Josep Puig Moliné
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1864 Premià de Mar (Maresme)  |
| Mort | 15 setembre 1936 Montcada i Reixac |
| Sepultura | Església de Santa Maria de Sants |
| Activitat | |
| Ocupació | Sacerdot |
Mossèn Josep Puig Moliné (Castellbisbal, 1864 - Montcada i Reixac, 1936) fou sacerdot de la diòcesi de Barcelona.
Biografia[modifica]
Rector a Premià de Mar[modifica]
El 1904, amb quaranta anys i procedent de la parròquia de Santa Madrona de Barcelona, on tenia el càrrec d'ecònom,[1] va arribar a Premià de Mar com a rector de Sant Cristòfol de Premià. Durant la Setmana Tràgica del juliol de 1909 a Premià, Puig Moliné va plantar cara als escamots revolucionaris que volien incendiar la rectoria i l'església de Premià de Mar.[2] Va crear el Centre Catòlic Econòmic/Social 1910. Va ser rector de Premià de Mar fins al 1916,[3] quan va ser destinat com a rector a Santa Maria de Sants de Barcelona, on va romandre vint anys, fins que es va produir el cop d'estat feixista en 1936 i els posteriors fets que van causar la seva mort el 15 de setembre de 1936, a l'inici de la Guerra Civil Espanyola. El 20 de juliol de 1936, Puig Moliné, juntament amb altres persones armades que es van fer fortes dins l'església, es va enfrontar a un grup de milicians que volien assaltar l'església i que van acabar plantant i disparant una peça d'artilleria a la plaça de l'església. Finalment, els milicians van aconseguir entrar, van fer caure les imatges i van cremar els bancs i confessionaris apilats en una foguera. Alguns dels defensors van poder fugir a través de la rectoria i dels habitatges més pròxims. Mossèn Puig va amagar-se en diferents domicilis fins que va ser denunciat, detingut i empresonat al Comité del Fomento de Sans.[4]
La nit del 15 de setembre de 1936, als 72 anys, va morir afusellat al cementiri de Montcada.[5] Les seves restes, un cop exhumades del cementiri de Montcada, van rebre sepultura a la Capella del Santíssim de la Parròquia de Santa Maria dels Sants.
El 1961, sota la tutela parroquial, es funda un grup d'escoltes afiliat a la DDE[6] (Delegació Diocesana d'Escoltisme de Barcelona) que pren el nom de Mn. Puig i Moliné.
Referències[modifica]
- ↑ Puig Colome, Josep. «Escriptors i erudits contemporanis». [Consulta: 31 gener 2019].
- ↑ Biblioteca, Balmes. «MOSSÈN PUIG MOLINÉ I LA SETMANA TRÀGICA A PREMIÀ I A SANTS». [Consulta: 31 gener 2019].
- ↑ Martin Pay, Xavier. Sant Cristòfol de Premià de Mar, una parròquia amb història. Premià de Mar: Uno, 2018, p. 416 [Consulta: 8 gener 2019].
- ↑ Religion, Libertat. «Mañana del 15 de septiemble». [Consulta: 31 gener 2019].
- ↑ Causa general, Persecució. «Causa general». [Consulta: 16 gener 2019].
- ↑ Font i Plana, Jordi Font i Plana. Del joc a la festa : escoltisme catòlic català (1930-1980) Jordi Font i Plana. 1a edició. Barcelona: Abadia de Montserrat, 2002, p. 62-68 (Biblioteca Abat Oliva; 243). ISBN 8484154254.