José de Solís y Valderrábano
Biografia | |
---|---|
Naixement | 15 abril 1643 Salamanca |
Mort | 1713 (69/70 anys) |
Alcalde | |
Activitat | |
Ocupació | polític |
Altres | |
Títol | Duc |
José de Solís y Valderrábano, I duc de Montellano (Salamanca, 15 d'abril de 1643 - 1713) va ser un noble i home d'estat castellà durant els regnats de Carles II de Castella i Felip V de Castella. Gran d'Espanya (1705) i president del Consell de Castella (1703–1706).
Era fill d'Alonso de Solís i Valderrábano, comte de Villanueva de Cañedo, i d'Antonia de Solís i Luzón, senyora de Peralejos; va heretar del seu pare l'Adelantamiento Mayor del Yucatán. Durant el regnat de Carles II va ser nomenat comte de Montellano, ocupant els càrrecs d'assistent de Sevilla, president de la Casa de Contractació d'Índies, president del Consell d'Índies i virrei de Sardenya. Després de la mort del rei Carles II va servir al seu successor Felip V exercint les ocupacions de governador de la casa de la reina Maria Lluïsa de Savoia, membre del Consell d'Estat, president del Consell d'Ordres, i president del Consell de Castella. El 1702 havia estat admès com Cavaller en l'Orde de Santiago; el 1705 el seu títol nobiliari de comte de Montellano va ser elevat a la categoria de ducat, amb Grandesa d'Espanya.