Johann Natterer

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJohann Natterer

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement9 novembre 1787 Modifica el valor a Wikidata
Laxenburg Modifica el valor a Wikidata
Mort17 juny 1843 Modifica el valor a Wikidata (55 anys)
Viena Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Brasil Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióbiòleg, geòleg, ornitòleg, col·leccionista d'animals, preparator (en) Tradueix, naturalista, antropòleg, zoòleg, explorador, taxidermista Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Família
GermansJosef Natterer Modifica el valor a Wikidata

Johann Natterer (Laxenburg, 9 de novembre de 1787 - 17 de juny de 1843) va ser un naturalista i explorador austríac.

Biografia[modifica]

Era fill del zoòleg animal Joseph Natterer Sr. i de Maria Anna Theresia Schober, filla d'un mestre forner de Laxenburg. Tenia un germà (Joseph Natterer, 1776–1852). Joseph Natterer Sr. va ser l'últim falconer muntat a Àustria. Quan l'emperador Francesc I va dissoldre la falconeria (Falknerei) a Laxenburg, va comprar la col·lecció de Joseph Natterer Sr. Aquesta contenia nombroses aus domèstiques, mamífers i insectes, i l'emperador li va assignar el suport i el desenvolupament de la col·lecció.

La col·lecció es va portar el 1794 a Viena i es va incorporar al Tiercabinet amb la física-astronomia i el Kunstcabinet. La col·lecció es va fer aviat accessible al públic, però sense valor científic ni didàctic. Joseph Natterer Sr. va introduir els seus fills a la col·lecció. El seu fill gran, Joseph, va començar la seva carrera com a ajudant voluntari i va acabar com a primer Kustos, Johann es va convertir en col·laborador freiwilliger el 1808.

Johann Natterer va assistir inicialment a una escola escolapia; no obstant això, el 1794 es va traslladar a una escola normal i hi va completar el batxillerat (gimnàs). De 1802 a 1803, Johann Natterer va assistir a l'acadèmia de materials i va escoltar conferències científiques a la universitat.

Expedició al Brasil[modifica]

El 1817 l'Emperador Francesc I d'Àustria va finançar una expedició a Brasil en ocasió de les noces de la seva filla Arxiduquessa Leopoldina (María Leopoldina d'Àustria) amb el Príncep de la Corona Portuguesa, Pedro de Alcantara, qui va ser posteriorment Emperador del Brasil, dient-se Pere I del Brasil i Pere IV de Portugal.[1] Natterer era el zoòleg en l'expedició, i va acompanyar a altres naturalistes fins i tot a Johann Baptist von Spix i Carl Friedrich Philipp von Martius. Va romandre a Amèrica del Sud fins a 1835, mentre enviava a Viena una col·lecció gran d'espècimens, incloent noves espècies com Lepidosiren paradoxa, que va cedir al Naturhistorisches Museum.

Notes de camp[modifica]

No va publicar cap treball dels seus viatges, i els seus quaderns i el seu diari van ser destruïts en l'incendi del Hofburg de 1848 durant la revolució de Viena; no obstant això, les seves col·leccions de 60.000 insectes formaven part del "museu brasiler" de la "casa de Harrach" i van escapar del foc.

Natterer també va recopilar llistes de paraules de dotzenes de llengües indígenes sud-americanes, incloses diverses arawak, tupí, bororo[2] i altres idiomes. Les llistes continuen majoritàriament en manuscrits inèdits que actualment encara s’estan digitalitzant.[3][4][5]

Honors[modifica]

Es van dedicar diverses espècies d'animals en el seu nom fins i tot després de mort; per exemple la ratapinyada Myotis nattereri.

Abreviatura[modifica]

L'abreviatura Natterer es fa servir per indicar Johann Natterer com autoritat en la descripció i taxonomia dins la zoologia.

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Plantilla:Pelzeln, 1868
  • Kurt Schmutzer. Der Liebe zur Naturgeschichte halber. Johann Natterers Reisen in Brasilien 1817 - 1836 (= Veröffentlichungen der Kommission für Geschichte der Naturwissenschaften, Mathematik und Medizin 64), Verlag der Österreichischen Akademie der Wissenschaften, Viena 2011, ISBN 978-3-7001-6991-8

Enllaços externs[modifica]