Josep Maria Planes i Martí
Josep Maria Planes i Martí (Manresa, 1907 - Barcelona, 1936) fou un dels primers impulsors del periodisme d'investigació a Catalunya. També va escriure i estrenar obres i traduccions de teatre.
Va començar la seva carrera periodística en publicacions locals i, l'any 1929, va fer el gran salt i va escriure a La Nau, Mirador i La Publicitat, entre d'altres publicacions. Fou director de la històrica revista satírica El Be Negre durant tota la seva curta trajectòria.
El seu llenguatge denota una clara preocupació perquè el lector l'entengui. Les seves obres més destacades són els dos reculls de cròniques de Nits de Barcelona i Gàngsters de Barcelona, una sèrie d'articles en què denunciava les connexions de la FAI i l'anarquisme català amb el pistolerisme i la delinqüència comuna.
En plena revolució (24 d'agost de 1936), un escamot d'anarquistes de la FAI el troba en un pis del carrer de Muntaner de Barcelona en el qual s'havia amagat, el deté, se l'enduu a la carretera de l'Arrabassada i li dispara set trets de pistola al cap.
Obra dramàtica
- El faquir Bengapur, original d'Eulton Cursler i Lowel Brantano. Traducció de Josep Maria Planes. Estrenada al teatre Romea el 11 de desembre de 1929.
- L'home que s'havia de morir, estrenada al Teatre Novetats el 4 d'abril de 1930.
- Qui l'ha vist i qui el veu, estrenada al teatre Novetats el 6 de desembre de 1930.
- El crit del carrer, original de Raymond Massy. Traducció de Josep Maria Planes. Estrenada al teatre Romea el 12 de febrer de 1932.
- Un dinar fred, estrenada al Teatre Romea el 8 de març de 1932.
- Amor, estrenada al teatre Romea, el 7 de gener de 1933.