Judicael de Domnònia

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personasant Judicael
Paimpont (35) Abbatiale Statue de Saint-Judicaël.jpg
Estampa devocional
Biografia
Naixement Judhaël, Juhel, Jézéquel, Jikael, Gaël
ca. 590
Dumnònia? (Bretanya)
Mort 17 de desembre de 658
Gaël (Bretanya, França)
Lloc d'enterrament Abadia de Joan de Gaël, després de Saint-Méen (Saint-Méen-le-Grand, Bretanya): destruïda al s. IX 
  Rei 

Activitat
Ocupació Monjo i polític
rei i eremita
Celebració Església Catòlica Romana, Església ortodoxa, anglicanisme
Canonització No ha estat canonitzat oficialment
Pelegrinatge Saint-Méen-le-Grand
Festivitat 17 de desembre
Esdeveniment significatiu Rei de Dumnònia
Iconografia Com a pelegrí
Altres
Títol Duc
Modifica les dades a Wikidata

Judicael (el nom apareix com Judicael ap Hoel, Iudicael, Judicaël, Judhaël, Judhael, Judhel, Juhel, Jézéquel, Jezekel, Jezekael, Jekel, Jezekelig, Jikael, Jikel, Gicquel, Giquel, Gaël i Gaëlle) nascut vers 590 - mort el 16 o 17 de desembre del 658) fou un sant bretó, fill del rei Judael (Judhaël) de Domnònia i de la reina Pritelle. Era rei de Domnònia al segle VII.

Biografia[modifica]

Va néixer vers l'any 590 i era el fill gran de Judael (Judhaël), rei de Domnònia i de la reina Pritella, filla gran d'Ausoc, príncep del comtat de Léon. Era el gran de quinze germans i una germana uns quants dels quals estan incloses a la llista de sants bretons, destacant sant Josse. A la mort del seu pare vers el 605, encara que era el gran i hereu, va preferir retirar-se al monestir de Saint-Jean de Gaël que havia construït poc abans sant Méen, i va abdicar la corona en favor del seu germà Judoc (o Josse). Aquest també va abraçar la vida monàstica i Judicael va haver de sortir del monestir per agafar el tron del regne de Domnònia. Durant 20 anys va governar el regne amb autoritat i saviesa. Després de casar-se amb Morona el 630 (de la que va tenir un fill conegut com a Gradlon Flam), fou coronat el 632 i fou amb sant Eloi a l'origen del tractat de 636 signat a Clichy donant al rei Dagobert I dels francs la sobirania de la Bretanya. Vers el 640 es va retirar altre cop a un monestir a Gaël (es diu que al monestir de Paimpont que havia fundat), i hauria mort la nit del 16 al 17 de desembre del 658. Fou enterrat al costat del seu mestre sant Méen.

Posteritat[modifica]

Els seus hereus naturals foren els seus germans Judoc i el seu fill o nebot Winoc que van renunciar al tron i es van retirar a monestirs. No se sap qui el va succeir al capdavant del regne de Domnònia.

Dom Morice basant-se en una vida del rei Judicael redactada al segle XI pel monjo Ingomar en la que aquest precisa que tots els prínceps que van regnar a Bretanya després de Judicael eren descendents d'aquest rei, en va fer un ancestre d'un suposat Erispoe comte de Rennes i la nissaga d'antics reis de Bretanya que designa com el pare de Nominoe.[1]

Notes i referències[modifica]

  1. Histoire ecclésiastique et civile de la Bretagne Origine de Nominoë: volume I, note XXXVIII c-966-967

Fonts[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Judicael de Domnònia Modifica l'enllaç a Wikidata