Josep Garcia i Jacot

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJosep Garcia i Jacot
Biografia
Naixement1855 modifica
Barcelona modifica
Mort1912 modifica (56/57 anys)
Montevideo (Uruguai) modifica
Dades personals
FormacióConservatori Superior de Música del Liceu modifica
Activitat
OcupacióVioloncel·lista modifica

Josep Garcia i Jacot (Barcelona, 1855 modifica Montevideo, 1912 modifica) fou un violoncel·lista català, alumne de Pau Fargas i Soler i mestre de Pau Casals.

El 1873, va acabar els estudis al Conservatori de Música del Liceu rebent la seva formació musical de Pau Fargas.[1]

Va tocar a duo amb Isaac Albeniz. Des del 1887 fou violoncel solista al Teatro Real de Madrid i a la capella reial, i professor del Conservatori de Música madrileny. El 1888, amb ocasió d'un concert de cambra celebrat al Vendrell, fou escoltat per un jove Pau Casals i aquest concert ajudà el jove pau a decidir-se a estudiar violoncel. El 1894 ocupà el càrrec de professor de violoncel a l'Escola Municipal de Música de Barcelona i fou un dels primers professors de Pau Casals. El 1896 va ser substituït per Pau Casals com a professor de violoncel de l'Escola Municipal de Música i viatjà a l'Argentina, on va realitzar concerts sota la direcció d'Arturo Toscanini i on es va establir de forma definitva. A Argentina va ensenyar al Conservatorio Thibaud-Piazzini, al Conservatorio Musical Beethoven i a l'Instituto Superior Santa Cecilia.[2]

Referències[modifica]

  1. Bassal, Josep; Tortella, Jaime. Historia del violonchelo en Cataluña (en castellà). Primera edición, 2015, p. 23. ISBN 978-84-15798-13-2. 
  2. «Josep Garcia i Jacot». Gran Enciclopèdia de la Música. [Consulta: 17 setembre 2019].