pachá com a president honorari dels Jocs Mediterranis. La primera medalla en uns Jocs Mediterranis va ser per l'atleta italià Teseu Taddia en martell.[2]
Medaller[modifica]
| Pos. | Estat | 
|
|
|
Total |
|---|---|---|---|---|---|
| 1 |  França
|
29 | 11 | 5 | 45 |
| 2 |  Itàlia
|
27 | 21 | 14 | 62 |
| 3 |  Egipte
|
22 | 26 | 17 | 65 |
| 4 |  Turquia
|
10 | 3 | 7 | 20 |
| 5 |  Grècia
|
4 | 9 | 8 | 21 |
| 6 |  Iugoslàvia
|
3 | 5 | 7 | 15 |
| 7 |  Espanya
|
2 | 4 | 5 | 11 |
| 8 |  Líban
|
0 | 5 | 14 | 19 |
| 9 |  Síria
|
0 | 3 | 10 | 13 |
Referències[modifica]
- ↑ Pernas López, Juli. Barcelona 1955 – Els Jocs Mediterranis. Fundació Barcelona Olímpica, 2012, p. 28pp [Consulta: 24 juny 2018]. Arxivat 2016-04-26 a Wayback Machine.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Pernas López, Juli. Barcelona 1951 Els Jocs Mediterranis. 1a edició. Barcelona: Fundació Barcelona Olímpica, 2012, p. 28-29.
