Jorge Caridad

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'obra artísticaJorge Caridad
Jorge caridad.jpg
Tipus fòssil
Creador Oligocè
Creació 25 Milions d'anys
Material ambre
Col·lecció Cosmocaixa, Barcelona
Modifica les dades a Wikidata

Jorge Caridad és el nom amb què es coneix una peça d'ambre amb incrustacions de gairebé 100 formigues fòssils Technomyrmex caritatis pertanyents a la subfamília dels dolicoderins, que es conserva al Cosmocaixa de Barcelona. La peça prové de l'època de l'Oligocè (25 Milions d'anys d'antiguitat).[1]

Descripció[modifica]

La seva forma és pràcticament la d'un paral·lelepípede amb una petita protuberància. Les dimensions són de 32,5 x 21,16 x 9,75 mm i el seu pes 4,164 g. Hi ha en total 98 individus, dels que 92 són formigues Technomyrmex caritatis, (família de les Dolicoderí), de l'època de l'Oligocè, 37 obreres portadores, 19 pupes i 3 grups d'ous. És la primera peça d'ambre trobada amb inclusions d'ous de formigues,[2] i la primera amb inclusions d'aquesta espècie de formiga. No té bombolles o impureses que dificultin la identificació de l'escena fossilitzada.

Història[modifica]

Fou descoberta a la mina de Palo Quemado (República Dominicana) al febrer de 1995 i traslladada al Museu de la Ciència de Barcelona, actual CosmoCaixa, el setembre del mateix any pel seu director Jorge Wagensberg.

De l'anàlisi de les característiques taxonòmiques dels individus fossilitzats i de les proves químiques al material es va arribar a la conclusió que les formigues eren d'una mateixa espècie pertanyent a la família de les Dolicoderí, que no havia estat descrita i que va obligar a reinterpretar la seva classificació. El 1999 es va publicar per primera vegada l'estudi a la revista "Entomologica Scandinavica"[3] donant-li el nom de Technomyrmex caritatis[2][4]

Paral·lelament a aquests estudis, es va analitzar amb l'ajuda de l'exposició a la llum polaritzada i radiació monocromàtica l'estructura de les capes d'ambre, és a dir, les línies de corrent de les colades de resina que van fluir abans de coagular-se, per trobar respostes sobre el comportament dels organismes fossilitzats i els fets que van tenir lloc en els moments previs a la formació de la inclusió. La hipòtesi més coincident amb totes les variables va ser que la colònia va iniciar el transport urgent dels seus ous i larves davant l'existència d'un perill que finalment va acabar amb aquesta.[5][6] De fet és fàcilment visible com les obreres transporten els subjectes joves amb nul·la o escassa capacitat de moviment, sostenent-los indistintament en un sentit o altre, la qual cosa contradiu la tendència que mostren les formigues en condicions normals. Fins i tot s'observa que alguns paquets d'ous han caigut a terra.

Exposició[modifica]

Actualment es troba exposada a CosmoCaixa BCN. Disposa d'una interface interactiva en la que el visitant pot inspeccionar la peça a través d'un microscopi.

Referències[modifica]

  1. Fundació "la Caixa". Atrapats en ambre. 100 insectes fòssils, 100 històries de Ciència, 1998. ISBN 8476645643. 
  2. 2,0 2,1 [La Recherche, nº288, Juin 1996]
  3. [Maria L. de Andrade, Cesare Baroni Urbani, Carlos RF Bandao, Jorge Wagensberg. Entomologica Scandinavica, New Technomyrmex in Dominican amber (Hymenoptera: Formicidae), with a reappraisal of Dolichoderinae phylogeny Vol. 29 pag 49, 1999]
  4. [Science News, vol 161, nº13, March 30, 2002]
  5. [Mundo Científico, nº171, Septiembre 1996]
  6. [Mundo Científico, nº181, Julio/Agosto 1997]

Bibliografia[modifica]

  • George Poinor / Roberta Poinor. The quest for life in ambar, 1995. ISBN 0201489287. 
  • Ake Dahlström / Leif Brost. The ambar book, 1997. ISBN 0945005237.