Josep Antoni Secret i Coll
| Biografia | |
|---|---|
| Mort | 1891  Pamplona (Navarra) |
| Activitat | |
| Ocupació | geògraf, advocat, bibliotecari |
Josep Antoni Secret i Coll (? - Pamplona, 1891) fou un geògraf, advocat i bibliotecari català. Professor llargament vinculat a l'Institut de Segon Ensenyament de Girona, va ser fundador i organitzador de la Biblioteca Provincial.
El 16 de novembre de 1847 fou nomenat catedràtic interí de Geografia i Història de l'Institut gironí. Quatre anys més tard assolia la càtedra en propietat. Va ser director del centre docent del 1864 al 1867[1] que exercí amb rigidesa i amb clara oposició vers el sector del professorat que no coincidia amb el seu pensament polític conservador del moderantisme de la darrera etapa del regnat d'Isabel II.[1] En el seus discursos d'inauguració de curs recordava que no es podia mantenir per part del professorat posicions laiques i l'obligació legal de cenyir-se al dogma catòlic en tota docència.[2]
Rebé en aquests anys diversos reconeixements com ser membre corresponent de la Real Academia de la Història i de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, membre de la comissió provincial de monuments històrics i artístics de la província de Girona o comendador de l'ordre de Carles III.
En crear-se la Biblioteca Provincial, fou encarregat d'organitzar-la i posar-la en marxa. Tenint en compte que aquestes biblioteques foren creades amb el fons bibliogràfics encautats per la desamortització dels monestirs i convents de la província, aquesta tasca de classificació i ordenació fou ingent. Exercí deu anys de bibliotecari, sense cap remuneració especial, que foren claus per a la classificació i organització així com la creació d'aquest primer centre públic de lectura gironí. En declara-se la biblioteca com a pública fou separada de l'Institut i confiada a funcionaris especialitzats.
En esclatar la Revolució de 1868, probablement tement per les conseqüències professionals i personals de la nova situació, Jaume Antoni Secret abandonà les seves funcions i la vida pública. En iniciar-se el nou curs no assumí la direcció ni va personar-se en actes on era obligatòria la seva assistència. Fets que li comportà sancions administratives per abandó del servei. Tot i que, passat un temps, Secret intentà recuperar la seva destinació acadèmica la situació era administrativament irreversible i havia estat anomenat ja un nou director. El mateix claustre de professors de l'Institut, en el qual s'havien reintegrat professors represaliats pels governs d'Isabel II denunciats per Secret, s'oposà a la seva reposició. Més tard fou reposat a la seva càtedra però a l'Institut de Conca. Després passà a l'Institut de Pamplona.[1]
Obres[modifica]
- Memòria sobre el estado del Instituto Provincial de Segunda Enseñanza de Gerona durante el curso escolar de 1865 a 1866. Girona: F. Dorca, 1866.
- Memòria sobre el estado del Instituto Provincial de Segunda Enseñanza de Gerona durante el curso escolar de 1866 a 1867. Girona: F. Dorca, 1867.
- Programa de un curso escolar de nociones de geografia. Pamplona: Regino Bescansa,1883. 2a edició. https://academica-e.unavarra.es/bitstream/handle/2454/27633/0210812PDF01_ds.pdf?sequence=1&isAllowed=y
- Deslinde de las ciencias geográficas o prolegómenos de geografía, con otras nociones para servir de suplemento al texto y contestar a puntos interesantes del …Pamplona: Regino Bescansa,1889. 3a edició
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Mirambell i Belloc, Enric «L'Institut, de la Revolució a la Restauració». Revista deGirona, núm. 149, novembre - desembre 1991, pàg. 32-33.
- ↑ Secret i Coll, Josep Antoni. Memòria sobre el estado del Instituto Provincial de Segunda Enseñanza de Gerona durante el curso escolar de 1866 a 1867.. Girona: F. Dorca, 1867.