Josep Jover i Padró

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Josep Jover)
Infotaula de personaJosep Jover i Padró

(2018) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement29 juliol 1955 Modifica el valor a Wikidata (68 anys)
Terrassa (Vallès Occidental) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióadvocat Modifica el valor a Wikidata

Twitter (X): josepjover Modifica el valor a Wikidata

Josep Jover i Padró (Terrassa, 29 de juliol de 1955) és un advocat català, especialitzat en propietat intel·lectual i drets d'autor, i gestor de conflictes. És director del bufet Estudis Jurídics.[cal citació]

Obté la seva llicenciatura el 1982 per la Universitat de Barcelona i exerceix com a advocat des de 1983 en les branques de dret civil, mercantil i comunitari; i com a auditor informàtic des de 1997.[cal citació]

Josep Jover ha estat professor de diversos màsters i cursos en diverses universitats i centres, entre ells l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona i la Universitat de Deusto. La temàtica de la seva docència han estat les TIC, la propietat intel·lectual, la gestió de conflictes, mediació i drets humans de tercera generació. Presentà la demanda contra el cànon digital al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), que va considerar que la taxa era abusiva i no complia la directiva europea.[cal citació]

Va ser productor del documental titulat #Indignados, que té com a finalitat explicar als europarlamentaris el moviment 15-M.[1] Com a coordinador de la comissió jurídica del 15-M a Barcelona, estigué involucrat amb la sentència del TJUE sobre les clàusules abusives de les hipoteques i en la sentència, també del TJUE, sobre l'anomenat cèntim sanitari.

Es va presentar de forma independent com a cap de llista de Pirates de Catalunya per Lleida a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2010 i per Barcelona a les eleccions generals espanyoles de 2011 al Congrés dels Diputats i a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2012.[2][3] L'agost de 2017 Esquerra Republicana de Catalunya el va contractar per dur el cas del procés sobiranistes davant del Tribunal de Justícia de la UE.[4]

Referències[modifica]