Lluís López i Sans
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 20 abril 1895 les Borges Blanques (Garrigues) |
| Mort | 17 desembre 1956 (61 anys) les Borges Blanques (Garrigues) |
| Activitat | |
| Ocupació | músic, organista, mestre de capella, compositor |
Lluís López i Sans (les Borges Blanques, 20 d'abril de 1895 – les Borges Blanques, 17 de desembre de 1956), fou músic, mestre de capella, organista, compositor i harmonitzador de peces musicals per a ser cantades. Destaca la seva labor com a fundador i director de l'Orfeó Borgenc[1] l'any 1922, el qual va dirigir fins a la seva mort.
Biografia[modifica]
Va néixer al número 13 del carrer del Diputat Macià, avui carrer Nou, de les Borges Blanques, el dia 20 d'abril de 1895. Els seus pares Lluís López i Teresa Sans, pagesos de tota la vida assentats a les Borges Blanques. Familiars propers del Lluís López indiquen que va patir la malaltia del xarampió als quatre anys amb conseqüències que el van conduir progressivament a la ceguesa total.[2] Aquesta discapacitat visual al tombant del segle XX condicionava la vida de qui la patia fins a limitar-ne les futures possibilitats laborals. Lluís López va ingressar a l'Asil Hospital de Sant Joan de Déu de Barcelona, ubicat a Les Corts, el 20 de setembre de 1904; allí, va ser alumne de la institució Congregación de la Inmaculada Concepción y de san Luís Gonzaga, on va rebre l'educació més adient a la seva discapacitat i al seu talent natural cap a la música.[3] En concret, va estudiar solfeig, harmonia, piano, orgue i clarinet amb Charles Jouseaux, músic francès també cec que dirigia l'escola de música de l'asil. El diploma d'honor de la mateixa institució de 8 d'octubre de 1911 amb la qualificació de sobresaliente acredita una estada de com a mínim tres cursos, on es formà musicalment i en els aprenentatges del mètode Braille.[4]
L'11 de març de 1912 obté la plaça d'organista i director de cor a l'Hospital Psiquiàtric de Santa Águeda (Guipúscoa). Va treballar-hi durant uns anys, però per problemes de salut, va haver de deixar-ho.[5] De retorn a la seva ciutat de les Borges, l'any 1921, després de disset anys sense residir-hi, va començar a donar forma al seu somni de millorar la cultura musical de la seva ciutat, que ell considerava molt reduïda, mitjançant la formació d'una agrupació coral mixta, un orfeó[6] on hi tingués cabuda tothom, nens, nenes, joves i grans, homes i dones, sense més ambició que les ganes de cantar i fer-ho bé. Aquesta era la premissa fundacional de l'Orfeó Borgenc: l'absència de tota ideologia política en la futura entitat. El mestre López va guiar amb rigor i professionalitat, amb batuta sàvia i amb els ulls d'un esperit sensible aquell orfeó durant 34 anys, duent-lo a assolir les més altes fites interpretatives que culminaren amb un concert memorable al Palau de la Música Catalana compartint escenari amb l'Orfeó Català, el dissabte 9 de novembre de 1929, i amb direcció conjunta dels mestres Lluís López i Lluís Millet.[7]
El Lluís López i Sans va actuar decididament en la formació musical dels orfeonistes que de manera voluntària volgueren iniciar-se en els coneixements musicals i va desenvolupar una metodologia adient per a ensenyar solfeig a alumnes vidents mitjançant el musicògraf Ducourman.[8] Ell treballava amb materials transcrits al sistema Braille, dels quals ha deixat al voltant de 3000 obres transcrites, compostes o harmonitzades per ell mateix.
El 2014, els seus descendents van cedir el seu arxiu[9] a l'Ajuntament de les Borges Blanques. Conté composicions, algunes inèdites, documents i fotos amb molta informació sobre el desaparegut Orfeó Borgenc. En espera de la seva catalogació i digitalització, el fons documental del mestre López ha quedat dipositat a l'Espai Macià de les Borges Blanques.[10]
L'escola de Música de les Borges Blanques duu el nom de "Escola de Música Mestre Lluís López".
Obres[modifica]
- Aquestes són algunes de les obres compostes o harmonitzades per Lluís López:
- Salve Mater Misericordiae, antífona gregoriana documentada al segle xi i harmonitzada per a gran cor i veus mixtes, amb acompanyament d'orgue.
- La non, non, cançó popular de Nadal harmonitzada per a sis veus mixtes.
- Trisagi a la Sma. Verge del Carme. Juliol 1952. per a cor popular i 4 veus mixtes, amb acompanyament d'orgue.
- Els set dolors de la Mare de Déu. 1922. Per a solista, cor i orgue
- Himne de l'Escola del Treball, per a ser cantat a cappella o amb acompanyament.
- Cançó de Ginomà. Fragment de l'obra de teatre La xinel·la preciosa de Josep Maria Folch i Torres, 1917. Per a cant i piano.
Referències[modifica]
- ↑ «Foto Orfeó Borgenc».
- ↑ «Quines són les falses creences i evidències sobre la vacunació? (Evidència 2)». Canal Salut. Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 2017-02-15. [Consulta: 2 febrer 2017].
- ↑ Document d'ingrés a la institució de data 8 de setembre de 1907. (Fons Espai Macià de les Borges)
- ↑ Diploma de 8 d'octubre de 1911 de l'asil de S.Joan de Déu amb qualificació de sobresaliente als exàmens. (Fons Espai Macià de les Borges)
- ↑ Orden de San Juan de Dios de la provincia de San Rafael (1961). Cántica nostra. antología musical religioso-hospitalaria. Barcelona: Ediciones San Juan de Dios.
- ↑ Llibre d'actes de l'Orfeó Borgenc disponible a l'espai Macià de les Borges Blanques, del dia 1 agost 1925 al 6 juny 1951, pàg. 59.
- ↑ «Palacio de la Música Catalana • EL ORFEÓN BORJENSE» (en castellà). La Vanguardia, 12-11-1929.
- ↑ Utensilis del mètode Ducourman disponibles al fons documental del mestre López cedits a l'Espai Macià, complementats amb apunts manuscrits del mestre sobre la seva utilització.
- ↑ «Les Borges agraeix la donació del fons de l'Orfeó Borgenc». Som Garrigues, 02-02-2017. [Consulta: 2 febrer 2017].
- ↑ «Agraïment als germans López Sans» (pdf). El Butlletí de les Borges, núm.5, abril 2014, pàg. 16.
