Jordi Casabona i Barbarà

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJordi Casabona i Barbarà
Biografia
NaixementBarcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómetge Modifica el valor a Wikidata

Jordi Casabona (Barcelona, 1957 és un metge català especialista en la recerca contra el VIH. Ha publicat més d'un centenar d'articles científics com a epidemiòleg i expert en salut pública.[1] També és conegut per haver revifat la Massa, l'Ateneu de Vilassar de Dalt fundat el 1850.

Llicenciat en medicina a la Universitat Autònoma de Barcelona, on encara[Quan?] dóna classes. El 1984 va anar a estudiar a Houston gràcies a una beca Fullbright, on va entrar en contacte amb l'estudi del VIH. De nou a Catalunya, el 1987 va incoroporar-se a la Generalitat de Catalunya per crear el registre de la sida a Catalunya. Posteriorment va marxar a Ginebra per treballar en un projecte de l'Organització Mundial de la Salut. El 1995 va crear el CEEISCAT i el 2002 van organitzar a Barcelona la primera cimera mundial contra la sida, on van participar personalitats com Nelson Mandela o Bill Clinton.[1]

Ha publicat articles d'opinió en revistes i diaris com El Temps, La Vanguàrdia, El Periódico i El Punt-Avui.[cal citació]

Publicacions [cal citació][modifica]

  • En la mesura del Angles (Ed. Columna, Barcelona, 1998, poemari en català)
  • Narracions curtes a la revista literària Bossanova (Mallorca, 2004)
  • "Del Alba a su Pesar" (Ed. Calima, Madrid, 2005, poemari en castellà)
  • Diversos poemes, poemes visuals i traduccions poètiques a la revista ALGA (Castelldefels, 2005, 2015, 2016)
  • "La Tormenta" en "Doctor ... supongo” (Ed. Ikusager, Bilbo, 2012)[2] (crónica de viatges)
  • Més enllà de la sorra (Ed. El Pont de Petroli, Badalona, 2016, haikú).

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Martín Matas, Mario «Combinar ciència i poesia». La Catalunya que empeny (Diari Ara) [Barcelona], 11-09-2015 [Consulta: 16 setembre 2015].
  2. Miguel Gutierrez Garitano y Miguel Gutierrez Fraile. Doctor ... supongo (en castellà). Ikusager, 2012.