Josep Reventós i Amiguet
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 19 juny 1851  Barcelona |
| Mort | 6 gener 1933 (81 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | metge |
| Partit | Unió Catalanista |
| Família | |
| Germans | Isidre Reventós i Amiguet |
Josep Reventós i Amiguet (Barcelona, 19 de juny de 1851 - Barcelona, 6 de gener de 1933[1]) va ésser un metge instal·lat a Sant Andreu de Palomar que s'adherí al Primer Congrés Catalanista (1880) i, com afiliat a la Unió Catalanista, fou nomenat delegat a les Assemblees de Manresa (1892) i Barcelona (1904).
Biografia[modifica]
Josep Reventós va néixer a Barcelona, fill de Ramon Reventós i Demestres, natural de Barcelona, i de Mercè Amiguet i Ventura, també de Barcelona.[2] El seu germà gran fou el poeta Isidre Reventós i Amiguet.
En l'ambient més estricte de Sant Andreu formà part de les juntes directives de les primeres entitats catalanistes (1885) i el 1896 va ser un dels fundadors de l'Associació Regionalista. D'aquest nucli va sorgir, més endavant, el Centre Popular Catalanista, que fou admès a la Unió Catalanista (1903), essent-ne Josep Reventós i Amiguet el representant a Sant Andreu de Palomar.[3]
Es va casar amb Josepa Casas i Sistachs (*-1937),[4] sent pares de quatre fills: Lluís, Mercè, Beatriu i Maria del Carme.[1] Va morir al barri de Sant Andreu de Barcelona el 6 de gener de 1933. Va ser enterrat al cementiri de Sant Andreu.[5]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Esquela funerària». La Veu de Catalunya, 06-01-1933, pàg. 2.
- ↑ Registre de Naixements de Barcelona, any 1851, número de registre 2097.
- ↑ Ollé i Romeu, Josep. M.: Homes del catalanisme. Bases de Manresa. Diccionari biogràfic. Rafael Dalmau (editor), col·lecció Camí Ral, núm. 6. Barcelona, abril del 1995. ISBN 84-232-0484-7, plana 215.
- ↑ «Esquela funerària». La Vanguardia, 24-01-1937, pàg. 8.
- ↑ «Necrològica». La Veu de Catalunya, 11-01-1933, pàg. 4.