Vés al contingut

Julià de Toledo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJulià de Toledo

El sant bisbe, pintura de J. de Borgonya, s. XVI (Catedral de Toledo, Sala Capitular) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement642 Modifica el valor a Wikidata
Toledo (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort6 març 690 Modifica el valor a Wikidata (47/48 anys)
Toledo (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaEsglésia de Santa Leocàdia (Toledo), traslladats a Oviedo al s. VIII, però a lloc desconegut 
Arquebisbe de Toledo
29 gener 680 – Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósacerdot catòlic, teòleg, escriptor, arquebisbe, bisbe catòlic Modifica el valor a Wikidata
PeríodeHispània visigoda Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsEugenio II de Toledo (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
bisbe i confessor
CelebracióEsglésia catòlica, Església Ortodoxa
CanonitzacióAntiga
Festivitat8 de març
IconografiaCom a bisbe
Obra
Obres destacables

Descrit per la fontRealenzyklopädie der klassischen Altertumswissenschaft
Biblioteca Digital BEIC
Obálky knih, Modifica el valor a Wikidata

Julià de Toledo (Toledo, c. 642 - 6 de març de 690) va ser un eclesiàstic del Regne de Toledo, escriptor i historiador i arquebisbe de Toledo. És venerat com a sant per l'Església catòlica.

Va néixer a Toledo probablement en una família de jueus conversos, essent educat com a cristià a l'escola de la catedral, on va tenir per mestre el metropolità Eugeni II. El seu inseparable amic Gudila va ser nomenat ardiaca de Toledo i Julià va ser elegit arquebisbe de Toledo, com a Julià II, succeint el difunt arquebisbe Quirze el gener del 680.

Va participar en els concilis toledans XII (681), XIII (683), XIV (684) i XV (688), destacant en la condemnació de l'heretgia d'Apol·linar en l'últim d'ells. En política, va defensar el rei Wamba i va escriure una crònica sobre les lluites entre el rei i el duc Pau; no obstant això, quan Wamba va limitar els privilegis de l'Església, va deixar de donar-li suport.

Va morir a Toledo el 6 de març del 690.[1] Enterrat a la basílica de Santa Leocadia, les seves restes van ésser traslladades durant la invasió musulmana, possiblement a Oviedo, com d'altres, però no s'han pogut localitzar.

Obra escrita

[modifica]

Va ser autor d'obres teològiques, el més prolífic de l'escola de Toledo i molt influent en els segles posteriors. Entre les obres teològiques hi ha:

  • Apologeticum fidei,
  • Apologeticum de tribus capitulis,
  • Orationes,
  • Antikeimenon,
  • Beati Ildephonsi elogium (biografia de sant Ildefons de Toledo).

Entre les seves obres històriques destaquen:

  • De sextae aeatis comprobatione (contra els jueus),
  • Prognosticon futuri saeculi (que es considera el primer tractat d'escatologia cristiana),
  • Historia de Wambae expeditione,
  • Historia rebellionis Pauli adversus Wambam.

Referències

[modifica]
  1. Fernández Sánchez, Ildefonso. Año biográfico español: hechos, caracteres y producciones de 365 patricios, de uno y otro sexo, que han dejado huella en nuestra patria (en castellà). Barcelona: Librería de Antonio J. Bastinos, 1899, p. 98. 

Enllaços externs

[modifica]