Juí de prohoms
Durant l'edat moderna, el juí de prohoms de ventura era un privilegi de què gaudien les ciutats de Barcelona i Lleida que permetia als consellers o paers de la ciutat jutjar les causes criminals pendents en cas que el rei o el seu lloctinent estiguessin absents del municipi.[1] La sentència no es podia apel·lar i a més s'executava immediatament, cosa que feia aquest procés especialment temut perquè no acostumaven a ser clements.[1]
En el cas barceloní, els cinc consellers del consistori podien presentar-se a la presó reial amb una comissió de 24 consellers més i exigir que se'ls llegís en veu alta l'enquesta judicial d'un pres determinat. Tot seguit, els de la comitiva votaven la sentència que volien i el veguer de la ciutat (o el portantveus de general governador si hi era) estava obligat a dictar aquella sentència.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Víctor Ferro, 1987: p. 175-176
Bibliografia[modifica]
- Ferro, Víctor. El Dret Públic Català. Les Institucions a Catalunya fins al Decret de Nova Planta. 2a reimpressió maig de 1999 (1a edició 1987). Vic: Eumo Editorial, 1987, p. 606 (Referències). Dipòsit Legal B-21.675-1999. ISBN 84-7602-203-4.