Josep Juli i Vinyals
| Biografia | |
|---|---|
| Mort | 1761 ↔ 1764  |
| Dades personals | |
| Residència | Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | Mestre d'obres |
| Activitat | ca. 1719-1761 o 64 |
| Família | |
| Pares | Josep Juli, menor |
Josep Juli i Vinyals (m. 1761 o 1764) va ser un mestre d'obres català. Va ser fill de Josep Juli, menor, també mestre d'obres.
Va ser mestre de cases del bisbe o del capítol de la Catedral de Barcelona entre 1719 i 1769 succeint al seu pare en el càrrec després de la seva mort i, més tard, va esdevenir mestre de cases de la ciutat de Barcelona a partir de l'any 1748 succeint al seu cosí germà Josep Juli i Fabregat, i va exercir-los fins a la seva mort, quan el va succeir el seu fill Oleguer.[1] Va participar en la construcció de l'església de Betlem en la seva fase final a partir de 1732, època durant la qual va dirigir les obres el seu cosí Agustí Juli i Fabregat,[2] i també va fer el projecte de la nova església de Santa Maria de Badalona juntament amb Francesc Renart vers 1758.[3]
Referències[modifica]
- ↑ Rosell Colomina, 1996, p. 242.
- ↑ Rosell Colomina, 1996, p. 204.
- ↑ Lladó, Francesc; Padrós, Joan Antoni. «Església parroquial de Santa Maria». Inventari de protecció del patrimoni cultural europeu. Ajuntament de Badalona, 1980. Arxivat de l'original el 18 de setembre 2017. [Consulta: 6 setembre 2015].
Bibliografia[modifica]
- Rosell Colomina, Jaume. La construcció en l'arquitectura de Barcelona a final del segle XVIII. Universitat Politècnica de Catalunya, 1996.
Els Juli, nissaga de mestres d'obres | |
|---|---|
