Jorge Caridad

From Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'obra artísticaJorge Caridad
Jorge caridad.jpg
Tipusfòssil modifica
CreadorOligocè
Creació25 Milions d'anys
Materialambre modifica
Col·leccióCosmocaixa, Barcelona

Jorge Caridad és el nom amb què es coneix una peça d'ambre amb incrustacions de gairebé 100 formigues fòssils Technomyrmex caritatis pertanyents a la subfamília dels dolicoderins, que es conserva al Cosmocaixa de Barcelona. La peça prové de l'època de l'Oligocè (25 Milions d'anys d'antiguitat).[1]

Descripció[edit]

La seva forma és pràcticament la d'un paral·lelepípede amb una petita protuberància. Les dimensions són de 32,5 x 21,16 x 9,75 mm i el seu pes 4,164 g. Hi ha en total 98 individus, dels que 92 són formigues Technomyrmex caritatis, (família de les Dolicoderí), de l'època de l'Oligocè, 37 obreres portadores, 19 pupes i 3 grups d'ous. És la primera peça d'ambre trobada amb inclusions d'ous de formigues,[2] i la primera amb inclusions d'aquesta espècie de formiga. No té bombolles o impureses que dificultin la identificació de l'escena fossilitzada.

Història[edit]

Fou descoberta a la mina de Palo Quemado (República Dominicana) al febrer de 1995 i traslladada al Museu de la Ciència de Barcelona, actual CosmoCaixa, el setembre del mateix any pel seu director Jorge Wagensberg.

De l'anàlisi de les característiques taxonòmiques dels individus fossilitzats i de les proves químiques al material es va arribar a la conclusió que les formigues eren d'una mateixa espècie pertanyent a la família de les Dolicoderí, que no havia estat descrita i que va obligar a reinterpretar la seva classificació. El 1999 es va publicar per primera vegada l'estudi a la revista "Entomologica Scandinavica"[3] donant-li el nom de Technomyrmex caritatis[2][4]

Paral·lelament a aquests estudis, es va analitzar amb l'ajuda de l'exposició a la llum polaritzada i radiació monocromàtica l'estructura de les capes d'ambre, és a dir, les línies de corrent de les colades de resina que van fluir abans de coagular-se, per trobar respostes sobre el comportament dels organismes fossilitzats i els fets que van tenir lloc en els moments previs a la formació de la inclusió. La hipòtesi més coincident amb totes les variables va ser que la colònia va iniciar el transport urgent dels seus ous i larves davant l'existència d'un perill que finalment va acabar amb aquesta.[5][6] De fet és fàcilment visible com les obreres transporten els subjectes joves amb nul·la o escassa capacitat de moviment, sostenent-los indistintament en un sentit o altre, la qual cosa contradiu la tendència que mostren les formigues en condicions normals. Fins i tot s'observa que alguns paquets d'ous han caigut a terra.

Exposició[edit]

Actualment es troba exposada a CosmoCaixa BCN. Disposa d'una interface interactiva en la que el visitant pot inspeccionar la peça a través d'un microscopi.

Referències[edit]

  1. Fundació "la Caixa". Atrapats en ambre. 100 insectes fòssils, 100 històries de Ciència, 1998. ISBN 8476645643. 
  2. 2,0 2,1 [La Recherche, nº288, Juin 1996]
  3. [Maria L. de Andrade, Cesare Baroni Urbani, Carlos RF Bandao, Jorge Wagensberg. Entomologica Scandinavica, New Technomyrmex in Dominican amber (Hymenoptera: Formicidae), with a reappraisal of Dolichoderinae phylogeny Vol. 29 pag 49, 1999]
  4. [Science News, vol 161, nº13, March 30, 2002]
  5. [Mundo Científico, nº171, Septiembre 1996]
  6. [Mundo Científico, nº181, Julio/Agosto 1997]

Bibliografia[edit]

  • George Poinor / Roberta Poinor. The quest for life in ambar, 1995. ISBN 0201489287. 
  • Ake Dahlström / Leif Brost. The ambar book, 1997. ISBN 0945005237.