Josep Rondissoni
| Biografia | |
|---|---|
| Activitat | |
| Ocupació | cuiner, escriptor  |
Josep Rondissoni (el seu nom apareix amb la forma catalanitzada com a autor als seus llibres publicats en català) va ser un cuiner italià amb família d'origen suís, establert a Catalunya. Va estudiar a França i fou deixeble d'Auguste Escoffier. Arribà a Barcelona el 1914. Va passar pel Majestic, el Círculo del Liceo i l'Hotel Victoria de Palma, abans d'esdevenir xef del Casino de l'Arrabassada. Des del 1921 va ser professor de cuina a l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona (1909-1937), fundat a Barcelona per Francesca Bonnemaison. Va dirigir la redacció de la revista Ménage entre 1930 i 1937. Després de la guerra va haver de passar a la Secció Femenina de la Falange.[1]
El 1945 va publicar el llibre de cuina Culinaria, reeditat 1954, 1967, 1993, 2000. L'edició més recent és del 2000, amb ISBN 8485855671, d'Antoni Bosch Editor.
Obra
[modifica]- Classes de cuina: curs 1924-1925
- Classes de cuina: curs 1925-1926
- Classes de cuina: curs 1927-1928
- Classes de cuina: curs 1930-1931
- Ménage (revista, entre 1931 i 1936)
- Neueste Kuechenrezepte (1932)
- Culinaria: mil recetas de cocina (1945)
- Deleites: la perfecta cocinera (1947)
- Golosinas: manual de pastelería, repostería y confitería (1948)
- Mis recetas culinarias : con repostería y pastelería (1951)
Referències
[modifica]- ↑ Armengol, Cristina. «L'escriptura de la cuina». Vilaweb, 31-01-2015. [Consulta: 21 febrer 2016].