Joël Dicker

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJoël Dicker

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement16 juny 1985 Modifica el valor a Wikidata (38 anys)
Ginebra (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Ginebra - dret (2005–2010)
Cours Florent - teatre, interpretació (2003–2005)
College Madame de Staël (en) Tradueix (1989–2003) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, periodista, novel·lista, poeta advocat Modifica el valor a Wikidata
Activitat2005 Modifica el valor a Wikidata –
Obra
Obres destacables
Família
ParentsJacques Dicker (avi patern) Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webjoeldicker.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm5350434 Instagram: joeldicker Discogs: 3344912 Goodreads author: 6535186 Modifica el valor a Wikidata

Joël Dicker (16 de juny de 1985, Ginebra) és un escriptor suís, descendent de francesos i russos.

Biografia[modifica]

Fill d'una llibretera ginebrina i d'un professor de francès[1] – i besnet del polític Jacques Dicker –, Joël Dicker es va escolaritzar a Ginebra, entre altres a l'escola Madame de Staël i va fer el Cours Florent a París durant un any abans de tornar a Suïssa.

Titulat en dret per la Universitat de Ginebra (2010) Amb la seva primera novel·la, Els últims dies dels nostres pares (2010), publicada en català el 2014, va guanyar amb tan sols 25 anys, el Premi dels Escriptors Ginebrins. Dos anys després publicava La veritat sobre el cas Harry Quebert (2012), un fenomen editorial que s'ha descrit com una mena de barreja entre Larsson, Nabókov i Philip Roth i que ha rebut elogis unànimes tant de la crítica com del públic, i ha rebut el Gran Premi de Novel·la de l'Acadèmia Francesa, el Premi Goncourt des Lycéens.[2][3][4]

L'any 2015 va publicar El llibre dels Baltimore, on recuperava el personatge principal de La veritat sobre el cas Harry Quebert, en Marcus Gooldman. L'editorial La Campana el va publicar en català l'any 2016.[5]

L'any 2018 va publicar La desaparició de Stephanie Mailer, la seva quarta novel·la on diversos narradors expliquen de manera coral la història.[6]

A inicis de 2020 es va anunciar la imminent publicació de la seva cinquena obra, L'Énigme de la Chambre 622.

Obres[modifica]

  • 2005: Le Tigre, publicada en una antologia dels guanyadors de l'International Prize for Young French-speaking Authors per Hèbe Editions
  • 2010: Les Derniers jours de nos pères. Traduïda al català: Dicker, Joël. Els últims dies dels nostres pares. La Campana. ISBN 978-84-941928-8-3. 
  • 2012: La Vérité sur l'Affaire Harry Quebert. Éditions de Fallois/L'Âge d'Homme. Traducció al català: Dicker, Joël. La veritat sobre el cas Harry Quebert. La Campana. ISBN 978-84-96735-85-9. 
  • 2015: Le Livre des Baltimore. Éditions de Fallois. Traducció al català: Dicker, Joël. El llibre dels Baltimore. La Campana. ISBN 978-84-16457-32-8. 
  • 2018: La Disparition de Stephanie Mailer. Éditions de Fallois. Traducció al català: Dicker, Joël. La desaparició de Stephanie Mailer. La Campana. ISBN 978-84-16863-39-6. 
  • 2020: L'Énigme de la Chambre 622. Éditions de Fallois. Traducció al català: Dicker, Joël. L'Enigma de l'habitació 622. La Campana. ISBN 978-84-16863-71-6. 
  • 2022: L’Affaire Alaska Sanders. Éditions Rosie et Wolfe. Traducció al català: Dicker, Joël. El cas Alaska Sanders. La campana. ISBN 9788418226717. 

Referències[modifica]

  1. «Joël Dicker» (en francès), 22-03-2013. [Consulta: 5 abril 2020].
  2. Chabalier, Blaise De. «Joël Dicker, prix Goncourt des lycéens» (en francès), 15-11-2012. [Consulta: 5 abril 2020].
  3. «Joël Dicker, Grand Prix du roman de l'Académie française» (en francès). Le Monde.fr, 25-10-2012.
  4. 20minutos. «Joël Dicker, un joven fenómeno literario con sabor a 'thriller'» (en castellà), 28-06-2013. [Consulta: 5 abril 2020].
  5. Muñoz, Imma. «Joël Dicker busca el ceptre de l'estiu», 29-07-2016. [Consulta: 5 abril 2020].
  6. «La desaparición de Stephanie Mailer» (en castellà). [Consulta: 5 abril 2020].

Enllaços externs[modifica]