José García-Aldave Mancebo
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 10 febrer 1876  |
| Mort | 13 octubre 1936 (60 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | militar |
| Carrera militar | |
| Rang militar | General |
| Conflicte | Guerra d'Independència cubana, Guerra Hispano-estatunidenca, Campanya de 1909 i Guerra del Rif |
| Família | |
| Pare | José García Aldave |
José García-Aldave Mancebo[a] (10 de febrer de 1876 - 13 d'octubre de 1936) va ser un militar espanyol.
Biografia[modifica]
Va ingressar en l'Acadèmia General Militar de Toledo el 31 d'agost de 1891, d'on es va llicenciar al juliol de 1894 com a tinent segon d'infanteria.[1]Al llarg de la seva carrera militar participaria en les guerres de Cuba, Melilla i el Rif. En 1925 va aconseguir el rang de coronel, manant els regiments d'infanteria n. 29, n. 17 i n. 33.[1]
Al febrer de 1932 va ascendir al rang de general de brigada.[1]
El juliol del 1936 es trobava destinat a Alacant com a comandant militar de la plaça i al capdavant de la 6a. Brigada d'Infanteria, pertanyent a la III Divisió Orgànica.[2][3] A l'esclat de la Guerra Civil, García-Aldave no es va revoltar contra el govern,[b] però va mantenir una posició indecisa davant la rebel·lió militar.[5] Va ordenar a les tropes sota el seu comandament que s'aquarteressin, encara que va permetre l'enviament d'una columna per combatre els revoltats a Almansa.[6] García Aldave es va mantenir indecís[7] i a l'espera del que decidís el comandant de la III Divisió Orgànica, el general Fernando Martínez-Monje Restoy.[8] Quan el 20 de juliol es va reunir amb el president de les Corts, Diego Martínez Barrio, li va manifestar que era fidel a la República però que mai es posaria contra els seus «germans d'armes».[9] Finalment, el 23 de juliol, davant la seva actitud dubtosa, les autoritats republicanes van destituir García-Aldave i el van recloure a l'Hotel Samper al costat d'altres oficials sospitosos.[10]
García-Aldave va ser jutjat per un tribunal,[6] condemnat a mort i afusellat el 13 d'octubre de 1936,[11] al costat de vuit oficials rebels.[12]
Família[modifica]
Era fill del general José García Aldave, que va ser capità general de Melilla.
Notes[modifica]
- ↑ De vegades apareixes esmentat en documents oficials com José García-Aldave y Mancebo.
- ↑ La nit del 17 al 18 de juliol, mentre assistia a un sopar, va fer unes enigmàtiques declaracions. Els comensals van parlar sobre les festivitats que es realitzarien a l'estiu següent, al que García-Aldave va respondre que llavors «ell ja no estaria allí» i que «déu sap el rumb que hauran pres les coses a Espanya».[4]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Gaceta de Madrid núm. 63, pág. 1596 (3 de marzo de 1932)
- ↑ Martínez Bande, 2007, p. 432.
- ↑ De Arce Robledo, 1998, p. 95.
- ↑ Martínez López, 2007, p. 65.
- ↑ Martínez Bande, 2007, p. 421.
- ↑ 6,0 6,1 Aróstegui, 2006, p. 88.
- ↑ Thomas, 1976, p. 277.
- ↑ Martínez López, 2007, p. 65-68.
- ↑ Martínez López, 2007, p. 66.
- ↑ Martínez López, 2007, p. 67-68.
- ↑ Cabanellas, 1977, p. 183.
- ↑ Martínez López, 2007, p. 69.
Bibliografia[modifica]
- Aróstegui, Julio. Por qué el 18 de julio… Y después. Barcelona: Flor del Viento Ediciones, 2006. ISBN 84-96495-13-2.
- Cabanellas, Guillermo. Cuatro generales: La Lucha por el poder. Volume II. Barcelona: Editorial Planeta, 1977.
- De Arce Robledo, Carlos. Los generales de Franco. Seuba Ediciones, 1998.
- Martínez Bande, José Manuel. Los años críticos: República, conspiración, revolución y alzamiento. Madrid: Encuentro, 2007. ISBN 84-306-0487-1.
- Martínez López, Manuel. La Experiencia Republicana y la Guerra Civil en Alicante. Alicante: Club Universitario, 2007. ISBN 978-84-8454-606-1.
- Thomas, Hugh. Historia de la Guerra Civil Española. Barcelona: Círculo de Lectores, 1976. ISBN 84-226-0874-X.