Josep Coromina
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1756  Barcelona |
| Mort | 1834 (77/78 anys) |
Josep Coromina i Feralt (Barcelona 1756 - 1834) fou un dibuixant i gravador català format a l'escola de la Llotja, en seria professor molts anys, amb el parèntesi de la guerra del Francès, període durant el qual es distingí per la seva postura anti-napoleònica. Fou l'autor de diverses escarapel·les i fulls polítics, gravats al metall, en favor de Ferran VII d'Espanya. Acabada la guerra emprengué com a editor, i també de vegades com a gravador, una sèrie d'estampes que reflectien episodis d'aquella lluita (al volum 8 hi tenim una firmada per ell). És ben representat a la Biblioteca de Catalunya, que a part d'estampes conserva d'ell també algunes matrius calcogràfiques. Fou un gravador molt versàtil, i a part de fer ell mateix sovint els dibuixos sobre els que gravava, tant es dedicà al retrat, com a la composició, a la cartografia o a l'estampa tècnica.[1]
També va escriure dos goigs entre finals del S. XVIII i principis del S. XIX amb l'incipit Para dar luz inmortal. Un d'ells és el Goig per a 4 veus i orquestra (a sobre del títol diplomàtic s'hi llegeix el nom "Joseph Bilaró escolà de cor"), i l'altre és el Goig per a 4 veus i acompanyament. Els manuscrits es conserven al Arxiu Comarcal de la Garrotxa.