Jovi Lozano-Seser

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJovi Lozano-Seser
Jovi Lozano-Seser.jpg
Biografia
Naixement 1979 (39/40 anys)
Activitat
Ocupació Periodista
Modifica les dades a Wikidata

Jovi Seser (Ondara, 1979), és un periodista, escriptor i comunicador valencià.

Llicenciat en Comunicació Audiovisual per la Universitat de València, debutà en el món literari amb els llibres de relats Sis Contes i una novel·la incerta (Edicions 96) i Efectes Secundaris (Bullent, 2011), guardonat aquest darrer amb el Premi Soler i Estruch 2010. L'autor ha conreat també la novel·la (Una història de ficció, Tabarca, 2014), així com ha explorat la mescla de gèneres en obres híbrides com Últimes existències (Bromera, 2012), obra distingida amb el Premi Ciutat de València 2011. L'interès per altres àmbits creatius l’ha apropat igualment al llenguatge dramàtic (Habitatge, estrenada el 2013 per la companyia L'Oracle de l'Est i actualment encara de gira), a l'assaig i la recerca (D’Ondara a Broadway: L’excepcionalitat de Trini Reyes, Edicions 96) i també al món del cinema (Chanel nº 5, adaptació del seu conte Rossa, dirigit per Aarón García Sampedro). A més, des de 2012, l’autor signa el bloc Calcetins Desparellats,[1] on publica i comparteix entrades, reflexions, textos inèdits i diaris de viatge.

Obra[modifica]

  • Sis Contes i una Novel·la Incerta (Edicions 96, 2010)
  • Efectes secundaris (Edicions del Bullent, 2011)
  • Últimes existències (Bromera, 2012)
  • D'Ondara a Broadway. L'excepcionalitat de Trini Reyes (Edicions 96, 2013)
  • Una història de ficció (Tabarca, 2014)
  • El traductor (AdiA Edicions, 2015)

Premis[modifica]

  • Premi Josep Pla de Narrativa Curta de Palafrugell (1996)
  • Premi als Jocs Florals de Torroja del Priorat (1997)
  • Premi Felipe Ramis –amb el conte Una vida en l'hora de Marwan Chamut[2] (2009)
  • XIV Premi Ifach de Narrativa de Calp (2009) –amb la novel·la breu Esbós per a una improbable novel·la històrica-, ambdues incloses al volum Sis Contes i una novel·la incertaEdicions 96, 2010-.
  • Premi de l'IVAJ “La Joventut escriu en solidari” (2010) amb el relat Mali
  • Premi de Relats Curts de Guardamar del Segura (2010) per l'obra La veu de la consciència (parla més alt que la veu de l'experiència)
  • Premi de Narrativa Vila de Xaló (2010) per l'obra Satsuko
  • Premi de Narrativa en valencià dels Jocs Florals de Paterna (2010) amb el conte Balcànic
  • Premi de Narrativa per Àgatha contra les darreres fulles de la tardor i Premi de Poesia als Premis Solstici 2010 de Manises amb el primer recull poètic que l'autor realitza, Les illes perpètues (Poemes 1996-2009)
  • Premi de Narrativa Soler i Estruch (2010)[3] de Castelló de la Ribera amb el recull de contes Efectes Secundaris[4] (Edicions del Bullent, 2011).
  • Premi Ciutat de València (2011)[5] per l'obra Últimes existències, editat per l'editorial Bromera.[6]
  • Premi de Narrativa d'El Puig (2012) per Rossa!
  • Premi Vila de Lloseta (2014) per El traductor
  • Premi Alfons el Magnànim de narrativa en valencià (2019) per Pedres que han de ser remogudes

Referències[modifica]