Jordi Guixé i Coromines

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJordi Guixé i Coromines

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1970 Modifica el valor a Wikidata (53/54 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Director de tesiJean-Marc Delaunay Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióhistoriador Modifica el valor a Wikidata
OcupadorGeneralitat de Catalunya (2006–2012)
Generalitat de Catalunya, investigador (1999–2003)
Universitat de Barcelona (–2015) Modifica el valor a Wikidata

Jordi Guixé i Coromines (Solsona, 1970) és un historiador català, director de l'Observatori Europeu de Memòries (EUROM) de la Fundació Solidaritat de la Universitat de Barcelona[1] i professor associat a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona.[2]

És autor de La República perseguida. Exili i repressió a la França de Franco, 1937-1951 (Publicacions Universitat de València, 2011), producte de la recerca que va fer per al seu doctorat[3] sobre la repressió franquista i la persecució, fora d'Espanya, dels republicans exiliats.[4] La seva tesi doctoral va obtenir el II Premi «España en sus exilios».[5]

Exposicions[modifica]

  • Deconstruir el Franquisme (European Observatory on Memories).[6] Barcelona, 2019. Navarra, 2019. Galicia, 2020.
  • Una infància sota les bombes[7] (Ajuntament de Barcelona). El Born CCM, 2018-2019.
  • Símbols de Franco[8] (Memorial Democràtic de Catalunya, 2010)

Referències[modifica]

  1. «Jordi Guixé». Memorial Democràtic - Generalitat de Catalunya. [Consulta: 9 novembre 2022].
  2. «Jordi Guixe Corominas». Facultat de Belles Arts - Universitat de Barcelona. [Consulta: 9 novembre 2022].
  3. Guixé i Corominas, Jordi. Diplomacia y represión. La persecución hispanofrancesa del exilio republicano, 1937-1951 (Tesi) (en castellà). Barcelona: Universitat de Barcelona, 2006. 
  4. «Presentació de llibre: ‘La República perseguida’». Casa Amèrica Catalunya, 10-01-2013. [Consulta: 9 novembre 2022].
  5. bvmc. «Jordi Guixé i Corominas, Premio ‘España en sus Exilios’ de ensayo» (en castellà). El blog de la Biblioteca Virtual Cervantes, 30-09-2011. [Consulta: 9 novembre 2022].
  6. «Deconstruir el franquisme». Observatori Europeu de Memòriès (EUROM). [Consulta: 9 novembre 2022].
  7. «Una infància sota les bombes». El Born Centre de Cultura i Memòria. [Consulta: 9 novembre 2022].
  8. «El paper social de la simbologia franquista». El Punt Avui, 13-12-2010. [Consulta: 9 novembre 2022].

Vegeu també[modifica]