Julià de Toledo
 El sant bisbe, pintura de J. de Borgonya, s. XVI (Catedral de Toledo, Sala Capitular)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Julianus 642 Toledo |
| Mort | 6 març 690 (47/48 anys) Toledo |
| Sepultura | Església de Santa Leocàdia (Toledo), traslladats a Oviedo al s. VIII, però a lloc desconegut |
 Arquebisbe de Toledo | |
| 29 gener 680 – | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | sacerdot catòlic, teòleg, escriptor, arquebisbe, bisbe catòlic |
| Període | Hispània visigoda |
| Professors | Eugenio II de Toledo (en)  |
| bisbe i confessor | |
| Celebració | Església catòlica, Església Ortodoxa |
| Canonització | Antiga |
| Festivitat | 8 de març |
| Iconografia | Com a bisbe |
| Obra | |
Obres destacables
| |
Julià de Toledo (Toledo, c. 642 - 6 de març de 690) va ser un eclesiàstic del Regne de Toledo, escriptor i historiador i arquebisbe de Toledo. És venerat com a sant per l'Església catòlica.
Va néixer a Toledo probablement en una família de jueus conversos, essent educat com a cristià a l'escola de la catedral, on va tenir per mestre el metropolità Eugeni II. El seu inseparable amic Gudila va ser nomenat ardiaca de Toledo i Julià va ser elegit arquebisbe de Toledo, com a Julià II, succeint el difunt arquebisbe Quirze el gener del 680.
Va participar en els concilis toledans XII (681), XIII (683), XIV (684) i XV (688), destacant en la condemnació de l'heretgia d'Apol·linar en l'últim d'ells. En política, va defensar el rei Wamba i va escriure una crònica sobre les lluites entre el rei i el duc Pau; no obstant això, quan Wamba va limitar els privilegis de l'Església, va deixar de donar-li suport.
Va morir a Toledo el 6 de març del 690.[1] Enterrat a la basílica de Santa Leocadia, les seves restes van ésser traslladades durant la invasió musulmana, possiblement a Oviedo, com d'altres, però no s'han pogut localitzar.
Obra escrita[modifica]
Va ser autor d'obres teològiques, el més prolífic de l'escola de Toledo i molt influent en els segles posteriors. Entre les obres teològiques hi ha:
- Apologeticum fidei,
- Apologeticum de tribus capitulis,
- Orationes,
- Antikeimenon,
- Beati Ildephonsi elogium (biografia de sant Ildefons de Toledo).
Entre les seves obres històriques destaquen:
- De sextae aeatis comprobatione (contra els jueus),
- Prognosticon futuri saeculi (que es considera el primer tractat d'escatologia cristiana),
- Historia de Wambae expeditione,
- Historia rebellionis Pauli adversus Wambam.
Referències[modifica]
- ↑ Fernández Sánchez, Ildefonso. Año biográfico español: hechos, caracteres y producciones de 365 patricios, de uno y otro sexo, que han dejado huella en nuestra patria (en castellà). Barcelona: Librería de Antonio J. Bastinos, 1899, p. 98.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Julià de Toledo |
- Julianus Toletanus Episcopus (Obra en latín)