José Conesa Arteaga
| Activitat | |
|---|---|
| Ocupació | polític  |
José Conesa Arteaga (m. 1939) va ser un polític espanyol.
Biografia[modifica]
Membre de les Joventuts Socialistes Unificades (JSU)[1] i del Partit Comunista d'Espanya (PCE), després de l'esclat de la Guerra civil es va unir a les forces republicanes. Al desembre de 1936 va ser posat al capdavant d'una brigada especial de la policia, encarregada de la localització i detenció d'elements quintacolumnistas.[2] Més endavant passaria a formar part de comissari polític de l'Exèrcit Popular de la República. Durant la contesa va exercir com a comissari de la 53a Brigada Mixta[3] i de la 7a Divisió,[4] totes elles desplegades al front del Centre. Al març de 1939 es va significar durant l'anomenat cop de Casado, oposant-se a la revolta.[n. 1]
Detingut posteriorment pels casadistes, va ser jutjat, condemnat a mort i afusellat al costat del coronel Luis Barceló.[6][7]
Notes[modifica]
- ↑ Va ser identificat pels casadistes com un dels responsables de la resistència, al costat d'altres com Guillermo Ascanio, Isidoro Diéguez Dueñas, Cabo Giorla o Poveda.[5]
Referències[modifica]
- ↑ Thomas, 1976, p. 975.
- ↑ Preston, 2013, p. 512.
- ↑ Engel, 1999, p. 58.
- ↑ Álvarez, 1989, p. 187.
- ↑ Romero, 1976, p. 353.
- ↑ Graham, 2002, p. 413.
- ↑ Romero, 1976, p. 395.
Bibliografia[modifica]
- Álvarez, Santiago. Los comisarios políticos en el Ejército Popular de la República. Ediciós do Castro, 1989.
- Engel, Carlos. Historia de las Brigadas mixtas del Ejército Popular de la República. Madrid: Almena, 1999. ISBN 84-922644-7-0.
- Graham, Helen. The Spanish Republic at War 1936-1939. Cambridge University Press, 2002.
- Preston, Paul. El Holocausto Español. Odio y Exterminio en la Guerra Civil y después. Barcelona: Debolsillo, 2013.
- Romero, Luis. El Final de la guerra. Barcelona: Ed. Ariel, 1976.
- Thomas, Hugh. Historia de la Guerra Civil Española. Barcelona: Círculo de Lectores, 1976. ISBN 9788497598323.