José Coello de Portugal Maisonnave

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJosé Coello de Portugal Maisonnave
Nom original(es) José Luis Coello de Portugal Maisonnave Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1896 Modifica el valor a Wikidata
Mort1966 Modifica el valor a Wikidata (69/70 anys)
Activitat
Ocupaciósoldat Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Socialista Obrer Espanyol Modifica el valor a Wikidata

José Luis Coello de Portugal Maisonnave (Madrid, 1896 o 1897[a]-Montevideo, 1966) va ser un militar espanyol.

Biografia[modifica]

Fill del Diego Coello de Portugal y Quesada —comte de Portugal—, va ser advocat i militar. Interventor de l'Estat en ferrocarrils, arribaria a ser secretari general del Consell Superior de Ferrocarrils. Va cursar estudis a l'Escola Superior de Guerra per a diplomar-se com a cap de l'Estat Major. No obstant això, a causa de la seva participació en el moviment de les Juntes de Defensa, seria expulsat de l'Exèrcit el 1919.[2] Es va afiliar a la Agrupació Socialista de Madrid el 1929.

Home de fortes inquietuds intel·lectuals, va publicar La gran picavea. Juguete cómico en tres actos, una obra de caràcter dramatúrgic que el 1925 es va estrenar en el Teatre Poliorama de Barcelona.[3] Va arribar a ser membre de la maçoneria, adoptant el nom maçònic de «Pèricles».[1]

Després del començament de la Guerra civil, al juliol de 1936, es va unir al Exèrcit republicà.[b] Al llarg de la contesa va ocupar diversos càrrecs de responsabilitat al capdavant de càrrecs d'Estat Major. Va ser cap de la segona secció de l'Estat Major Central,[5][6] i posteriorment seria segon cap d'Estat Major del Grup d'Exèrcits de la Regió Oriental.[7] Va estar a càrrec d'operacions de contraespionatge i activitats guerrilleres en la rereguarda enemiga.[4] També va ser docent a l'Escola Popular d'Estat Major i cap de la Secció de Ferrocarrils Militars. Cap al final de la guerra va ser ascendit al rang de coronel.[8]

Amb la victòria franquista es va exiliar a França, i poc després a Mèxic, on va arribar a bord del Nyassa a l'octubre de 1942. Al país asteca va treballar com a topògraf, professor i advocat. Posteriorment es va traslladar a l'Uruguai, a la ciutat de Montevideo, on va mantenir el contacte amb el PSOE en l'exili. Va morir a l'Uruguai el 1966.[4]

Obres[modifica]

  • —— (1922). Las Juntas de Defensa: Cómo perdí mi carrera militar, Madrid: Librería de Alejandro Pueyo.[9]

Notes[modifica]

  1. Manuel de Paz Sánchez assenyala que va néixer a Madrid el 27 de maig de 1897.[1]
  2. En aquest sentit, els informes dels militars conspiradors el descrivien com «molt roig».[4]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 de Paz Sánchez, 2004, p. 120.
  2. Cancio, 2011, p. 113-114.
  3. Cancio, 2011, p. 114.
  4. 4,0 4,1 4,2 Alpert, 2013, p. 329.
  5. Navarro Bonilla, 2007, p. 166.
  6. Cancio, 2011, p. 113.
  7. Engel, 1999, p. 173.
  8. Bahamonde Magre i Cervera Gil, 2000, p. 341.
  9. Boyd, 1979, p. 349.

Bibliografia[modifica]

  • Alpert, Michael. The Republican Army in the Spanish Civil War, 1936-1939. Cambridge University Press, 2013. 
  • Bahamonde Magro, Javier. Así terminó la guerra de España. Madrid: Marcial Pons, 2000. ISBN 9788495379092. 
  • Boyd, Carolyn P. Praetorian Politics in Liberal Spain. University of North Carolina Press, 1979. 
  • Cancio, Raúl C. Fuerzas especiales en la Guerra Civil Española. Madrid: Ministerio de Defensa, 2011. 
  • de Paz Sánchez, Manuel. Militares masones de España: diccionario biográfico del siglo XX. UNED Alzira-Valencia, 2004. 
  • Engel, Carlos. Historia de las Brigadas Mixtas del Ejército Popular de la República. Madrid: Almena, 1999. ISBN 84-922644-7-0. 
  • Navarro Bonilla, Diego. Derrotado, pero no sorprendido. Reflexiones sobre la información secreta en tiempo de guerra. Plaza y Valdés, 2007.